1 És quan tot reneix amb certa força, en un capvespre de natura viva… perenne, amb roigs al cel que el vent encamina. És l’hora airosa que ens mou el món, d’estones agitades amb la temor ingent, pertorbades pel vent puixant sense barrera, que allibera mil fúries perverses…malignes. Som aire i aigua i terra i
Volies ser el més laboriós hortolà de la terra que conreava ton estimat company, i així espolsar la suor del front del pagès de casa. Fores el poeta de totes les nostres paus, de les entranyes treballadores tan obreres, de l’amor familiar tostemps tan arrelat. Veieres propera la dama negra encadenada, et rosegava l’ànima amb
Mentre llegeixo un poema d’Espriu el meu rostre somriu amb son to humà, que retrata somnis eterns en lletra. La paraula sobreviu a la guerra, en un camp erm la imatge és lletja, amb un bell vers el llenguatge reviu. Queda clar que en un furtiu moviment restem gelats amb evident apatia, d’on només ens
MATINAL Guaitava eixa immensitat joiosa, per una vall verge i grandiosa encara no alterada per la causa del diner. S’escoltava el càntic de la merla, en una matinada en què el vent aportava golosa fresca matinera. La retina captava tot bellesa a l’horitzó, la poesia s’omplia de versos de parla consentida, l’aire era l’espill de
Aquella mort afamada en les esperes i aquella nit eterna sense albades i aquell goig tot marcit sense florides i aquell cel que no era cel ni era clariana i aquell sofrir fuetat per amenaces i aquells fantasmes de germans – ossos i conques – i aquella fúria de matar teoritzada i aquell jaç malcompartit
I L’art de la paraula ens retrata l’ésser: sublima creació d’un discurs contundent! – El logos humà, la retòrica de la parla, l’eloquència sana de la ment humana”- L’estoica filosofia: les arrels del coneixement, la moderada expressió de la conversa. La font de la saviesa més arrelada, – gnoseologia d’escèptica creença, quan la veritat esdevé
MATÍ El jorn s’endega amb enteresa, matí de mercat amb gent feinera, la fruita més fresca i la conversa, la parada sana ben arreglada. I el bell parlar de nostra terra, i el fruit de l’horta més ufana, i el consell de cuina impagable, i el sol d’estiu que escalfa, i la plaça fa goig
A l’horabaixa s’enlaira el nostre ànim complaent, som gent que viu la nit amb tot l’anhel. És la vesprada permanent d’un jovent que llença pensaments a l’aire tostemps, el vespre xafogós que crida a gresca, en un estiu que somriu de menester. Avui, al capvespre, tot llueix ben alt al cel penyora de festa que
I Un munt de gent amb pressa a tot arreu, de tots colors i vàlida creença, la Victoria St. famosa i lluminosa, vivent gatzara per l’idoni indret. Temensa de trobar-me entre milers amb la incertesa d’allò que m’espera! És la metròpoli de tots els temps, el tirocini de la parla en ment. Els negres “cabs
I Quan l’astre surt amb timidesa a l’alba, son escalf no l’acull tothom com cal, ni fa la passa que de pressa agafa, el xic de triomf que fretura un jo, que prou vegades el seu lloc no troba. Ens resta sovint un latent silenci, eixa paraula muda que retrata l’ànim apagat o l’estrella fosca.
VINT HAIKUS A L’OLIVERA La rica mostra: li dóna a l’olivera sa gran bellesa. També es diu mesa: un bon fruit que ella engendra amb fortalesa. La primavera: eixa pluja tan fina que l’arbre engresca. L’aigua s’amera: la terra s’assaona i el fruit bressola. La rama verda: fa la llarga mesada que l’esperona. Renaix a
Serra frondosa a l’ombra del Montsià, un munt de ceps amb raïms variats; mentre a Tortosa la lletra cal lloar, de Manel reps fervor pels literats. Geni Vergés, mestre del vers excels, el professor, gran intel·lectual, La Zoraida és brillant com els estels, Beltran senyor de parla comarcal. Cal salvar mots de nostra arrel pagesa,
Ella és Joana, imatge gens confusa, Amb gran empenta en el foment lletrat, I molt ufana per çò és la nostra musa, Dona valenta, té nostre cor robat. Sempre envoltada de cultura llibresca, En un instant ressò ben literari, I motivada en actes de feina i gresca, Segueix lluitant amb son bon ideari. En homenatge
Home de lletra, de fornida lectura, que va fent via amb l’activisme sa, la feina feta per la nostra cultura, Sa coratgia l’ha de fer triomfar. Treball actiu per la literatura, és cosa gran el nostre fet lletrat, la gent reviu activitats d’altura, va revifant un clima ben daurat. Dilluns al forn, la nostra lletra
Listen to the wind as it gently cradles The yearnings of youth in the rustle! Teenage hearts are realising happiness In a few instants of peerless joy. The school is cunning linking home, In search of waves of brightness, And a sea of hope in what is to come. Under woodland pleasant voices resonate Thousands