Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 d'abril de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (84)

CAVALLS

Cavalls, serralada de la història,
espill d’una memòria que retrata
uns temps de sang i  cruesa.
Quan la metralla esclata
esclafa el cos i el cor,
d’un jove que combat per ideals,
i troba una mort sobtada.
Una serra carregada de record,
l’idealista que venia del món llunyà,
el soldat de lleva, fill de la terra,
el jove que sabia per què lluitava,
aquell que li posaren un fusell a la mà.
Cavalls, serra ensagnada,
espill d’allò que mai torni a ser,
odi i sang s’agermanaven,
en el drama d’una terra en dol,
als teus turons i als de Pàndols.

BRIGADISTA

Venires amb una idea clara,
et volies menjar el món,
salvar una terra llunyana
d’un règim que retratava
horror tolitari, i creences
cavernàries que t’horroritzaven.
Venires per fer reviure
l’esperança, noble ideal
de conviure en llibertat,
per la classe obrera,
per la gent més sincera,
per acabar amb tanta crueltat.
Venires a una terra ibèrica,
i lluitares a l’Ebre valentment,
veieres l’horror i la ferotgia,
menjares el pa del soldat ufà,
Plorares la mort dels ideals,
plorares la mort de tants companys.

CORBERA

Passaren els corbs d’acer
i amb metralla causaren horror,
la destrucció d’un poble pagès,
de vinya i d’olivera,
d’una terra amb conreu de secà.
Passaren els corbs italians,
amb la bandera del feixisme militant,
i horroritzaren el món mundial,
amb la seua cacera sense pietat,
que arreu deixà plor i sang.
Passaren els corbs de la mort,
i deixaren un retrat per a la història.
Un poble a terra, arrasat,
cossos a cents amuntegats,
tot un ideal amb  desconsol.
 

CAMPOSINES 

Era requetè, era falangista.
Nascut a Tetuan o català de Montserrat,
portava la camisa negra,
creia amb l’ideal pel destí universal.
Era comunista, era humanista.
Nascut a Edinburg o a Lió,
per l’ideal es feu brigadista,
xiulava arreu la internacional.
Lluitava per guanyar una guerra
que sang a tolls vessa.
Lluitava per guanyar una guerra
contra el feix i la sotana.
Lluitava per no sé què
i no se sap en quina terra,
plorava de por a les nits
estelades o sense llunes il·luminades.
Uns i altres tenien mare i pare,
germans que els estimaven,
havien estat infants,
havien tingut el cor tendre.
Era feixista o socialista,
no sabia ben bé què era,
amb la metralleta al braç
s’havia convertit en fera. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!