Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
ABIDAL
I
Estima,
la força que t’ha guiat
en un viatge per la vida
que has superat,
i ara el culer et mima.
Esperança,
en un futur saludable,
el teu cos alliberat del mal,
l’amable esperit s’enlairi,
ton nom desperti lloança!
Grandesa,
d’un jugador especial,
amb força innata i destresa,
amb un ideal d’esport total.
I un esperit de gentilesa.
Qualitat,
de professional de primera,
de persona lloada arreu.
que creu en Déu i resa,
tostemps… amb pietat.
Felicitat,
de veure’t al camp en plenitud,
amb la salut recuperada,
amb la camiseta més preuada.
Home d’esport… estimat.
II
Monsieur, noble
havent sofert un cop molt fort,
havent superat un clau
indigest i a cops mortal,
renaixes en ànima i esperit.
Ets agraït al món sencer,
i reps l’estima ciutadana.
Èric s’entona en tot el camp
que és un clam,
la teua història il·lusiona,
commou i altera la sang.
Ja ets dels grans,
dels que retindrem en la memòria,
que ens ha donat glòria en moments
que ens donen lliçó de vida
d’esperança, de lluita eterna.
Un poema és la nostra lloança.
havent superat un clau
indigest i a cops mortal,
renaixes en ànima i esperit.
Ets agraït al món sencer,
i reps l’estima ciutadana.
Èric s’entona en tot el camp
que és un clam,
la teua història il·lusiona,
commou i altera la sang.
Ja ets dels grans,
dels que retindrem en la memòria,
que ens ha donat glòria en moments
que ens donen lliçó de vida
d’esperança, de lluita eterna.
Un poema és la nostra lloança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!