Emigdi Subirats i Sebastià

AMOROSES
I
Set de viure per tu
i m’omples dintre meu, ja solitud
no sento, ni tan sols anhel
ni ampla recança,
per un passat més estimat.
Aneu-vos-en pors! El cor
que amb plenitud estima
i molt dóna, li agrada donar
mai no tem les ombres, ni res
quan es troba immers
en les ones expandibles
d’entregar-se amb totes les forces
a l’ésser volgut. 

II
El sol ha matinat, astre lluminós,
escalfa el terra i sempre encega
els ulls destapats, l’esperit calmat
a l¡ombra de la figuera ningú gemega.

Xiula el pastor, canta la donzella,
segueix la llebre el gos caçador,
l’adolescent perd el cap per una noia bella,
fruit de l’impuls que fabrica l’amor.

Al capvespre els enamorats passegen
ben agarrats, amb el rostre confòs
el seu desig i amor s’uneixen
al silenci de la nit, tot invita al repòs.

No cerquen repòs, a les nits de lluna plena.
car a l’estiu l’ànima no descansa, vagareja
a la frescor de l’ombra quan cau la serena
es desperta el dolç amor que el vent passeja.

I l’amor desperta les essències més belles
salva les paraules en un gest entenedor, 
vencem la por, enamorades estan elles,
amor de mare, companya, de fer entenidor.

III
Què tens amb tu que no puc oblidar,
flor de l’espècie més senzilla?
Cor ple d’amor, dins teu el sol et brilla
pur, il·luminant-te amb un somriure clar.

Sembla l’estimada on germinà
fosca la nit adormida, tranquil·la
enllà la mar, hi ha una preciosa illa
obrint de pressa els ulls a l’ésser humà.

Clar que et conec amb la mirada entesa
pel rostre de la teua bellesa
que s’allarga amb moviment gentil,

negant-se dintre dels meus ulls, i encara
sé que romandràs, meravella clara,
sota i amunt amb l’aire més humil.

IV
Quan de nit ens convertim en cos d’amor,
plens d’ansietats i passions ben enteses,
per pur plaer dels somnis dels cossos nostres
anhelosos de carn i goig, en fan emblema,
es perd el nord i el sud, totes les coses
en l’instant meravellós d’una passió.

Hem de mostrar joiosos un bell somriure
d’esperança basada en un amor molt pur.
Voldríem sí, que per tot arreu cantessin
uns versos tendres que reflecteixen
aquell poema d’estat més
passional, d’enamorat
en plenitud, com a mirall del plaer de viure. 

Ens ha encegat la bellesa femenina
que camina envers els amors de veritat,
cerca conseqüent les parelles estimades
que mai no abandonen del seu pensament
l’amor directe en totes les contrades,
de dalt beneeix un ésser suprem.