Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

poesia

Les meues estrofes petrarquesques (8)

19 d'agost de 2019

Quan l’olivera, arbre mediterrani, robust i fort, amb tota sa enteresa, ben encisera, arriba a centenari. i amb tot confort, llueix gran esveltesa. El nostre emblema, imatge colpidora, amb molts d’afanys, la mostra va exhibint, llavor suprema, arrel fascinadora, malgrat els planys, la flaire va sorgint. Borda sequera, el pagès maleeix, una quimera, pensar que

Llegir més

Les meues estrofes petrarquesques (7)

16 d'agost de 2019

Són uns colors, són tot un sentiment; més de cent anys, d’un club cosmopolita; el nostre cor, tostemps el té en ment, en un instant, el seu himne recita. Nostre fervor, és ànim permanent; -els desenganys, futbol capitalista-, i mai no es mor, la passió fervent, amb tants afanys, res sembla logicista. Amb tants calés,

Llegir més

A Tito Vilanova, uns versos

26 d'abril de 2014

A TITO VILANOVA, UNS VERSOSL’estima d’una gent amb anhel de glòriaenlairen els quefers d’un esportista,que es lliurà al futbol com afer de vida,que va assaborir la dolçor de la victòria,que cregué en un estil de bellesa plàstica,que alegrava la retina del bon blaugrana.Una abnegada malaltia li ha fet prendre el vol, envers altres i distants móns,altres

Llegir més

Poema Bones festes i esperant el 2014

21 de desembre de 2013

I hem fet camí, durant un any llarg…i hem reviscut esperances i il·lusions,i hem tingut coratge arreu d’una vidasenzilla i plena, amb amor, feina i alegria.Avancem, a poc a poc, sense el camí traçat,tot seguint el pas del temps que no s’atura.I ens trobem davant d’imatges colpidores,idees sanes i… tanques arreu d’un horitzóque es clou

Llegir més

75 anys de la Batalla de l’Ebre (3)

25 de juliol de 2013

Parlava francès i era alt i amb idealsuniversals, amb banderes de tots colorsi mocadors rojos i el cor encès,la flama obrera d’esperit proletari,l’anhel llibertari de qui mai serà oprimit.Vora l’Ebre, en una torre de la històriacontempla el riu català amb més cabal,pensa en la terra belga llunyana,escriu en francès versos ben humans.Ell, l’Armand…Robert, dels vertadersproletaris,

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (103)

20 de juliol de 2013

“A algú que avui s’ho mereix, i demà i l’altre… i ahir i passat…! Oh coratge i força, i pit i collons, i talent com cap! I confiança, sense recança, guanyaràs el partit de tota una vida lluïda! Senzilla recreació d’amor que t’ofereix tothom, en aquesta partida ja no esportiva. Agressiva força d’un cos, d’una

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (102)

19 de juny de 2013

Sento la noble veu de tot un pobleen moviment, que de sobte sentl’anhel d’enlairar-se a tot vent,i mai no aturar-se a escoltarla injúria indecent que a ponent engreixa el Wert de torn, un capollmoí de cultures ufanes i arreladesa una gent que vola per les alçades,lliure per sentiment , lliure per decència,conscient del camí a seguir,car

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (101)

14 de maig de 2013

A SALVADOR ESPRIU (Campredó 9 de maig de 2013, la vespra de l’homenatge a les Terres de l’Ebre al poeta més gran dels que es fan i es desfan) La parla d’un poble en flama, la parla diària d’uns parlants ben arrelats a la terra, al treball, als quefers diaris i quotidians. Benaurada terra de

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (100)

17 d'abril de 2013

En aquest conjunt d’apunts titolat Dreço la vida entre el do ebri de les mans, vers del gran poeta de Benicaró Manuel Garcia i Grau, he anat recollint i donant a conèixer tota la meua tasca poètica. Aquest és el darrer . Gran regustels ànims s’exalten,s’ensucren els instantscriden les foles els elogisper un joc espectacular,rematat

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (99)

16 d'abril de 2013

Crepuscle diari,de clarianes que s’obren,deixen la nostàlgia de la nitfosca d’ombresque espanten els estels.Ara el cel s’ha vestit d’atzur,d’un blau ben viu,per a la festa de la vida,traçant el camí  d’un horitzó feliç. Àdhuc a la cultura,s’omple un cel de sentiments,el meu univers s’eixampla.Ara crec en l’harmonia d’un versque exalta la llibertat de la paraula.Els

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (98)

15 d'abril de 2013

Em cusen les passions els llenguatges dels àngels, el color blau. encadeno paraules que parlen d’amor, ressona la poesia el ritme dels mots que ensucren la vida. Sento els moixons, l’amor d’amors, la vida de vides, el missatge de pau. La brisa de la nit allibera il3lusions. fa lluir el sol a la matinada, les

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (97)

14 d'abril de 2013

POESIA A L’ESTIL D’ANTANY PAÏSOS CATALANS Endavant Catalunya endavant!Oh Pirineus que presidiu la muntanyaque besa les terres de la Cerdanyai t’endinses en el mar tot navegant!Saludo la història, l’empordàque els grecs conquerireni el vell Canigó d’on sorgirenels primers reis catalans.I xafo la Barcelona capitalque encomana vies a ponentque de Llleida senyeres ixeni s’endú amg força

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (96)

13 d'abril de 2013

Sento uns cops forts del campanarque anuncien l’hora de missa,les dones es preparen totes mudadesla bossa de mà no els manca,aquesta és l’hora de l’església!és un so que comunica, enganxa,tothom l’entén i s’hi acostuma,i acompanya abans que arribi la ratlladel meridià que parteix el jorn.Sense el cop de so, tot seria diferent.ens mouríem per esma,

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (95)

12 d'abril de 2013

A una noia que fou empresonada (1991) Com aquell arbre caigutque ha estat enderrocati el vent segueix bufantper sobre les tenebres. Quins són els nefastos tempsque t’han presel vol lliureper tu, i per tots, vital. No hi ha possibles paraulesni calen laments,ni existeix justícia.Tant sols una noia,tota nuavestida només amb sentiments.  A GUILLEM AGULLÓ  Et

Llegir més

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (94)

11 d'abril de 2013

IEls qui manen ens repeteixenque cal estar confiats en tirar endavant.No ens hem pas d’enfonsar, ni avui ni demà. “Oblideu el passat, que el vent s’ha emportat,allò que avui és verd demà blau esdevindrà,i res no va gens malament.Bufarà el vent fort, canviarà el destí,cal confiar en el camíque ens donarà felicitat, és del tot

Llegir més