Les meues estrofes petrarquesques (8)
Quan l’olivera, arbre mediterrani, robust i fort, amb tota sa enteresa, ben encisera, arriba a centenari. i amb tot confort, llueix gran esveltesa. El nostre emblema, imatge colpidora, amb molts d’afanys, la mostra va exhibint, llavor suprema, arrel fascinadora, malgrat els planys, la flaire va sorgint. Borda sequera, el pagès maleeix, una quimera, pensar que