Emigdi Subirats i Sebastià

L’astre ix per ponent ben d’hora,
contemplo el sol com ix i se situa,
no hi ha res estrany, tot funciona
normalment,
un fascinant espectacle que enamora.

La llum retorna ben via
ens havia deixat feia una estona només,
– om és el temps –
i un nou dia anuncia com sempre
– ahir també ho va fer-

Llum natural escalfa nñes
i no es fabrica en una central.

Tot torna a viure, el món no dorm
es desperta prompte, com ha de ser.
La vida es recupera de l’ensomicament
i el descans esdevé estres.

La compra, la feina, l’anar a escola,
els autobusos plens, els cotxes fumen,
tot torna a ser activitat mundana,
preparar el dinar amb cura o de pressa,
el colobrot que enes espera a la sobretaula
i el partit de futbol al vespre,
la tertúlia al bar i el peix al mercat,
i després el sopar com d’habitual ben tard.

Una vida ben igual ens agermana.

La calor que iirita, els mosquits que piquen,
el cansament que ja ens venç
i al matalàs cal que tornem.

Demà l’astre eixirà novament.