Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 d'abril de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (90)

Castell de Miravet

Erecte damunt d’un serrall,
emana fortalesa, la seguretat
d’un control exclusiu de la matèria.

Amaga segles infinits de grandesa,
reclou idees antigues, vides mundanes,
recorda cantars primitius, joglars joganers.

La pedra conserva la idea,
que serví enrere en el temps
com a noble model,
exemple d’un llegat amb vida.

Presidint sempre una vall treballosa,
on altres mortals coneixien el treball 
i vivien amb constància, sense lucre.

Oblida els mals de la història.
Sigues benevolent amb un futur incert.
controla el moviment d’aquells
que volen existir.

TORRE DE FONT DE QUINTO

Hereva de la memòria
i espill de la glòria
d’uns temps ja llunyans, 
quan els senyors de la fe
per Crist lluitaven,
i les camperoles tostemps
conreaven una terra ufana,
viu ideal de la història.
Cavallers templers anaren a Jerusalem
i defensaren les creences,
construïren edificis lloables
per tot el continent,
records del temps del temps.
Segles de ruina t’empobriren
però rebellires com cap altra,
i ara ets objecte d’admiració.
Cançons i drama t’acompanyen,
et realcen la vida,
i uns plafons homenatgen el que has estat.
Davant d’una immensitat sense igual
qui rep homenatge és el paisatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!