Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

3 d'abril de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (86)

AMOROSES

TU I JO

Camino vora el mar,
tancant els ulls,
tot somniant,
marcant el pas.
Trepitjo la fina arena
amb aires de llibertat,
m’aparto de tots els mals
i respiro la puresa de l’aire.
I sóc lliure vora el mar
mirant la immensitat
de l’horitzó tendre i més blau
que ens envolta meravellat.
I aquella gavina
del solidari vol
que no para de volar,
i que amb les pròpies ales
ens guia el camí
pel costat del mar.

MIRACLE D’AMOR

Cel bru que descob reixes
la bellesa que amagava
la dona dels meus encants,
i en relluir no he pogut veure,
m’ha encegat, sóc cec d’amor
en un instant de follia ardent
de permanent misteri,
que acaba en encanteri
i fa un forat dintre del cor.

Els sentiments que tu emanes
m’omplen les pors d’alegries,
els planys es converteixen en riures,
i els enganys en sinceritat,
com un miracle tendre i fragant
dels que  existeixen,
que són vius, no expiren mai,
són el perfum de la sang
que treu el verí de la mentida
i força la vida sincera,
que el dia ha despertat molt clar.

QUÈ PRETENS DE MI?

Què pretens de mi
amor consagrat per un imant
que al meu cos t’aproxima?
Que et doni el meu ser
i en el teu altre jo em plasmi
allà on s’uneixen el cor
l’ànima i el cos?

Potser et donaré
la força per superar el mal,
el sentiment més profund
que surt de l’interior
d’uns òrgans humans disposats a donar
el millor d’ells i esbrinar
els mals que condueixen dintre teu,
car ets un cos convertit en ànima permanent,
una sirena domesticada i no dominada,
sinó per l’amor, amo teu. 

CAMINA AMB BELLESA

Ella camina amb bellesa com la nit
dels climes sense núvols i els cels estelats.
I tot el millor de la claror i la foscor
es reuneix en el seu rostre i la seva mirada.
Fa entendrir la clara lluminositat
que el cel ens atroga als humans.
Una ombra de més, un raig de menys
en una gràcia infinita
on s’expressen interminables pensaments.
Que n’és de pur! Que n’és de bell!
Aquest indret
et guanya el somriure
i et conta de dies passats
en bondat.
Dieu
una ment en pau
un cor l’amor del qual és innocent. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!