Avui comença Agost, ho fa en dissabte, el dia segon i no el primer. Un agost amb ruixats, asseguren, que minoraran la sequedat de la terra i retindran el verd allà on n’hi hagi. Ella teixirà una samarreta en forma de la V de la Victòria, el cabdell de cotó de seda té el
La dreta i l’esquerra espanyola han publicat sengles “manifiestos” sota la capa pretesament protectora d’ésser obra d’intel·lectuals. Els suposats intel·lectuals, pseudointel·lectuals i afins situen el procés català en el secessionisme, sense referència a l’axioma primer democràtic, el del dret a decidir del poble català. Els signants de “Libres e iguales”són homes i dones enquadrats en els
El diumenge no brillà el sol al carrer Nicaragua. Els militants del PSC foren cridats a votar els seus caps, els seus Secretaris Generals. Dues urnes, una per al Gran Cap, el Secretari General del PSOE i una per al Secretari General del PSC. Iceta ha comès el seu primer, gran error. Havia apostat pel candidat
El passat és sovint una càrrega feixuga, un llast , una àncora que impedeix enlairar-se i canviar. En l’àmbit polític els partits de caire ideològic conservador no pateixen el passat com un element obstaculitzador, perquè la seva idiosincràsia s’alimenta d’aquell, viuen en ell convertint-lo en present amb la mateixa vella fesomia de principis, valor i
Duran aspira a engrandir UDC i convertir-la en la formació política que ocupi el centre sociopolític català, el líder democristià vol aglutinar al seu voltant tots aquells ciutadans disposats a assumir políticament els valors conservadors , la família tradicional i l’humanisme cristià-catòlic. Té futur aquesta oferta?… La societat catalana és avui ben diferent d’aquella en
La irrupció al sistema político-social de la dicotomia sobre el futur de Catalunya independent o dependent ha posat a prova la solidesa de tots els partits polítics catalans sense excepció i ha deixat en evidència l’ambigüitat i feblesa d’un cómode tòpic socialista, el de “les dues ànimes” del PSC , mantingut fins ara malgrat que una de les
Fa anys es posà de moda el mocador al cap de les noies, Audrey Hepburn en fou la introductora en una de les pel·lícules de la seva joventut icònica. La moda deixà d’ésser-ho quan l’hiyab formà part del paisatge social. Just fa uns deu anys un mocador de coll de dibuixos geomètrics es convertí de
No sembla pas que el canvi de primer secretari del PSC a primera secretària hagi d’oferir a la societat catalana un nou socialisme, sense dubte les formes canviaran, els diputats dissidents no seran castigats de cara a la paret i podran expressar la seva disconformitat i fins i tot trencar la disciplina de vot de tant
Els partits polítics en l’afany i necessitat de singularitzar-se introdueixen al discurs determinats clixés lingüístics que identifiquen la seva essència ideològica i alhora la de l’adversari. Al temps dels nostres avis una part de la societat s’autonomenava “gent d’ordre” i era coneguda com a “burgesos” per la part obrera, el franquisme estigmatitzà l’adjectiu “roig”, CiU
El tertulià “polític” intel·ligent i també el llest sap que la popularitat pot ésser efímera, que la rapidesa és essencial perquè qualli l’ambició i que la societat és hiperconsumista. La imatge mediàtica és una eina poderosa per a assolir l’èxit públic escurçant temps i esforç i negligint treball i experiència. La popularitat mediàtica pot convertir l’obra
De la lectura dels resultats electorals els analistes conclouen que el bipartidisme agonitza, no em sembla una lectura correcta. El bipartidisme en sentit lat és l’element estructurador dels sistemes democràtics occidentals, consisteix en un partit o associació de partits que formen el govern i un partit o associació de partits que en són l’alternativa. És cert que
El nacionalisme català és saturní, devora els seus fills, els canibalitza. Saturn fou un déu de l’Olimp primigeni, durant una època daurada governà el món amb saviesa quan els homes i dones i els mateixos déus eren innocents i, per tant, feliços. Per un vaticini funest Saturn es tornà cruel i devorà els fills que
L’agressió és sempre un acte rebutjable i deplorable, més encara quan obeeix raons ideològiques però més ho és l’ús obscè que el polític en fa per a obtenir-ne un rèdit polític partidista. És el que ha fet en Pere Navarro, el líder socialista, en instrumentalitzar un desgraciat incident acusant CDC i ERC d’haver construït un clima de crispació
A l’hivern és espectral, el veu des de la finestra, un cos sec fet de nusos, vestit amb esparracs de grisa pols, els llargs braços són tentacles que urpen la terra. És la imatge corprenedora de l’ésser vençut pels anys i els vents arribats d’arreu. Ara és un altre, vestit de rosa malva, com si la
La mort atreu l’humà. Necrofília i panegíric. Components culturals arcaics subratllats pel poder polític. La mort d’Adolfo Suárez n’ha estat l’últim exemple. Llargues cues de persones per a desfilar davant d’un taüt on reposaven les despulles d’un home volgudament oblidat per l’estament polític, una munió de càmeres rivalitzant per a captar una paraula, un gest