Herrera simbolitza l’esquerra política ancorada en el passat i en un país imaginari. El full de ruta que ha presentat recentment ha estat decebedor: El vell argumentari amanit amb el ressentiment visceral cap a CiU, la negació a la independència de Catalunya amagada darrera d’un pseudofederalisme dependent d’Espanya, el seu pànic a la irrupció
La negociació és fatigant, l’espera ens deixa sense esma, allò que creiem tenir a la mà s’allunya, escoltem la tarantel·la del mercadeig, el camí es torna tortuós. Els negociadors han oblidat les beceroles de la geometria, no han respectat el postulat d’Euclides que la saviesa popular aplica des de fa mil·lenis, el que diu: “la
En el moment més rellevant de la nostra història col·lectiva els polítics catalans partidaris de la independència semblen no adonar-se de la realitat que construeixen: com si tractessin un simple afer de partit fan comentaris crítics, punyents o improcedents sobre l’altri, com si aquest altri fos l’adversari que cal sotmetre i no l’igual imprescindible.
Els comentaris d’Oriol Junqueras a peu d’escenari, just acabat el discurs, que un micròfon captà han estat decebedors i reveladors. “M’ha dit que era una esmena a la totalitat”, “oferim actes conjunts… no se’ns pot demanar més”. Ha entès el líder d’ERC la història que vivim?, l’ambició d’ERC de governar el país és superior
1789. Abolició del dret diví de la Monarquia 1836. Abolició del dret diví del patró 1968. Abolició del dret diví del professor 2014. Abolició del dret diví de la Constitució Espanyola
Al vidre de la porta d’una expenedoria de loteria hi ha un cartell de dimensions modestes, com si sentís vergonya del que publicita. És un anunci de la loteria de Nadal espanyola – a les expenedories oficials del ram només hi ha a la venda loteria espanyola- , un anunci diferent del que durant
Herrera, el colíder d’IC-V, és un líder permanentment malhumorat i un parlamentari pertinaç en la crispació, el que dificulta suscitar empatia. No es permet en la vida pública el somriure que sense dubte li retornaria la bonhomia que té en la seva activitat privada i si algun cop ho fa la raresa es converteix
El dia s’ha llevat radiant. La casa que hi ha a la vora del mar llueix un blanc resplendent. La tardor començà fa gairebé un mes desmentida pel verd dels arbres i les herbes. Farà calor, les gavines ho saben. Un silenci humit penja d’una finíssima teranyina de gassa suspesa en el blau profund del cel.
Duran opina, el que seria conseqüent amb el seu caràcter polític si no fos perquè opina com si CiU parlés per la seva boca. Duran aparenta no saber que el tauler de joc en què es mou té molt poques caselles, és un espai limitat circumscrit a la part minoritària del que ha estat
Els “unionistes” que es manifestaren el 12 d’octubre a Barcelona no són la punta de l’iceberg d’una majoria silenciosa, són habitants d’un illot minúscul que no admeten cap altra identitat que l’espanyola, que neguen la primacia de la llengua catalana a l’escola, a l’administració, a les institucions, a la televisió i ràdio públiques, són
Em produeix estupefacció escoltar els dirigents d’ IC i UDC manifestar ufanosos que han evitat el trencament dels respectius partits amb la decisió d’haver donat , hem de suposar, als seus afiliats, votants, simpatitzants, coneguts i desconeguts “llibertat de vot”, confonent aquells amb els seus diputats, regidors i pertanyents d’algun tipus. Donar aquesta pretesa
Ahir es consumà el trencament de CiU, l’eina electoral de CDC i UDC que després d’una llarga vida amb més èxits que fracassos era en el nou espai històric que vivim una fórmula político-electoral oxidada i inservible. La UDC d’en Duran no ha canviat , la CDC d’en Mas sí. CDC és avui una
La verinosa compareixença al Congrés del ministre espanyol Montoro havia estat curosament preparada, no debades el discurs seria publicat per a la història al Diari de sessions; les seves paraules foren un insultant atac a una part majoritària de la nostra societat, la que ambiciona la independència. En una mostra surrealista de superioritat moral
El conseller Vila, ex alcalde de Figueres, ex afiliat a ERC, aixoplugat a CDC rebé amb disgust la declaració parlamentària favorable a la consulta del 9/N, disgust que viu amalgamat amb una irresistible atracció pel poder que emana del Govern espanyol i que ahir esclatà amb unes sorprenents declaracions públiques: el conseller ha afirmat
Als vells temps de confusió i dificultats sorgien els profetes, que parlants i àugurs assenyalaven els pecadors i prometien un món millor només per a llurs seguidors; molts eren els profetes i molts d’ells els falsos profetes, escoltats i aplaudits pel poble desesperançat, indignat i crèdul que no podia discernir la veritat de la falsedat ja