Coc Ràpid - El bloc de Carme-Laura Gil - Pàgina 11

Píndoles

Si us plau, treballeu tres setmanes sense soroll

29 de novembre de 2013

Comença a sentir-se una incipient fatiga social, es respira una atmosfera de desconfiança que ratlla perillosament en el “tant-se m’en-fotisme”i el “ja-s’ho-faran”. És, potser, la conseqüència natural del lamentable espectacle parlamentari protagonitzat pels partits polítics suposadament partidaris del “dret a decidir”; ha desorientat i escandalitzat la seva incapacitat per a superar diferències i mostrar unitat a

PSC i IC-V a la manifestació contra els pressupostos?

26 de novembre de 2013

Dirigents del PSC i d’IC-V participaren a la manifestació convocada contra els pressupostos presentats pel Govern al Parlament. Un posicionament legítim i descaradament demagògic. Anem a pams. El PSC i IC-V i la resta de partits polítics, tret dels que recolzen el Govern, presentaren al Parlament sengles esmenes “a la totalitat” al projecte de llei dels

Pluja de premios nacionales

22 de novembre de 2013

Admet que està hipersensiblitzada, que tot ho veu amb colors distorsionats, que fins i tot la pluja de premis i distincions que enguany el Ministeri de Cultura i institucions espanyoles han fet recaure sobre la “cultura catalana” li sembla pluja àcida. I potser sempre ha estat així però enguany ho ha vist amb una altra mirada.

Oh!, Happy Day!

11 de novembre de 2013

Conferència política del PSOE, el bell i vell eufemisme. La coral socialista -“quién siente más pasión por España?” clamava Rubalcaba- ha entonat el “que Viva España!”, ha predicat l’unionisme – que maco el tòpic ” en la unió, la diversitat”- i ha declarat l’amor a les llengües d’España. La conferència, per alllò d’anar a la

El pressupost del 2014: l’esquelet del país

9 de novembre de 2013

He llegit el projecte de pressupost per a l’any 2014, és fet d’os, duríssim; l’he vist com la placa de la radiografia del país, hi són els òrgans vitals, el cor batega dins de la caixa òssia, l’esquelet dempeus sembla sostenir el cos social. És un pressupost per a preservar l’esquelet del benestar social. És el

Dos avisos per Tots-sants

1 de novembre de 2013

Per si ho voleu escoltar: “Per Tots-sants, capes i mocadors grans” “Per Tots-sants, desa el vano i treu els guants” I que siguem tots sans i bons (sants seria démodé, out i retro, el temps no passa debades).

I si els ho expliquem?

22 d'octubre de 2013

El dissabte proppassat, a la tarda, es manifestaren pel carrer un grup nombrós de joves enarborant estelades a favor de la independència, corejaven un rodolí eufònic i encomanadís que deia “Amb Convergència no hi ha independència”. Un missatge tan rítmic com políticament equivocat. Caldria explicar als manifestants que sense CDC avui la independència no seria a l’agenda

Rectificació, sobre Lluís Recoder

19 d'octubre de 2013

Amb satisfacció he de rectificar el meu article d’ahir, una crítica sobre unes suposades afirmacions de Lluís Recoder sobre els polítics “xusqueros” que diversos diaris reproduïren. Rectifico el que hi dic, ja que he constatat que, contràriament al que es publicà, Recoder, a ESADE, parlà d’ell mateix com a “xusquero”, com aquell noi, estimador de la política com

La mala memòria de Lluís Recoder

18 d'octubre de 2013

Lluís Recoder ha participat en una taula rodona a ESADE, ha parlat dels “polítics”, de les formacions polítiques i les ha acusat de valorar les persones per la seva afinitat i no per les seves capacitats i ha titllat aquests polítics de “xusqueros”, el terme familiar en l’àmbit jeràrquic de l’exèrcit. És sorprenent que Recoder,

Pere Navarro èmul d’en Johnny Guitar

5 d'octubre de 2013

Pere Navarro m’enterneix, la seva innocència no és impostada, és sincera. Pere Navarro és un romàntic “retro”, ahir afirmà que Catalunya i Espanya “hem de dir-nos que ens estimem”. Que dolç i “pel·liculero!. Fou a la gran pel·lícula “Johnny Guitar” que vaig escoltar la frase mítica que Montserrat Roig elegí molts anys després com a

Sr. Rajoy, ja en som dos…

4 d'octubre de 2013

Sr. Rajoy, heu afirmat que no sabeu què és això de “la tercera via”. No us avergonyiu pas, no us trobeu sol en la ignorància. Una servidora tampoc no sap què caram és “la tercera via”, creu que és un eufemisme per a indicar el punt de trobada dels srs. Duran i Navarro en el

Duran, la descomposició del polític

3 d'octubre de 2013

No cal escandalitzar-se per les paraules d’en Duran menyspreadores de la professió docent, és veritat que la docència és una professió ben diferent de la política, i que Duran mai no l’hagués elegit com a seva . El docent no pot medrar en imatge pública ni trenar relacions amb els poders econòmics, i dia rera dia ha de

Comprar el bitllet

28 de setembre de 2013

Per arribar a la destinació final cal anar amb ferrocarril i triar l’ample de via apropiat per arribar-hi de la manera més ràpida, còmoda i segura. Hi ha tres amples de via: ibèric , l’ample de via tradicional estret, de curt recorregutinternacional , d’alta velocitat Quina via hem de triar ? , quin bitllet hem de comprar?

El debat…

26 de setembre de 2013

El discurs del President: correcte, documentat, clar, polític, estadista, coherent. Sense ambigüitats. Rovira, en nom d’ERC: recolzament al President sense fissures. Al President. Lucena, en nom del PSC: apropament al dret a decidir. Ironia poc reeixida, cal un “coach”. Millo, en nom del PPC: sense novetats, fora de joc. Rajoy dixit. Camats, en nom d’IC-V: acord condicionat

La gran lliçó : la marea verda

23 de setembre de 2013

La marea de la indignació, orgull i insubmissió de l’escola amenaçada és una gran onada verda que omple les places de les illes. És una vaga insòlita, els docents no la fan per raons econòmiques, ni per a demanar més recursos, ni per a exigir millores en les condicions del seu treball, els mestres i