Coc Ràpid

El diumenge no brillà el sol al carrer Nicaragua. Els militants del PSC foren cridats a votar els seus caps, els seus Secretaris Generals. Dues urnes, una per al Gran Cap, el Secretari General del PSOE i una per al Secretari General del PSC.

Iceta ha comès el seu primer, gran error. Havia apostat pel candidat perdedor a ocupar la Secretaria General del PSOE, el seu discurs “federalista catalanista” ha quedat tocat, la seva capacitat d’influència sobre les decisions del PSOE, el seu veritable partit, és nul·la. El PSOE inicia la seva segona època “andalusista” i el socialisme català, minvat de força i de credibilitat, ha deixat d’ésser un company imprescindible i necessari per al socialisme espanyol per a recuperar el Govern.

Sánchez, el desconegut, no oblidarà. Iceta s’adonà del greu error ahir mateix, no pot rectificar-lo, pot contraatacar i preparar un canvi de discurs i en aquesta clau pot llegir-se el nomenament d’Àngel Ros com a President del PSC i sobretot podria explicar l’acceptació d’aquest a convertir-se en la carta a jugar a l’última basa de la partida que Iceta haurà de jugar inevitablement.