El nacionalisme s’autodestrueix per ambició de partit i no de país, s’assenyala com enemic l’amic necessari i se supedita l’interès general al sectorial. ERC està confonent les eleccions europees amb les nacionals posant en risc el futur del país amb una estratègia equivocada i ben poc intel·ligent. L’error és superlatiu i si no es paga avui es pagarà demà. El nacionalisme és observat, és la peça que cal abatre, i bé sabem que la seva debilitat enforteix l’altri.
Mas ho sap, se n’adona en Junqueras?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament
Ja sé que quan hom ha pres partit per una opció o l’altra es fa difícil ser objectiu, jo inclòs. Però cal racionalitzar les coses.
El pacte implícit de no agressió s’ha respectat pràcticament en la seva totalitat. Però ERC ha cregut convenient reforçar un punt important: El posicionament independentista d’ERC és una mica superior al de CiU.
De fet, vosté ha encapçalat durant molts anys la crítica àcida a Duran, tot i compartir la mateixa federació.
No em definiré sobre si és convenient o no aquest posicionament. Però sí demano que es tingui en compte un punt: Entre un 3% i un 6% de l’electorat català no té referent a Europa gràcies a la no participació de les CUP en les eleccions. I un percentatge significatiu prové del PSC i per tant té certa animadversió a l’ànima més de dretes de la federació.
L’objectiu final és recollir tan vot sobiranista com sigui possible. I la pregunta és: El petit atac a en Duran a deshora… ajuda a aconseguir més vot total o no? Jo crec que ajuda.
Finalment, anomenava cínica aquesta entrada (tot i que crec que no ho pretén ser) perquè tot i pretendre el no enfrontament, fa incidència en un detall que, per a molts, no és més que una simple anècdota.
Finalment, Honorable senyora Gil, fixi’s en una cosa: Les eleccions europees de diumenge i el vot que obtindrà cada formació seran el principal referent de cara a la formació d’un govern d’unitat el dia que hagi d’arribar. Per tant, negar-los la clau nacional em sembla una mica il·lús.
no li escatimo gens que té bona part de raó, però en aquest país en Duran fa molt mal i genera una desconfiança que, quan calla i diu poca cosa, penses que per l’esquena n’està fent una de grossa. No hi puc fer més; angunia, la mateixa que vaig sentir ahir en l’entrevista d’en Fainé a la ràdio. Gent tòxica pel país i per a qualsevol país del món. Anar a la seva i que la resta es foti. El gran problema de convergència i de la política del país: en Duran, els altres, els unionistes, tenim la sort de saber a quin pal de la baralla juguen, en Duran no, de cap manera i quan convé menteix.
Crec que la lluita, no ha estat tal i a més, no cal posar-se apocalíptics en que ho pagarem i ho patirem … Sra Gil l´estil usat ha estat florentí, tot just s´ha generat una esgrima entre CiU i ERC,però de floret, allò del tocat, tocat … sap que li vull dir? No hem anat a tallar ni a amputar, només a tocar amb la punteta rodona i que sonés l´alarma per si algú s´adorm; només això Sra Gil. No pateixi, ERC sempre estarà per la causa i donant suport al President Más fins la fi del procés; però no errem, suport explícit i polític al President, o sigui a la figura governativa, no a la de partit.