Avui comença Agost, ho fa en dissabte, el dia segon i no el primer. Un agost amb ruixats, asseguren, que minoraran la sequedat de la terra i retindran el verd allà on n’hi hagi. Ella teixirà una samarreta en forma de la V de la Victòria, el cabdell de cotó de seda té el color temut pels actors de velles comèdies, el color groc de les margarides i del sol innocent que la nena dibuixava als quaderns de la infància, el temps en què aprengué a llegir i escriure i a recitar de cor poemes d’en mossèn Cinto que mai no ha oblidat potser perquè fou la mare qui els hi ensenyà les tardes d’hivern a la cuina i les d’agost asseguda al terra del balcó darrera de la persiana de fusta .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui sap que ens durà l’agost i el novembre. Han de continuar, però, els llavis de les mares encisant els ulls dels infants, si no és el cas, llavors si que estarem perduts.Abraçada