Coc Ràpid

Els partits polítics en l’afany i necessitat de singularitzar-se introdueixen al discurs determinats clixés lingüístics que identifiquen la seva essència ideològica i alhora la de l’adversari.

Al temps dels nostres avis una part de la societat s’autonomenava  “gent d’ordre” i era coneguda com a “burgesos” per la part obrera, el franquisme estigmatitzà l’adjectiu “roig”, CiU durant dècades es verbalitzà com a “nacionalista” i és conegut com a “Grup català” al Congrés i Senat espanyols, el gover tripartit es presentava com a “catalanista, progressista i d’esquerres”, IC propagà ara fa una dècada l’adjectiu “els poderosos” i avui Podemos, nom de clares ressonàncies obàmiques, instaura l’epítet “la casta”. 

“La casta” extractiva, jeràrquica, oligàrquica, intocable … que ha introduït amb èxit al discurs polític el líder de Podemos fou popularitzada l’any 2007  per Sergio Rizzo i Gian Antonio Stella en el seu llibre-enquesta “La Casta: Cosi i politici italiani sono diventati intocabili”.

El llibre de Rizzo, arquitecte i reconegut periodista d´”El Corriere de la Sera”, obtingué un èxit formidable, se’n feren 22 edicions i se’n vengueren 1.200.000 exemplars. Fou la crítica demolidora del sistema, la denúncia implacable documentada de la política italiana que ara Palacios trasllada a la política espanyola. 
“La Casta” de Rizzo ofereix un argumentari discursiu d’impacte popular assegurat, titulars exitosos que avui escoltem, per exemple:

L’Italia tradita della casta
Licenziare i padreterni
Una oligarchia di insaziabili bramini
Al potere per dinastia
I potenti devono viaggiare in utilitario
Perso il Rolex d’oro?.Paga la Camera
Pensionati di 42 anni
Cercasi poltrona per trombato
La caricatura obesa e ingordo della politica ….

Ja ho deia la mil·lenària frase bíblica, mai res no és del tot nou.

( Sempre romandrà i emocionarà el bell cant de  la “casta” intocada , la Casta Diva pregant a la LLuna: “Ah! bello a mi ritorna del fido amor primiero
e contro il mondo intiero defesa a te seró!…”)