Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

30 d'abril de 2014
4 comentaris

Com l’agredit es converteix en agressor

L’agressió és sempre un acte rebutjable i deplorable, més encara quan obeeix raons ideològiques però més ho és l’ús obscè que el polític en fa per a obtenir-ne un rèdit polític partidista. És el que ha fet en Pere Navarro, el líder socialista, en instrumentalitzar un desgraciat incident acusant CDC i ERC d’haver construït un clima de crispació al nostre país que origina situacions com la que ell patí.

Els càrrecs públics són susceptibles de patir agressions de tota mena, l’exalcalde Navarro ho sap prou bé. Agressions físiques – les menys per virtut de l’escorta (per cert, per què creu el líder del PSC que en té d’escorta?, per estatus o per protecció dissuasiva?), les verbals més, les pntades a casa, l’escarni, els anònims… I aquesta mena d’agressions es produeix en l’àmbit polític, en el de l’educació, la sanitat, la justícia, en les relacions laborals, econòmiques…etc. i en qualsevol lloc i situació. Navarro té mala memòria. 

Durant tots els anys viscuts de democràcia càrrecs públics, polítics han rebut anònims, amenaces, han sofert escarnis no només per la seva actuació política sinó també per diferències ideològiques i especialment pel fet d’ésser nacionalistes catalans. I mai no digueren que aquells fets eren motivats per un suposat clima de crispació creada pels partits d’obediència espanyola, com el PSC per exemple. 

Navarro insulta la intel·ligència de la societat catalana amb un llenguatge populista i d’efectes nocius seguint les passes del PP i Cs. I la seva acusació agredeix els demòcrates que volem que el poble català sigui consultat sobre el seu futur i els que volem que aquest sigui el de la independència.

Navarro, d’agredit a agressor. 

  1. El que ho manega tot al PSC és en Celestino Corbacho. No diré res de nou si afirmo que aquest senyor vol disoldre tot el què faci tuf de català.
    La millor manera per anar desfent el PSC ha estat (i està essent) posar-hi al davant a la persona més incompetent, “curteta” i maldestre que ha trobat: el limitadet Navarro …. i oli en un llum: el PSC desapareixerà i en Celestino haurà guanyat. 
  2. Crec que el principal problema del PSC és que el seu marc mental s’ha quedat ancorat 20 anys enrera.
    Per ells, fill d’immigrant, sobre tot del sud de la península, o cognom acabat en -ez és votant seu en un 80%, i enemic del nacionalisme català. I si viu al Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat o Tarragonès, i la seva llengua materna, habitual, o “de confort” és el castellà, més encara.

    Tot això fou vàlid anys enrera, però avui dia l’evidència contrastada i claríssima de que tinguis o no tinguis aquest perfil, pel sol fet de viure a Catalunya, tens un Estat que juga a la teva contra deliberadament i sistemàtica, ha fet que posats a triar, una gran part d’aquest segment de població es posi del costat català.
    Si esculls Espanya és o bé que tens forts interessos econòmics a Espanya o és que ets nacionalista espanyol, però no és l’opció racional per la majoria de residents a Catalunya. Aquest és el diagnòstic que es neguen a fer.

    Una possible mostra d’aquest marc mental és el perquè creu fermament que el motiu de l’agressió és el nacional, si ell mateix ha dit que la senyora no li va dir res concret que ho pogués fer pensar. Degué ser l’idioma! Li va deure dir “fill de puta” en català, i és clar, en l’antiquat esquema mental del PSC aquell qui al Vallès s’adreça a una altra persona, d’entrada, en català, és nacionalista català, mentre que aquell que ho fa en castellà no. Ni una conclusió ni l’altra són vàlides al 2014.

    Catalunya serà xarnega o no serà.

    Això que hem interioritzat, assimilat i acceptat de bon grat els no-xarnegos  els costa molt més d’acceptar als qui volen perpetuar els vells esquemes, i mantenir als fills i als nets d’immigrants en el seu status d’ “immigrant per sempre”.

  3. El senyor Navarro ens insulta quan ens fa responsables d’una crispació inexistent. Pitjor encara, ho fa per pura percepció. Estic dubtant del seu nivell intel.lectual, però això no el disculpa ni a ell ni els que el fan servir de ninot dels seus interessos espanyolistes. 
    No sé com qualificar que hagi estat capaç de convertir a l’agredit en el blanc de les crítiques en comptes de ser-ho l’agressora. Inefable, aquest home! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!