Les últimes dades conegudes sobre la identitat religiosa de la societat catalana refermen que el procés de secularització d’aquesta sembla imparable. Lluny queden aquells temps en què quasi tots els catalans es consideraven catòlics, practiquessin o no la religió catòlica, llunyans són els dies en què el pare quan no es trobava gaire bé de salut ens
A l’hivern i a la tardor l’arbre de Judea sembla un garrofer mort, les branques pel pes dels anys i els cops dels vents cauen fregant el terra com braços sarmentosos que perderen fa anys la bella indolència de la joventut. És un arbre maltractat, polsós i desmanegat que s’amaga darrera de l’alta xemeneia. Aquest any
Les irreflexives i preocupants paraules d’en Miquel Iceta, secretari general del PSC, sobre els impulsors del full de ruta independentista han situat el socialisme català a les trinxeres de l’espanyolisme a Catalunya i al baluard dels partits conservadors radicals juntament amb el PP i Cs.. El nou temps polític que es viu a Catalunya ha desplaçat
No hi comptem pas amb el Sr. Duran, molts som els catalans que no comptem amb ell per a l’assoliment de la independència; els mil·lions de catalans que ompliren els carrers de Barcelona reivindicant un Estat propi no comptaven amb la col·laboració del Sr. Duran. No compta amb ell CDC ni tampoc el President de la Generalitat.
Herrera-Camats han escrit l’acte final de la història d’ICV, han agilitat el seu declivi i l’han deslocalitzat del seu àmbit ideològico-social i nacional. Les desercions públiques o silencioses que el partit sofreix no són el símptoma sinó l’evidència de l’errònia visió històrica dels seus dirigents apegats al vell argumentari del passat i incapaços del necessari “aggiornamento”.
Els diputats membres de la comissió sobre el frau en general i el cas Pujol en particular posaren el dilluns proppassat en evidència manca de rigor i de preparació: la documentació esgrimida per a esclarir fets polítics eren retalls de diaris, els arguments eren opinions, la dialèctica feta d’acusacions tòpiques, l’actuació fou plana i estèril
Escriu cartes, edita piulades, fa declaracions, viatja i pel carrer els transeünts el coneixen i alguns el saluden amb cert respecte. Nogensmenys ELL se sent trist i ferit, percep que el seu temps de notorietat acaba, quan es mira al mirall hi veu un rostre que envelleix, una mirada apagada i un dur rictus d’amargor
Duran fou entrevistat ahir matí a la TVE. No digué res que no sabéssim i no desitjéssim alguns escoltar, que CiU ha entrat en fase d’extinció. L’entrevistat no desentonà de l’emissora nacional espanyola que l’acullí, mostrà sense ambages la seva incomoditat i disconformitat amb el procés endegat a Catalunya i amb les accions que implementa des del Govern
Durant molts d’anys quan el gris era el color i l’esperit dels carrers i el negre el dels cotxes que hi circulaven i el color dels cabells de la nena, els catalans tenem apèndix encara que molts no ho sabíem fins que un dolor súbit ens duia a la taula d’operacions on el cirurgià
Si sembreu dubtes sobre la meva honradesa com m’hi puc defensar?. Si em titlleu públicament de corrupte o de convivència voluntària amb la corrupció com me n’he de defensar?. Si res del que dieu sobre mi es fonamenta sobre fets, com m’hi puc defensar?. Si esbraveu la calúmnia en forma d’opinió, com l’he de
CiU fa anys que es descomposà, la figura d’Artur Mas ha anat creixent amb els anys fins a assolir la maduresa polítca indiscutida d’home d’Estat, mentre que la imatge i importància d’en Duran ha anat minvant fins a convertir-se en una figura desclassada de la política. El distançament entre CDC i UDC té el
Tinc la sensació de trobar-me en un temps polític en espiral, en què frases i actituds, les de sempre, pugen i baixen i giren incansablement , en què tot sembla vell i gastat. Em sorpren que allò tan vell i conegut per a mi sigui rebut com a nou, que ningú pugui recordar que el discurs
Les dades publicades la setmana proppassada sobre la percepció social de la violència de gènere en l’adolescència i joventut fotografien no només la societat masclista en què vivim sinó la societat masclista que es viurà. El resultat de l’enquesta ha provocat esgarips de tota mena a opinaires, tertulians i periodistes, com si els resultats coneguts
Forcades i Oliveras han modificat el manifest fundacional que definia “Procés constituent” com un “grup impulsor d’un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República Catalana de manera que no sigui possible
No posa el dit a la llaga. No és un comentari polisèmic. El títol és el que és perquè la tradició així ens ha tramès el malnom o bonnom de la setmana de gener on cau el dia 15. D’homes barbuts n’hi han hagut sempre, barbes descurades o ben tractades, barbes de dretes radicals o d’esquerres