Maillol va ser un escultor excel·lent. A l’exposició que aquests dies hi ha a la Pedrera, algunes peces són, simplement, una meravella (per exemple, la petita Noia agenollada, del 1900). I us suggereixo que, si hi aneu, no deixeu de mirar els dorsos de les escultures, delicats i deliciosos. Però l’art de Maillol no
A l’Odissea (versió de Carles Riba), el mar també té colors diversos: blanc (o canut, o esblanquit), negre, purpuri, blau de viola, bru de viola, però sobretot és “del color del vi”. Si a la Ilíada (versió d’Antoni Balasch) aquest famós epítet només apareix una vegada, en canvi a l’Odissea és molt freqüent. A més,
Quan un jugador de tennis col·loca la raqueta, no fa un càlcul matemàtic sobre l’angle que li proporcionarà la corba necessària per tal que la pilota passi a l’altra banda sinó que actua instintivament. Amb la creació artística passa el mateix: és intuïtiva, no prové d’un esforç racional. L’obra del poeta no surt de la saviesa sinó d’un “do
Les marededéus de la humilitat constitueixen una iconografia de la verge que, per tal d’afavorir la devoció popular, ens mostra el costat modest de Maria, no la seva condició reial. Per això en aquestes imatges la mare de déu no seu en un tron sinó a terra, sovint damunt d’un coixí. A la taula de
El Museu d’art l’haurien pogut fer, per exemple, al solar del Palau Robert, però no. L’altra tarda, tot anant-hi, queia foc. Uns quants turistes congestionats pujaven lentament les escales estàtiques (com sempre, alguns trams de les automàtiques eren barrats). De tant en tant s’aturaven, incrèduls, i tornaven a consultar el plànol. Els vaig avançar poc abans
El desig no ha tingut bona premsa ni en la filosofia ni en la religió. Dant, per exemple, descriu el paradís com l’absència de desig: al paradís de la Divina Comèdia, el desig s’ha extingit perquè allí és impensable voler res que no es tingui (això significaria estar en desacord amb el desig diví). Al
En una biografia fa bo de trobar-hi, a més de l’explicació de la vida del personatge, escletxes per on observar aspectes del seu caràcter. Encara que saber com era una persona que no has conegut és impossible, a vegades aquestes escletxes et permeten fer-te’n una idea, per bé que tènue. Charles Nicholl enceta la
Homer sol acompanyar els substantius amb epítets, adjectius que col·loca de manera repetitiva, amb un cert automatisme (“Zeus egidífer”, “solípedes poltres”, “còncaus navilis”), i que sovint responen més a exigències de la mètrica que no pas a necessitats expressives. Llegint la Ilíada en la versió catalana de Manuel Balasch, em vaig entretenir a anar subratllant
Tolstoi, més pràctic que Proust, parteix de la constatació que “és difícil estimar una dona i fer alguna cosa”. Difícil però no impossible: la solució per a tenir una enamorada i, alhora, fer coses és el matrimoni, que et permet estimar “còmodament i sense entrebancs”. Per a Tolstoi, mantenir una relació amorosa és com carregar un
Aquests dies he llegit “Els antics”, de Joan Teixidor, que vaig comprar en una llibreria de vell. És un recull d’escrits sobre art, que comprenen èpoques molt diverses, de l’antic Egipte fins al s. XIX. Teixidor demostra una cultura sòlida i exposa la seva opinió sense por de ser poc amable, com quan diu: “Si deixem
Hi ha quadres que et persegueixen tota la vida. Fa vint-i-cinc anys vaig veure als Uffizi de Florència el “Retrat d’un home malalt” de Sebastiano del Piombo i em va impactar tant que vaig decidir que el Piombo passava a ser un dels meus pintors de referència. Sebastiano era venecià (ell i Ticià van
Al llibre Els misteris del rectangle, Siri Hustvedt analitza alguns dels quadres que s’estima, amb comentaris que alternen uns quants llocs comuns amb observacions agudes i suggestives, com per exemple la idea que el significat profund del quadre de Vermeer “Dona amb collaret de perles” és el d’una anunciació. (CONTINUA…) De Chardin, Hustvedt diu que
“Errata. Una vida a examen” (George Steiner) és una bona introducció al pensament de l’autor, ja que hi repassa la seva vida i les qüestions que han centrat la seva obra, amb capítols dedicats als clàssics, la música, la llengua, la qüestió jueva, etc. Steiner exposa els seus cànons, que en general són els esperables
Tres dies a Roma donen per gaudir d’una quantitat apreciable d’obres d’art, i el millor és que moltes les pots veure no en museus sinó en el lloc per al qual van ser concebudes (esglésies, majorment) i hi pots accedir de franc. Per exemple: 1. Dues esglésies. Bernini i Borromini eren personalitats antitètiques. Bernini, exuberant,
Schopenhauer té una teoria suggestiva sobre la música. Parteix de la distinció bàsica entre el món “com a voluntat” (que és l’essència del món, la seva naturalesa profunda) i el món “com a representació” (que és el món perceptible, els fenòmens). I diu que la literatura, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, etc, reflecteixen indirectament aspectes de