Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Tres dies a Roma donen per gaudir d’una quantitat apreciable d’obres d’art, i el millor és que moltes les pots veure no en museus sinó en el lloc per al qual van ser concebudes (esglésies, majorment) i hi pots accedir de franc. Per exemple:
1. Dues esglésies. Bernini i Borromini eren personalitats antitètiques. Bernini, exuberant, va ser un triomfador i va tastar els plaers de la vida. Borromini era solitari i esquerp, un perfeccionista obsessionat pels detalls. Quan tots dos tenien poc més de 30 anys, Bernini ja dirigia les obres de la basílica de St. Pere i del palau Barberini, i Borromini treballava a les seves ordres. Bernini es va endur els honoraris i el reconeixement per aquestes obres, mentre Borromini feia d’escarràs. Cap al 1650, tots dos van presentar un projecte per a la Piazza Navona. La fantàstica font dels quatre rius de Bernini es va imposar al sobri projecte de Borromini.
La tensió entre aquests artistes té un exponent magnífic en dues petites esglésies que són en un mateix carrer, la Via del Quirinale:
(CONTINUA…)
– S. Carlino, de Borromini, té les parets i el sostre completament blancs. És un joc de geometries: planta octogonal i volta oval coronada per una llanterna octogonal (el petit claustre annex també és blanc i octogonal). Als murs, les formes còncaves i convexes s’encadenen ondulants. En algun aspecte, Borromini recorda Gaudí: diuen que un caragol de mar que guardava a casa va inspirar la cúpula en espiral de la seva altra gran obra, S. Ivo alla Sapienza.
– S. Andrea, de Bernini, és de planta oval “paral·lela” al carrer (o sigui, l’eix curt va de l’entrada a l’altar major, al revés que a S. Carlino). Els materials són rics, amb marbres de diferents colors, daurats, escultures monumentals, etc, però el conjunt té una gran contenció i equilibri.
2. Dues pintures. Per exemple, entre els Caravaggio que es poden veure a les esglésies de Roma, la Conversió de St. Mateu (a St. Lluís dels Francesos) i la Madona dei Pellegrini (a St. Agostino).
3. Dues escultures. A Sta. Maria della Vittoria, el famós Èxtasi de Santa Teresa, de Bernini, on la santa defalleix després d’un clímax místico-eròtic. Del mateix Bernini, a S. Francesco a Ripa, la Beata Ludovica -també propensa a les experiències místiques- expira amb un últim alè voluptuós (molt a prop, a Sta. Cecilia in Trastevere, val la pena veure la Santa Cecília de Maderno).
4. Dos plats. Dissabte tornàvem de contemplar la Ludovica quan vam veure dos homes que feinejaven davant una pila de carxofes i una de ceps, a la porta d’un restaurant. Hi vam entrar. La carta oferia fetuccini alle carciofi i fetuccini ai funghi porcini, i no vam dubtar: un de cada. Al primer tast, la dona va cloure els ulls, pur èxtasi místic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De tot el que expliques, només he pogut veure l’èxtasi de Santa Teresa. Venero aquesta escultura.
No vaig tenir sort amb les obres que anomenes d’en Caravaggio ( a qui també venero). Unes les restauraven i a San Agostino hi vaig arribar quan ja era tancat.
Després de llegir el teu apunt he pensat, un cop més, que he de tornar a Roma.
però no personalment.
Entre l’Èxtasi de Santa Teresa i la Beata Ludovica Albertoni, em quedo amb la segona. Em sembla més essencial i més austera, si és que aquest calificatiu és aplicable a Bernini.
Pel que fa als fetuccini, els haurem de tastar per poder comparar.