Las al jaç

En una biografia fa bo de trobar-hi, a més de l’explicació de la vida del personatge, escletxes per on observar aspectes del seu caràcter. Encara que saber com era una persona que no has conegut és impossible, a vegades aquestes escletxes et permeten fer-te’n una idea, per bé que tènue.

Charles Nicholl enceta la seva biografia de Leonardo da Vinci parlant d’un manuscrit que és a la British Library i conté notes de Leonardo sobre geometria. A mig full, Leonardo interromp els seus raonaments amb un brusc “etc.”, seguit de l’explicació següent: “perche la minesstra si fredda”. Anècdotes privades com aquesta –Leonardo deixant d’escriure perquè la sopa es refreda-, et fan entreveure l’home que hi ha rere el personatge. Però  com que aquest va viure fa cinc-cents anys, és lògic que el valor principal del llibre siguin les dades sobre la seva apassionant vida pública.  (CONTINUA…)

En canvi en el llibre sobre Mahler de la seva esposa Alma, el millor són les vivències privades. Les dades que aporta són poc fiables però el llibre és ple d’anècdotes que donen el to d’una determinada vida matrimonial. Els primers anys, aquella relació es cenyí bastant a l’esquema típic d’home abstret en el seu món i muller dedicada a resoldre les qüestions pràctiques.

Per exemple el dia que Mahler té mal de queixal i van al dentista. Pel camí, mostra la boca oberta a Alma i ella li confirma que té una inflor en un queixal. Arriben al dentista, seuen a la sala d’espera plena de gent i, finalment, Mahler entra a la consulta. Al cap d’un minut, torna a obrir la porta de bat a bat i demana a la seva dona:

–Alma, quin és el queixal que em fa mal?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!