El 25 de maig de 2023 al migdia, a la televisió valenciana @apunt_media i al programa @terravivaapunt, varen difondre l’evolució del nou aiguamoll de les Fonts de #Llíria al parc de Sant Vicent (allà on de menuts déiem “la Selveta”) amb l’historiador Francesc Rozalen i el tècnic mediambiental Toni Pérez.

Hui al migdia a la televisió valenciana @apunt_media i al programa @terravivaapunt, difonent l'evolució del nou aiguamoll de les Fonts de #Llíria al parc de Sant Vicent (allà on de menuts déiem "la Selveta") amb l'historiador Francesc Rozalen i el tècnic mediambiental Toni Pérez. pic.twitter.com/oiV2ldvXSA

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 25, 2023

El passat dijous 1 de juny, des de Vilamarxant @astrofotojlc ens regalava unes imatges espectaculars de la tempesta damunt el cor del Camp de Túria… els llamps semblava que s’estampaven tot just sobre Llíria, per darrere de Sant Miquel… amb la Buitrera com a testimoni… però a l’hora de la veritat, la gran majoria caigueren a la Concòrdia edetana o la Calderona… i el de la fotografia aparentava per Carrases cap a la serra… això sí, aquest mal temps va provocar que una descàrrega impactara amb força al castell de Benissanó afectant part del seu interior…

+info

La Séquia Major de Llíria, l’original de terra…

Pot ser l’única foto existent. Pel pont que anava a la Casa Canyà, a l’altura de les actuals Casetes Noves per Censals. Al 1912 per l’ara avinguda dels Furs construïren la de cement. Aleshores açò esdevingué el camí de l’institut…

+info

Un vídeo homenatge sobre la mestra Guillermina Medrano que ha elaborat el Col·legi Sant Vicent de Llíria a qui va ser directora del centre en temps de la República durant el curs 1935-1936.

Guillermina va ser la primera dona regidora en l’Ajuntament de València en 1936 pel partit Esquerra Republicana. Es va exiliar amb el marit, primer a la Republica Dominicana i despres als EUA, on es va dedicar a l’ensenyament.

En 1965 la Universitat de Harvard anomenà a Guillermina Medrano “Mestra Distinguida” com una de les quatre millors professores de secundària als Estats Units d’Amèrica.

+info

… llevaren els arbres ben entrats els 50… i a les acaballes dels seixanta, al segle passat, els de la meua edat sempre acabàvem al pati jugant a futbol… i després aplacàvem la set en el xorret, al costat de l’escola d’En Camilo…

…la Llíria en blanc i negre de quan érem menuts retorna ara a tot color als ulls dels nostres records…

… abans convent, després caserna… i ara són els jardins del costat de la Llar dels Jubilats del pati de Sant Francesc…

+info

Hi ha qui canta al “del medio de Los Chichos”… però a Llíria preferim fer-ho “al carrer mitjà de les Casetes Noves” del Pla de l’Arc… allò que déiem “la selva” edetana…

La séquia Major, i un pontet sense baranes, la intuïm (a la foto i ara)… a un costat (a la dreta, sempre a la dreta) posem actualment una església i al contrari un magatzem de materials de construcció… i al cantó de baix, de la part contraria a l’esquerra, un semàfor que va a parar al Mulló… i, en aquells temps pel poble, quan els menuts féiem sorolls, ens bramaven els majors: “no molesteu i aneu a jugar al Pla de l’Arc!!!

+info

L’amic que té el seu nom a alguns senyals dels camins de la Concòrdia de Llíria…

… ara mateixa està a “La Pedra Druida” de les Bodegues de Torres… al mirador on gaudim de la part final de la Calderona, abracem de ple tot el Camp de Túria… i podem saludar afectuosament al Montgó i al Benicadell…

… m’indica com el cul del “Senyor Evidència” passarà pomposament a la posteritat…

… i després em confessa que li ha tocat posar unes monedes a la deessa per a no excitar-se en excés… això sí, acte seguit i abans de moure les ha retornat al seu moneder…

+info

Tresors edetans de fa més de quatre-cents anys que em proporciona l’amic Joan Bell-lloc… Llíria, 1584, cartografiada en un mapa ben curiós, i una miqueta deteriorat, de la part central de Camp de Túria de l’època… en ell apareix la ciutat emmurallada, el Castell i la Sang…

… i al mateix plànol, de finals del XVI, dibuixada l’original església del monestir de Sant Miquel al Pic de Llíria. Per cert, la carta és del conreu d’arròs que fins a finals del XVIII hi havia a la nostra comarca al voltant del Túria a Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja…

+info

Existeix un servei gratuït de recollida de trastos vells a domicili i ecoparc, però… continuem tots patint les conductes incíviques d’alguns (in)humans…

A Llíria, l’ajuntament va retirar en 2022 més de 175.000 quilos de merda de residus voluminosos en abocadors incontrolats…

+info

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

… Llíria ha sigut una ciutat de gran tradició cinèfila… La difusió principal estigué a càrrec de les dues societats musicals, la Unió i la Primitiva, encara que la ciutat també tingué altres sales en funcionament. En total en foren 7 les que projectaren milers de pel·lícules… l’invent del cine sonor fou com una revolució que seduí tots els espectadors. En el cas de Llíria va ser el cine de la Unió el qui es convertí en una de les primeres sales valencianes que en juny de 1930 incorporà aquest nou invent a la seua sala… a l’octubre de 1931 ho faria El Clarí…

… L’explotació del cine a Llíria també va ser la responsable de la construcció dels actuals dos teatres de les societats musicals, les quals s’arriscaren a construir aquests esplendorosos edificis en els “anys de la fam” (la postguerra) gràcies als beneficis que reportava el cine en els anteriors teatres… L’impacte econòmic de l’explotació del cine va ser tan important per a la Unió i la Primitiva que es convertí en la principal font d’ingressos per a finançar una gran activitat musical i educativa, fins que el cine entrà en crisi a mitjans de la dècada dels anys vuitanta per la competència del vídeo domèstic i posteriorment per les sales dels centres comercials…

… Dels 7 històrics cines de Llíria sols continua funcionant el de la Unió Musical amb una programació estable durant tot l’any que inclou pel·lícules d’estrena. Una sala amb més de 100 anys d’activitat (entre els dos teatres de la Unió) que concentra quasi tota la història del cine, des de l’invent del cine mut fins a les noves tecnologies digitals. Una llarga vida de supervivència, d’entrebancs i dificultats que l’ha portat a convertir-se actualment en la sala degana en actiu més antiga del País Valencià, i també en una de les més antigues d’Espanya, que a més sempre ha estat gestionada  per la mateixa societat Unió Musical…

Un article amb una part gràfica impressionant ja que reforça i complementa el que s’explica detalladament al llarg de tot el text. A través dels prospectes de mà que es repartiren als cines llirians, Paco Rozalen ha fet una selecció de 48 pel·lícules representatives que es varen projectar.

Ací teniu l’índex complet d’aquest excel·lent article:

1 – Els antics teatres que iniciaren a Llíria la tradició cinèfila

2 –  Els actuals teatres de la Unió i la Primitiva construïts en els “anys de la fam” gràcies al cine

3 – Les 7 sales de cine que tingué Llíria

4 – Un repàs a l’ambient en els cines de les societats musicals i l’aparició de la censura franquista 

4.1 – La projecció de propaganda nazi als cines de Llíria

4.2 – Unes sales de cine ben gestionades

4.3 – La importància dels prospectes de mà per a difondre les activitats teatrals i musicals de les societats 

4.4 – El paper de la censura: controlar els valors morals i ideològics

5 – Selecció d’algunes pel·lícules destacades que es projectaren als cines de la Unió i la Primitiva (amb el permís de la censura)

5.1 – El repartiment de les empreses distribuïdores de pel·lícules entre la Unió i la Primitiva: una decisió salomònica

5.2 – La projecció de pel·lícules estrangeres: l’encant pel cine americà 

5.3 –  La projecció de  pel·lícules espanyoles: folklòriques, toreros i el cine catòlic imperial  

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual publicat a “La Veu de Llíria”)

Diuen que a partir de hui els pingüins desplaçaran els pròxims dies als ànecs del parc de Sant Vicent de Llíria… de moment ja han aterrat pel nou aiguamoll de les Fonts… per la selveta estan instal·lant-se…

+info

No és l’única migració inusual d’animals al parc del Camp de Túria. Ja el dia de Sant Vicent de l’abril de 1984 es va veure a les Fonts de Llíria una concentració de balenes en zel…

+info

Temps enrere, farà uns quatre anys, vos informàrem del nou carril bici del Camp de Túria que creua per tot el centre del Parc de Sant Vicent de #LLíria… i va remuntant tota la séquia major fins a acabar al Pouet de Benissanó. A la imatge l’alcalde de Llíria el dia de la seua inauguració a la tardor del 2018.

+info

Avisats esteu… i no és publicitat subliminar… gel0r d’#oratge al País Valencià els pròxims dies… i nits!!! #UnFredQuePela

+info

Als anys 60 no existia a Llíria la ruta del colesterol i anar a Sant Vicent caminant era considerat una bogeria. Al bon temps La Gatovense et portava al parc a passar el dia. A l’altura de la piscina, punt de tornada, darrere Les Escoles i els trulls de Gandia, hui supermercat…

+info

El terra del poble encara per asfaltar… a la dreta de l’anterior imatge, a mig carrer, l’enyorat xorret (hi havia molts a tota Llíria, desapareguts tots ells entre els 70 i 80)… hui on estava el fanal hi ha un quiosc… i a la part del que déiem La Biblioteca, eixia el bus…

+info

… més d’una vintena d’anys abans, l’empresa de transport ja existia com ho acredita aquesta imatge de principi dels anys quaranta… i el seu trajecte unia les poblacions del Camp de Túria de Llíria, Olocau, Marines i Gàtova (d’ací el seu nom)…

+info

Josep M. Jordan:

“He tingut l’honor de rebre la XXIII edició del Premi Vicent Ventura que atorga cada any la Universitat de València (junt amb la Universitat Jaume I de Castelló i altres institucions).

El lliurament del Premi va tindre lloc en dos actes (celebrats els dies 1 i 2 de desembre): un a la seu històrica de la pròpia Universitat (presidit per la Vicerectora de Cultura Ester Alba), i l’altre a l’Ajuntament de Llíria (presidit per l’Alcalde Joanma de Miguel).

En tots dos actes va estar present un representant de la família de Vicent Ventura (la seua neboda Anna Aguilar), va pronunciar unes paraules molt afectuoses sobre mi l’escriptor Alfons Cervera, i vaig sentir-me molt ben acompanyat per un grapat de gent que m’estima i estime.

Aquest és un Premi que s’atorga en virtut d’una trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País. I jo vull assenyalar, d’entrada, que la meua trajectòria personal no l’he feta en solitari, sinó sempre junt amb moltes altres persones a les quals dec un imprescindible reconeixement i gratitud.  Persones integrades en diversos col·lectius al llarg del temps, com ara l’antiga Associació de Veïns de Llíria, l’Ajuntament, l’IDECO del Camp de Túria, el Patronat Sud-Nord de la Universitat de València, l’Escola de Persones Adultes de Llíria o l’Associació Pentagrama de salut mental…”

(Des d’ací llegireu l’article original i complet de Josep M. Jordan)

+info: des d’aquest enllaç accedireu al programa

“Viatges per la memòria”, pòdcast de Cròniques Edetanes amb Josep M. Jordan

Pep Jordan, Xelo Tomàs (presidenta @Idecocampturia), el guardó del Premi Vicent Ventura i diverses imatges de l'acte. pic.twitter.com/FyIF02YElO

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) December 1, 2022

Antics presidents i alguns membres de l'actual junta directiva de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, @Idecocampturia, recolzant hui a Llíria a Pepe Jordan en l'acte d'homenatge amb motiu del XXIII premi Vicent Ventura que li ha atorgat la Universitat de València. pic.twitter.com/8po4QFkktO

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) December 2, 2022

La segona talladora, pel Prat, era la piscina olímpica on aprenguérem a nadar.

Però pel Pla de l’Arc, la séquia Major era l’autèntica platja popular de Llíria… fa més de quaranta-sis anys la taparen per l’avinguda i així naufragaren tots els nostres records en banyador de la infantesa…

La foto és a l’altura de l’actual ubicació del Casal Jaume I del Camp de Túria… a l’esquerra, la trilladora… ca Porcar davant a la dreta…

+info

… antic pont de la Beata… sobre la séquia Major a la part de darrere de les Escoles… on tradicionalment, fins que el franquisme ho va prohibir, se celebrava a Llíria la nit de #SantJoan… pic.twitter.com/Vx0vhgO5VY

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) June 23, 2022