Que poqueta cosa era el riu Túria quan arribava, pel seu llit històric, a València ciutat…

Al seu costat, fins i tot semblava que la séquia Major de Llíria portava més aigua quan circulava descoberta per l’avinguda…

Mentrestant, als EUA de Trump…

La vespra de Sant Miquel del 1949, l’aigua arribà a la ratlla blava d’aquest maset de Xest (prop del barranc del Riu Gallo que és com allí anomenen al Barranc de Xiva que molt més avall esdevé la rambla de Poio)… Els amos hi van posar aquest taulellet recordatori…

La gota freda última, la dana 29 d’octubre del 2024, la barrancada monsònica s’ha emportat el taulellet i tot el maset…

+Info a Instagram

Va succeir el 28 de setembre i va ser de les més dramàtiques en aquesta comarca de la Foia de Bunyol i en la qual hi ha un relat colpidor del que va passar a Xiva i que demostra el potencial destructor que pot tindre la natura…

“Eran las 2 de la tarde y el cielo de Chiva estaba teñido de un gris plomizo que hacía presagiar una fuerte tormenta. El aparato eléctrico de la misma comienza a rugir y a descargar agua y granizo.

La carretera por la plaza en dirección hacia la iglesia bajaba casi medio metro de agua y el rumor sonoro del agua y la tormenta, los relámpagos, los truenos y el fuerte vendaval que acompañaba a la tormenta, y la lluvia que seguía cayendo, era verdaderamente sobrecogedor.

Pronto el cauce del barranco fue insuficiente para acoger el agua que bajaba por él, y si además añadimos el hundimiento de peñas y casas en San Isidro y, por tanto, el arrastre de escombros, enseres y troncos de árboles desde los <Peñascos>, hicieron que se taponara el ojo del puente nuevo y viejo y el agua, entonces, acampó por sus respetos por todas las partes más bajas del pueblo.

La gran avalancha de agua arrasa la ermita de San Isidro y alguna casa colindante y, junto con ellas, se llevó la vida de 3 personas, un matrimonio joven con su hijito de corta edad, que fueron posteriormente encontrados aguas abajo, a unos 1.500 metros de lo que fuera su domicilio, que había sido arrancado de cuajo, encontrándose las víctimas totalmente desnudas. Primero se localizó al padre y 200 metros más abajo apareció la madre con su hijo apretado contra el pecho.

Las calles intransitables, las casas de los márgenes del barranco, algunas destrozadas y otras, la mayoría, inhabilitables, adueñándose el lodazal de la población.”

Al pòdcast 58 de Cròniques Edetanes “La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines” David Tesías ja ens fa un tast de la de 49 a Marines el Vell i el Carraixet, i com a mostra aquesta imatge històrica del pont que va destruir a Bétera…

Recordem que, d’aquest diluvi, Llíria va ser l’epicentre d’una zona que abraçava d’una banda des del Carril (actual Domenyo) a Riba-roja de Túria i d’altra des de Bunyol fina a la Vall d’Olocau, Marines i Gatova…

Ho podreu escoltar detalladament al pòdcast 31 de Cròniques Edetanes “Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran”

I a l’article “Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat” trobareu més informació i imatges inèdites del mal que va fer al vell llit del Túria a València ciutat… així com també a l’article de Carles Asensi “La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949”

Quasi tres mesos després de la #Dana que patírem (i a la que l’incompetent Mazón deixà venuts als valencians), els taronjars de Pedralba només donen canyes i tarquim… les terres dels Serrans i del Camp de Túria oblidades…

#MazónDimissió

#MazónAFerLaMà

+info a X,  Bluesky i Instagram

Amb els anys, he aconseguit adaptar-me a quasi tot…

… i encaixant on m’ha donat la real gana…

+info a X i a Bluesky

Entre els papers guardats i oblidats trobe aquest record de fa ja més de quaranta-cinc anys… manifestació antinuclear en Cofrents… i a més d’un fum d’hòsties, la policia espanyola va disparar bales de goma contra l’autobús que des de Llíria ens havíem desplaçat allí… va caldre realitzar diversos actes per a recaptar fons per a fer front a les despeses ocasionades pel “terrorisme d’Estat”…

Ací teniu l’extracte dels fets que va publicar una revista del Camp de Túria…

I ací l’article complet publicat a “La Veu de Llíria” de juny de 1979

+info a X,  Bluesky i Instagram

… totes, o quasi totes, les paraules de moda ens hem habituat a etiquetar-les exclusivament en anglés… com si les restants llengües no tingueren vocabulari… dèries absurdes de la incultura humana…

+info a X i a Bluesky

Quinta Temporada – Episodi 20 (programa 58)

Amb la participació de David Tesías. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions d’Enric Llopis i Vicent Galduf i la col·laboració  del CEL-Marines.

+ Info: “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASO” article de David Tesías

+ Info: “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?” article d’Almudena Rozalén

“… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat a partir de la una del migdia del 14 d’octubre de 1957, més de la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria…”

Escrivia el cronista edetà José Duran el 2 de novembre de 1957

Aquest pòdcast volem dedicar-lo a la memòria, mare de totes les ciències, motor de la Història i protectora del gènere humà. El teníem en projecte, ja fa uns mesos, però malauradament la mare Natura se’ns ha avançat. Volíem recordar diversos desastres pluvials que ha patit el País Valencià i que han marcat, i marquen, el nostre tarannà com a poble, malgrat la monumental desconeixença que mostren alguns irresponsables dirigents aponentats. Ens centrarem, d’una manera especial, en la riuada del 1957 i les greus conseqüències que va tenir a la ciutat de València i al Camp de Túria. Finalment, David Tesías, geògraf, cartògraf i educador ambiental, ens descriurà de primera mà una de les pitjors seqüeles que va ocasionar aquella riuada, la destrucció parcial d’una part del poble de Marines i el trasllat forçós de la vila a un altre indret del Camp de Túria, una desgràcia vanament anunciada per les autoritats locals.

Aneu a escoltar el recompte de catàstrofes que cíclicament tenen com a escenari les nostres terres. Esperem que programes com aquest servisquen per a curar parcialment la desmemòria, tot adaptant el País Valencià a la climatologia que ens és pròpia.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 20 de la Quinta Temporada, “La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

LA RIUADA DE L’ANY 1957 A LLÍRIA i EL CAMP DE TÚRIA

(A penes vint dies després de la riuà de 1957, el 2 de novembre,  el cronista llirià Jose Duran escrivia aquest article narrant els desastres que havia ocasionat)

“El nostre poble està passant un període d’anys catastròfics, amb una dura prova per a la seua agricultura, que és tant com dir la seua principal font de riquesa.

En primer lloc, les gelades dels anys 1946 i 1956, que van posar fi a la vida de moltes de les seues garroferes i oliveres. Després, la tempesta d’aigua del 28 de setembre de 1949, en la qual caigueren 165 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. Aquesta pluja produí la gran riuada del Túria i del Carraixet i va destrossar la gran majoria dels ribassos del camp de Llíria. Tot seguit vingué la sequera dels anys 1953 a 1956, en què la font de Sant Vicent es va quedar reduïda a un quart de fila. I finalment, la riuada d’octubre de 1957, un intens xàfec, el major dels coneguts, en el qual plogué a bots i barrals durant catorze hores consecutives, des de les 11 de la nit del dia 13 d’octubre, fins a la una del migdia del dia 14. En aquest període de temps van caure a Llíria 610 litres per metre quadrat; a València, 630; a la Pobla, 840 i a Sot de Xera, 850, o siga el doble o més de la pluja mitjana de tot un any.

Cal afegir que en la famosa riuada del Túria del 10 de novembre de 1897, havien caigut sobre València 250 litres per metre quadrat, en 24 hores, la qual havia estat la màxima precipitació coneguda a Espanya en aquella data. Doncs bé, ara han caigut 850 litres a Sot.

Tal diluvi ocasionà a València dues riuades, una a les tres de la matinada i una altra a la una del migdia del mateix 14 d’octubre. La primera va saltar el llit del riu, però en la segona l’aigua anava un metre i mig per dalt del Túria, cosa que originà una inundació en què l’aigua va cobrir 2/3 parts de la capital. Arribà a la plaça de l’Ajuntament, amb un metre d’altura en la vorera de l’Ateneu Mercantil i Correus; al carrer d’en Colom, un metre i mig; a la Porta de la Mar n’hi havia dos metres i al carrer Baix del Carme 2,75 m. Quedaren inundades moltes plantes baixes i soterranis. Va ser una catàstrofe de dimensions apocalíptiques, com no s’havia conegut mai.

La major calamitat patida per València va ser la de l’any 1517, en què l’aigua arribà a la Universitat, al carrer de la Nau, i la plaça de l’Àngel. La present, de 1957, ha aconseguit 1,50 m més d’altura que aquella. Segons declara l’observatori de Madrid, aquesta pluja ha estat com les que cauen sobre l’Índia o les illes del Pacífic, completament desconeguda, no sols en aquelles latituds, sinó en tota Europa.

A Llíria els danys s’han avaluat per les autoritats en 56.000.000 ptes. S’ha desbordat la rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts. A conseqüència d’aquesta avinguda s’han trencat els ponts de les carreteres del Cabeçó Roig i de Casinos i també el del camí de les Alcubles. Així mateix, s’ha esfondrat el pont de pedra de Vilamarxant i el de ferro de la via ampla, que ja s’havia trencat en la riuada de 1897; també els de Riba-roja al Pla, el d’Olocau a Bétera i els de Benaguasil a Pedralba.

Aquesta avinguda provocà la segona inundació de València, la de les 13 hores. Dels dos milions de tones de fang que van quedar a València, la meitat era la flor i nata de la terra del Camp de Túria.

A més de les rambles, unes altres torrenteres que també es van desbordar foren el barranc del Forat i el de Crispina. El primer, no podent donar cabuda a l’aigua, es trencà pel maset d’Izquierdo i els olivars de Lapiedra i els Collado, al camí de Gilet, on l’aigua anava un metre per damunt de les finques i arrossegava al seu pas infinitat d’oliveres i ribassos. Aquests últims han patit molts danys. En algunes finques ha llevat un metre de terra i en altres n’ha posat.

L’aigua de la Foia de Turbanyes cobria les puntes dels arbres. Era un immens estany, i també la Foia o la Canal de la Pobla. En una olivera, situada al voltant de la rambleta del Mas del Frare, l’impetuós corrent de l’aigua deposità en la “forcallaura” de l’arbre una pedra que pesava trenta arroves. Les carreteres i els camins han esdevingut barrancs intransitables. Els trens deixaren de circular i el trenet dels ferrocarrils econòmics no va començar a funcionar fins al dia 20, si bé amb restriccions.

Al veí poble de Marines, a conseqüència d’un fort tro i la caiguda d’un llamp, es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa originà un despreniment de diverses tones de pedres que assolaren algunes cases i ocasionaren set morts. La Diputació ha acordat traslladar el poble a la Maimona de Llíria, sota els auspicis de l’Institut Nacional de Colonització…”

Alguna cosa hem fet molt mal els valencians, però que molt, i ens castiguen enviant-nos tot de tarambanes, lladregots, saltataulells, mamarratxos, furtamantes… com el bisbe Cañizares, el robabancs Jose Luis Olivas, assaltapressupostos com Zaplana, inútils criminals con Mazon… i ara Gan Pampols!

+ Ací des d’X i Bluesky

Els “Ferrocarrils Econòmics” anomenats inicialment… el “Trenet” , com s’ha conegut popularment… i l’actual “Metro”… començat a construir al març de 1882… i inaugurat el juliol de 1888… des de hui, el retorn!!!

“Aquesta matinada, ja 24 desembre, he vist un monstre de ferro que eixia de Llíria cara a Benaguasil… Després l’he vist entrant a Llíria… M’han dit que s’anomena Metro i que aplega fins a València!!!”… m’escriu l’amic Sebas com a testimoni fidel de que és veritat…

Quasi dos mesos de la Barrancà, de la #Dana, el trenet Llíria – València torna a funcionar!!

+info a X,  Bluesky i Instagram

Les religions també tenen un fum de “morals” irracionals… i prou feixistes…

+info a X i Bluesky 

… no… no són coses…

+info a X,  Bluesky i Instagram

“Mirem el món una vegada, a la infantesa. La resta és memòria”

Louise Glück…

(poetessa estatunidenca, Nobel Literatura 2020)

+info a X i a Bluesky

Acabat de gravat a l’arxiu municipal edetà, amb Carles Asensi i Joan Bell-lloc, el pòdcast 56 de Cròniques Edetanes… autèntic “Joc de Trons” a la Llíria de 1339… Alfons el Benigne, Leonor de Castella, Pere el Cerimoniós, l’infant Joan… a un pas de deixar de ser vila reial…👇

👆…👉 editant el programa que publicarem el diumenge… amb documentació que forma part destacada de l’👉Exposició “Pergamins 1314-1670” de l’Arxiu Municipal de Llíria… inauguració el dilluns 2 de desembre a les 18.30 hores… fins al 22 de desembre… Ca la Vila👉  www.lliria.es/es/evento/exposicio-pergamins-1314-1670-larxiu-municipal-lliria

+info X i a Instagram

Anar tancar moltes portes del nostre passat… sense pillar-nos els dits…

+info a X