Vicent Galduf

Cròniques Edetanes: pòdcast i audiovisuals

Arxiu de la categoria: d'oblits i des-oblits

Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria. Pòdcast 71 Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 71

En dos programes passats de Cròniques Edetanes ja vam tractar i comentar la riuada del 1949, centrada en els desastres que causà a Llíria i en la fira i festes de Sant Miquel. També vam dedicar un programa a la riuada del 1957, on comentàvem les destrosses i les terribles conseqüències que tingué especialment a Marines, on gravàrem el programa centrats en la destrucció i reconstrucció d’aquesta vila.

Avui publiquem nou programa, en col·laboració amb RàdioPobla, en la Tertúlia que dirigeix Miquel Martí. Ací hem volgut donar una visió més global, amb noves dades comarcals i amb la participació de més gent, com ara Josep Vicent Galiana, de Benaguasil, juntament amb les conegudes veus de Sime Jordan i Joan Bell-lloc. També s’han afegit a la tertúlia altres col·laboradors com Marcel·lí Garcia, que aportà la increïble història protagonitzada per son pare, el qual, nadant des de la Pobla, ajudà al rescat dels viatgers d’un tren que s’havia quedat entrampat en l’estació del poble. Paco Romero, veí de la Pobla, corroborà aquesta heroïcitat i n’afegí d’altres, com la dels músics de la banda local que hagueren de recórrer més de trenta quilòmetres amb els instruments al coll des de la Serrania fins a casa. David Tesias evocà novament les desventures del Marines Vell causades per la riuada del 1957 i, finalment, des de Bétera, Amparo Domènech descriu els fets ocorreguts a la zona del Carraixet. Entremig d’aquestes entrevistes, el director de la Tertúlia de Ràdio Pobla va reproduir l’emotiva gravació de la SER, del 1957, en el moment en què el riu s’emportava, en directe, el pont de Fusta de la ciutat de València.

Enfront a totes aquestes desgràcies comarcals, també hem volgut deixar constància de l’absència de males notícies sobre Benissanó, un poble “ben fet”, ben construït i ben arrecerat de les barrabassades de l’aigua i les riuades.

Seguint l’exemple del gran cronista de Llíria, Josep Duran, hem volgut donar a conéixer tots aquests fets per a guardar-ne memòria, que es coneguen millor i, en la mesura del possible, prevenir-se’n en un futur…

+ Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran. Pòdcast 31 Cròniques Edetanes

+ La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes

————————————————————————-

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 71 de la Sisena Temporada, “Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

——————————————————————————–

Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949 – Carles Asensi

La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol

El que va provocar el diluvi de Llíria de 1949…

EL major desastre que es recorda a Bétera: la riuà del 28 de setembre de 1949

+ “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASODavid Tesías

+ “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?Almudena Rozalén

+ Camp de Túria DANA 1949, dramatisme a l’estació de la Pobla

 

01 Els arrossos a la Vallbona: quan el cultiu de l’arròs dominava el Camp de Túria…

Primera part del va ser el nostre pòdcast 67 de Cròniques Edetanes amb una nova col·laboració del nostre equip amb els amics de RàdioPobla al programa “La Tertúlia” de Miquel Martí…

Parlarem de l’arròs, un antiquíssim cultiu que vingué de la mà dels àrabs al segle XII i que va ser prohibit ala nostra comarca el 1769. El seu conreu, com tantes coses, tenia una cara molt positiva, alimentava els més pobres, i una creu negativa, perjudicava els interessos de la ciutat de València i la seua Horta… Tot i que la capital acabà guanyant la partida, els llauradors edetans van sostenir amb força una llarguíssima guerra arrossera, la qual serví també per a completar un dels sistemes de regadiu més perfectes del País Valencià. A més, la desaparició de l’arròs del Camp de Túria tingué també unes conseqüències positives, com ara el conreu de la morera i, sobretot, l’arribada posterior de la ceba, que ha perdurat fins als nostres dies…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

29 octubre 2024, les hores del caos…

Ací teniu íntegra la gravació audiovisual del programa que va emetre “RàdioPobla” el passat 3 d’octubre dins del programa ‘La Tertúlia’ de Miquel Martí on va participar l’autor de llibre Sergi Pitarch, periodista i director de l’edició valenciana d’elDiario.es, així com Mariló Gradolí i Toñi Garcia de l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024

 “29-O Les hores del caos” és el títol del llibre del periodista del Camp de Túria Sergi Pitarch que reconstrueix rigorosament, hora per hora, el que va passar el 29 d’octubre de 2024: la DANA, la riuada devastadora i les decisions polítiques que van marcar aquell dia…

El diluvi de Llíria oblidat del 28 setembre 1949…

(… extracte del pòdcast 31 de Cròniques Edetanes…)

… 28 de setembre de 1949, una data maldita que hauria de ser recordada per la gent lliriana, però que la tragèdia de la riuada del 57 va dur a l’oblit. Una desorbitada tronada d’aigua, granís i vent es va desencadenar eixe dia entre les 2 i les 4 de la vesprada i va convertir els carrers del poble en impetuosos torrents que arrossegaven pedres d’enorme grandària, causant danys descomunals en l’horta edetana i la part baixa del secà. Només cal dir que eixes dues hores de tempesta, els núvols van precipitar sobre Llíria 165 litres d’aigua per metre quadrat registrat en el pluviòmetre local, que són 165.000 metres cúbics o tones d’aigua per quilòmetre quadrat. Aquesta torrencial pluja va provocar que s’inundaren un gran nombre de cases del carrer Major així com la quasi totalitat de les del carrer que va a Sant Francesc i les de la Part d’Avall, veient-se els veïns d’aquesta última, obligats a apujar-se’n al pis alt de la casa. Així mateix, es van inundar infinitat de soterranis i cellers…

+ Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran. Pòdcast 31 Cròniques Edetanes

+ La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes

+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+ La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949

+ La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol

+ El que va provocar el diluvi de Llíria de 1949…

+ EL major desastre que es recorda a Bétera: la riuà del 28 de setembre de 1949

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

La Pixona i Barrabàs…

… una denominació popular al Camp de Túria per a referir-se als patrons de Llíria i Benaguasil que commemoren les seues festes en unes dates on la pluja comença a aparéixer per les terres valencianes… suaus al poble de la ceba, més fortes a la ciutat de la música: per això els respectius apel·latius… noms que encara perduren entre la gent ja “de certa edat” i, sobretot, als pobles de la Vallbona… “La Pixona ha passat,/quatre gotes ha deixat./Ara arriba Barrabàs/i el diluvi patiràs…” diuen uns versos quasi oblidats… i una curiositat que sols ocorre quan Sant Miquel cau dilluns: la vespra, i a la mateixa hora, l’arcàngel fa la baixada al seu poble per començar la festa mentre la verge retorna a la seua ermita per a posar punt final a la seua…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Del Ventorro al Ventorrillo…

… a València ciutat, pel centre, el primer… al cor del Camp de Túria, a l’antic Camí Fondo de Llíria al Cap i Casal, el segon… en un s’oblidaren d’anar al Centre d’Emergències de l’Eliana… l’altre, fregant el CECOPI… dues paraules derivades de la paraula “Venta”… “Ventorro”: pejoratiu que ens ompli de vergonya… “Ventorrillo”: un diminutiu testimoni del passat productiu de les nostres terres…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

De camins i sèquies…

… temps era temps… tots els camins portaven a Roma… i totes les sèquies anaven als molins!!!

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

02 Del pòdcasts 11 al 20 de Cròniques Edetanes…

Un breu recorregut pel segon bloc de les portades dels  programes d’aquest pòdcast de divulgació històrica del Camp de Túria…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Els Molins de Benaguasil. Pòdcast 68 Cròniques Edetanes

Cròniques Edetanes… pòdcast agermanat amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i amb la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià… i col·laborador del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià

+ Videoresum pòdcast 68 ‘Cròniques Edetanes’: Els Molins de Benaguasil

Sisena temporada – Pòdcast 68

Aquest episodi explora la història, decadència i recuperació dels molins hidràulics de Benaguasil, un municipi del Camp de Túria amb una rica tradició agrícola i hidràulica des de l’època musulmana del segle XII. L’aigua del riu Túria, distribuïda mitjançant una xarxa de séquies, no només servia per al reg i veure, sinó que també va aprofitar com a font d’energia mecànica per moure molins.

Història dels molins

  • Molí arrosser : Documentat des del 1238 al Llibre del Repartiment de Jaume I, va funcionar fins a la prohibició de conrear arròs el 1769. Després va ser abandonat i desaparegué completament al segle XX.

  • Molins fariners : Dos molins antics, el Molí de Dalt (Dessús) i el Molí de Baix (Dejús), van funcionar des del segle XIV fins a mitjans del segle XX. Eren de propietat senyorial (ducs de Sogorb i Cardona) fins a la Constitució de Cadis (1811), quan es va acabar el monopoli i es van construir nous molins.

  • Amb la liberalització, es van edificar fins a deu molins, com el Molinet , el molí Nou , la Màquina o el molí de Quelo

    Transformació industrial

    Al segle XIX, molts molins van adaptar-se a noves indústries:

    • El molí de Remires es convertirà en una fàbrica d’electricitat.

    • La Màquina va passar a ser una serradora de marbre.

    • El molí de Quelo va servir per a la indústria tèxtil.

    • El Molinet va ser fàbrica de llum i després de paper.

    Aquestes indústries van caure en desús a mitjans del segle XX, i molts edificis van ser abandonats, alguns fins i tot van desaparèixer.

    Recuperació patrimonial

    Quatre molins han estat restaurats amb èxit com a exemples destacats de conservació:

    1. Molí de Baix : Documentat des del 1408, deixà de funcionar cap al 1970. Adquirit el 1996 per Josep Vicent Montesinos, ha estat restaurat conservant elements originals com les bigues de mobila, el carcau (mecanisme hidràulic) i el xorro de la séquia. Avui és un habitatge que conserva la memòria del lloc.

    2. Molí Nou : Construït el 1862, va passar a mans de la família Ferrandis i després de Lluís Díaz, que el va batejar com “el molino austrohúngaro” per la seva estètica singular. Abandonat i venut per parts, el 2004 va ser adquirit per la família holandesa Kraaijkamp, que va restaurar amb gran cura, convertit-lo en un espai residencial elegant i respectuós amb el patrimoni.

    Altres casos destacats

    • Molí de Remires : Adquirit el 1983 per Josep Bonet, és ara una residència rural a les vores del Túria.

    • La Màquina : Restaurat com a habitatge particular, també s’utilitza per a actes socials.

Conclusió

La recuperació d’aquests molins no només ha salvat edificis emblemàtics, sinó que ha preservat la memòria històrica i cultural de Benaguasil. Aquestes iniciatives mostren com el patrimoni industrial pot ser revaloritzat per a usos contemporanis, oferint noves oportunitats socials i culturals al municipi. Un exemple inspirador de conservació amb sensibilitat

El carcau o carcabà del molí de Baix, lloc subterrani on el salt de l’aigua feia girar el rodet que movia les moles. Ara és un pràctic celler de l’habitatge

+ Videoresum pòdcast 68 ‘Cròniques Edetanes’: Els Molins de Benaguasil

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 68 de la Sisena Temporada, “Els Molins de Benaguasil”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Els Molins de Benaguasil – videoresum pòdcast 68 ‘Cròniques Edetanes’

Comencem un viatge per terres edetanes a Benaguasil, al cor del Camp de Túria, on la remor dels molins va marcar durant segles el ritme de vida. Aigües que van regar hortes… i van moure històries de farina, pedra i esperança… molins d’origen medieval, que esclataren amb l’expansió industrial al segle XIX, patiren l’abandonament al XX i que a les portes del XXI gaudiren d’una recuperació emblemàtica (cases d’habitatge/espais socials) que va servir per a salvar el seu valor patrimonial…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

 

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut article 👉 Els molins de Benaguasil de Joan Bell-lloc

En primer lloc, la séquia Major de Benaguasil i, al fons, l’edifici de la Màquina, anomenat també el molí de Pallardó

Quan el cultiu de l’arròs dominava el Camp de Túria. Pòdcast 67 Cròniques Edetanes

(Cròniques Edetanes… pòdcast agermanat amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i amb la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià… i col·laborador del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià)

Aquest pòdcast de Cròniques Edetanes presenta una nova col·laboració del nostre equip amb els amics de Ràdio Pobla. Un nou programa de “La Tertúlia” de Miquel Martí, amb la participació de Joan Bell-lloc i la col·laboració de Paco Romero.

Sisena temporada – Pòdcast 67

Al llarg d’aquesta entrevista radiofònica parlarem de l’arròs, un antiquíssim cultiu que vingué de la mà dels àrabs i que va ser prohibit el 1769. El seu conreu, com tantes coses, tenia una cara molt positiva, alimentava els més pobres, i una creu negativa, perjudicava els interessos de la ciutat de València i la seua Horta.

Tot i que la capital acabà guanyant la partida, els llauradors edetans van sostenir amb força una llarguíssima guerra arrossera, la qual serví també per a completar un dels sistemes de regadiu més perfectes del País Valencià. A més, la desaparició de l’arròs del Camp de Túria tingué també unes conseqüències positives, com ara el conreu de la morera i, sobretot, l’arribada posterior de la ceba, que ha perdurat fins als nostres dies.

A continuació repassarem i explicarem els detalls històrics i jurídics d’aquest llarg conflicte, amb breus escapades cap a les devocions dels sants protectors i cap a la gastronomia, amb l’aparició d’aquella sorprenent creació culinària que ens ha fet famosos a tot el món: la paella…

Bon profit!!!

+Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584. Pòdcast 26 Cròniques Edetanes

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 67 de la Sisena Temporada, “Quan el cultiu de l’arròs dominava el Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

La primera paella de 1390 feta a la Pobla. Imatge de Sant Senent (junt a Abdó són els Sants de la Pedra) que trobareu a l’església de Sant Jaume d’aquesta localitat de la Vallbona.

 

Document Benaguasil 1725

 

La casa de la Sega de la Marjal, a la Vallbona, dibuix 1584

 

La casa de la Sega de la Marjal, a la Vallbona, foto actual: d’arrós a taronges…

 

En cas de no haver-lo prohibit a finals del XVIII al Camp de Túria, aquest arròs podria haver sigut del Gallipont amb Denominació d’Origen “La Vallbona”…

Llíria, l’església de la plaça… més que una basílica, la gran Catedral edetana…

👀👉 “La història poc coneguda del baldaquí d’estil neoclàssic de la basílica de l’Assumpció de Llíria” – Francesc Rozalén Igual  

👏 Paco Rozalén escriu en aquest article una història molt interessant i quasi desconeguda, amb algunes fotos que es publiquen per primera vegada. Un edifici esplendorós, amb un gran valor patrimonial i artístic, construït i finançat completament i exclusivament amb els recursos econòmics públics de tot el poble de Llíria a través de les seues institucions forals… un claríssim exemple del poder que tingué la nostra vila en època foral valenciana…

Vista parcial de la cúpula de l’Assumpció on podem veure als extrems dues de les quatre petxines amb l’escut de Llíria, que també apareix dalt de les finestres del tambor. Les autoritats municipals de l’època foral volgueren deixar constància de qui havia finançat la construcció de l’església.
Retaule major del presbiteri de l’Assumpció (desaparegut), obra del segle XVII que destacà pel seu caràcter innovador en la incorporació d’elements barrocs.
1960. Nau central de l’Assumpció amb el presbiteri al fons quan sols tenia al centre del mur el nínxol amb la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció. En la foto es veu el nínxol cobert amb una tela pel costum que hi havia de tapar les imatges durant la Quaresma.
Vista parcial 2023 de l’interior de la basílica de l’Assumpció amb el baldaquí d’estil neoclàssic al fons presidint el presbiteri
Una grua sosté la part superior del baldaquí a la porta de l’església de l’Assumpció. Es va desmuntar la barana de l’escala i es construí una rampa perquè poguera entrar un camió amb una grua. Any 1977
Una grua descarrega la cúpula del baldaquí a la porta de l’església de l’Assumpció. Foren nombrosos els veïns que volgueren presenciar l’espectacularitat dels treballs. Any 1977
La part superior del baldaquí és transportat per mitjà d’uns raïls fins al creuer de l’església. Any 1977
La grua està col·locant la cúpula damunt de la part superior del baldaquí. S’hagué de construir un gran pilar al centre per suportar tot el pes. Any 1977
Part superior del baldaquí amb els capitells corintis, la cúpula daurada i el text en llatí de la pregària eucarística. 2025

La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol

La vespra de Sant Miquel del 1949, l’aigua arribà a la ratlla blava d’aquest maset de Xest (prop del barranc del Riu Gallo que és com allí anomenen al Barranc de Xiva que molt més avall esdevé la rambla de Poio)… Els amos hi van posar aquest taulellet recordatori…

La gota freda última, la dana 29 d’octubre del 2024, la barrancada monsònica s’ha emportat el taulellet i tot el maset…

+Info a Instagram

Va succeir el 28 de setembre i va ser de les més dramàtiques en aquesta comarca de la Foia de Bunyol i en la qual hi ha un relat colpidor del que va passar a Xiva i que demostra el potencial destructor que pot tindre la natura…

“Eran las 2 de la tarde y el cielo de Chiva estaba teñido de un gris plomizo que hacía presagiar una fuerte tormenta. El aparato eléctrico de la misma comienza a rugir y a descargar agua y granizo.

La carretera por la plaza en dirección hacia la iglesia bajaba casi medio metro de agua y el rumor sonoro del agua y la tormenta, los relámpagos, los truenos y el fuerte vendaval que acompañaba a la tormenta, y la lluvia que seguía cayendo, era verdaderamente sobrecogedor.

Pronto el cauce del barranco fue insuficiente para acoger el agua que bajaba por él, y si además añadimos el hundimiento de peñas y casas en San Isidro y, por tanto, el arrastre de escombros, enseres y troncos de árboles desde los <Peñascos>, hicieron que se taponara el ojo del puente nuevo y viejo y el agua, entonces, acampó por sus respetos por todas las partes más bajas del pueblo.

La gran avalancha de agua arrasa la ermita de San Isidro y alguna casa colindante y, junto con ellas, se llevó la vida de 3 personas, un matrimonio joven con su hijito de corta edad, que fueron posteriormente encontrados aguas abajo, a unos 1.500 metros de lo que fuera su domicilio, que había sido arrancado de cuajo, encontrándose las víctimas totalmente desnudas. Primero se localizó al padre y 200 metros más abajo apareció la madre con su hijo apretado contra el pecho.

Las calles intransitables, las casas de los márgenes del barranco, algunas destrozadas y otras, la mayoría, inhabilitables, adueñándose el lodazal de la población.”

Al pòdcast 58 de Cròniques EdetanesLa riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines” David Tesías ja ens fa un tast de la de 49 a Marines el Vell i el Carraixet, i com a mostra aquesta imatge històrica del pont que va destruir a Bétera…

Recordem que, d’aquest diluvi, Llíria va ser l’epicentre d’una zona que abraçava d’una banda des del Carril (actual Domenyo) a Riba-roja de Túria i d’altra des de Bunyol fina a la Vall d’Olocau, Marines i Gatova…

Ho podreu escoltar detalladament al pòdcast 31 de Cròniques Edetanes Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran

I a l’article “Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat” trobareu més informació i imatges inèdites del mal que va fer al vell llit del Túria a València ciutat… així com també a l’article de Carles AsensiLa vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949