(Amb la participació de Carme Cardona, Neus Domínguez, Manuel Pastor, Sime Jordan i Joan Bell-lloc)
El secret de la Foia
Aquest nou programa, el núm. 81 de Cròniques Edetanes, volem dedicar-lo a una comarca germana, també edetana. Es tracta de la Foia de Bunyol-Xiva, un territori on el castellà local conserva centenars de paraules, sons i estructures que són valencianes.
La publicació d’un nou estudi ha tornat a obrir un vell debat filològic a la Foia de Bunyol-Xiva. El filòleg Joan Bell-lloc ha revisat més de cent anys d’investigacions i defensa que els habitants de la zona van usar el valencià fins al segle XVIII i el van parlar fins al s. XIX. No es tractaria, doncs, de simples préstecs lingüístics de les comarques veïnes, sinó de les restes del valencià que va ser progressivament substituït pel castellà.
En aquesta hipòtesi s’enfronten dues teories: la de l’adstrat, que parla de contacte lingüístic, i la del substrat, que defensa l’existència d’un valencià anterior a la comarca.
La documentació històrica —processos judicials i notarials dels segles XV al XVIII— demostra que els musulmans de Bunyol i Xiva feien les seues declaracions davant les autoritats en valencià, mentre reservaven l’àrab per a la seua comunitat.
Municipis com Xiva, Bunyol, Xest o Macastre mantenen hui un castellà farcit de valencianismes, mentre que Torís i una part de Xiva (el Pla de Quart) és l’única zona on el valencià ha continuat viu.
El que és innegable és que la parla tradicional d’aquesta comarca, malgrat l’absència d’estudis d’història de la llengua i del parlar de la zona, constitueix un dels laboratoris lingüístics més interessants del nostre territori. Escolteu la nostra conversa.
Recuperem la memòria del benaguasiler Germà Arrué “el Tiroi” que un 24 d’agost de 1944 al costat d’un altre gran valencià, Amat Granell, i els seus companys de “La Nueve” eren els primers que entraven a París i propiciaven el seu alliberament dels nazis…
Enguany celebrem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, senyor que fou de Llíria i que promogué la construcció de l’església de Santa Maria, un edifici que ha arribat fins als nostres dies i que, després de vora 800 anys, continua cridant els fidels a l’oració i encara ompli de goig i alegria l’aire edetà, anunciant les festes i les solemnitats que celebrem al llarg de l’any. Aquesta església és un cúmul de sensacions i d’elements materials i arquitectònics que ens fan redescobrir etapes, modes, personatges i institucions de temps passats i que ens expliquen el nostre present.
En aquest 80é programa de Cròniques Edetanes visitarem l’església de la Sang i aguaitarem a través d’un finestral gòtic, guiats per la paraula sàvia de l’historiador Antoni Llibrer. L’acompanya Joan Bell-lloc…
+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8
+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets aYouTube
Li agraïm a Toni Llibrer els detalls i les explicacions que ens faran veure la Sang, a partir d’ara, amb uns ulls diferents, carregats de claredat històrica i de lluminositat artística que augmentaran la nostra estima per aquest edifici…
… i l’edifici més antic, en actiu interrompudament, de totes les terres edetanes… de tot el Camp de Túria… vídeo complementari al nostre anterior “Llíria, allà on les terres edetanes toquen el cel”… avançament del pròxim programa, el 80, de ‘Cròniques Edetanes’… amb l’historiador Toni Llibrer…
Ací estem, contemplant el Camp de Túria en un angle visual de 360 graus. Ens trobem dalt d’una torre senyera, edificada amb pedra blanca al cim d’una elevació. Fa vora 800 anys que es va construir amb diverses finalitats, com ara observar, vigilar, defensar, fer senyals… No és el Micalet de València, però també està coronada per una campana dedicada a Sant Miquel i els seus àngels combatent contra el Drac. Des del dia que es va rematar, allà en el segle XIII, fins avui mateix, no ha deixat mai d’assenyalar les nostres festes, els gojos i els dols amb el volteig solemne de les seues campanes…
Una de les nostres finalitats és l’intent de recuperar la memòria de totes aquelles persones de la nostra comarca que, tot i haver-se distingit en algun treball o en algun fet important, han romàs en la penombra del desconeixement respecte a les generacions posteriors.
Aquest és el cas de Germà Arrué “el Tiroi”, un benaguasiler que, per diferents circumstàncies de l’atzar, va protagonitzar un fet gairebé heroic com fou l’alliberament de París dels nazis el 24 d’agost del 1944 al costat d’un altre gran valencià, Amat Granell (Borriana-Sueca).
En aquest programa, l’investigador benaguasiler Josep Vicent Galiana Bondia, especialista en història militar i autor del llibre “Benaguasil, 1931-1949”, ens descobreix la figura del nostre il·lustre paisà des de la seua infantesa fins al final dels seus dies. Gràcies a aquesta informació anem posant llum a la foscor i descobrim amb més claredat la realitat dels nostres pobles i la nostra gent.
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets aYouTube
(Pòdcast publicat originalment el 25 de juny de 2026… el 9 d’agost del 2026 l’allotjament on està inserit, Spotify for Creators, comunica que eliminava el programa per infringir, una música utilitzada durant uns segons, els drets de la propietat musical de tercers i l’eliminava, deixant de poder escoltar-se a les plataformes de Spotify, YouTube Music, Amazon Music, TuneIn i Apple Podcasts entre d’altres (i hem perdut totes les estadístiques i enllaços originals a les xarxes)… sols a Ivoox perdura la gravació original, ja que aquest allotjament no ha detectat cap irregularitat… esmenats els problemes tornem a publicar el present pòdcast seguint les directrius de l’allotjament i recuperar així per als nostres oients aquest treball…)
… Ràdio Pobla, Miquel Martí, Cròniques Edetanes… amb l’escriptora de Benaguasil recordem el crim de l’agost de 1684 de Valera Almeller al Capiró de Jueu de la Vallbona i que Carme va dramatitzar al nostre pòsdcat 40 “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria (#ElOsito)”… i també de la seua última novel·la “Les síl·labes del teu nom” (editorial Bromera) premi de narrativa Ciutat d’Alzira 2025… llibre que presentarà el divendres 8 de maig de 2026 a les 19 hores al Casal Jaume I de Llíria a l’avinguda dels Furs… aquest vídeo és un avançament d’un pròxim pòdcast de Cròniques Edetanes…
Notícia curiosa publicada el 25 de novembre de 1853 pel diari “El Heraldo” on descriu com la tardor plujosa havia afectat les vies de comunicació d’aquesta part de la Vallbona podent deixar incomunicada de València ciutat a Llíria, Benissanó, Benaguasil i a la mateixa Pobla… “… los caminos están casi intransitables; en el que va de esta villa de la Puebla á Liria todos son vuelcos y caídas, y si no se compone pronto quedará intransitable por completo… otro tanto sucederá en el nuevo trayecto de camino que media desde el Pla del Pou á las Ventas, pues son muchos los carreteros que prefieren atravesar por las lagunas de la Eliana a la Puebla… de manera que los que huyen del barro, tienen precisamente que atravesar por los charcos de agua…“
L’arròs de la Vallbona, el de la Pobla i Benaguasil, era a finals del XVIII un dels millors de la Península… així ho arreplega la publicació de Madrid “El Correo mercantil de España y sus Indias” un 27 de maig de 1793… “Cultívase banstante arroz en varios pueblos del Reyno de Valencia, ya acotados, y en Cataluña. El mejor arroz es el de Belluz, Paterna, Manises, Benaguacil, la Puebla de Benaguacil, Castellon de Jativa, San Felipe y Cullera”… extracte del pòdcast 73 Cròniques edetanes…
Al final del segle XVIII es popularitza la premsa escrita, un mitjà per a un públic majoritàriament analfabet que necessitava una lectura compartida en tertúlies i centres socials. La premsa recollia aquelles notícies locals més cridaneres que podien elevar l’interés de la lectura i, per tant, de la compra del paper.
Actualment, gràcies a les noves tecnologies digitals, aquests diaris han arribat als nostres ordinadors i tauletes casolanes i contemplem meravellats fotografies i fets desconeguts dels nostres pobles que dormien, silenciosament, en polsoses hemeroteques.
Així hem fet un recorregut per la Pobla del final del XVIII, amb el record del tradicional conreu de l’arròs, de gran qualitat, i els seus problemes sanitaris. Al llarg del XIX reviurem els fets terribles de les guerres carlines i la interminable sèrie de pestes que assolaren aquell segle. Com a resultat de la guerra, hi hagué un fet que afectà plenament la Pobla amb la desamortització de l’Eliana i de la Casa Blanca. També assistirem a la renovació de la xarxa viària amb la construcció de la nova carretera d’Ademús que vertebra, encara avui, la nostra comarca. I veurem el naixement d’uns nous camins de ferro, amb uns projectes que han arribat fins al metro actual. I coneixerem també la vida i les aficions de la nostra burgesia comarcal que completem amb uns fets meteorològics sorprenents. Tot això al voltant dels carrers i les persones que vivien a la Pobla i que van viure aquests fets en primera persona.
Esperem que gaudiu d’aquesta lleugera conversa on aniran sorgint, com en un vell casino decimonònic, les diverses historietes que acompanyen la gran Història, dirigides per l’experta batuta de l’amic Miquel Martí i la seua Tertúlia de RàdioPobla…
Accedir a l’Episodi 73 de la Setena Temporada, “La Pobla de Vallbona vista des de la premsa del segle XIX (primera part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:
… en que es varen complir exactament 23.741 dies de la meua existència física pel món… d’ells, quaranta-cinc anys i una setmana exacta (41 en la mateixa empresa) cotitzats oficialment a la seguretat social… el 14 d’abril ja no em va sonar el despertador: vaig obrir la finestra i amb força l’envií alegrement, amb il·lusió i un somriure, a distància… llunyíssim… allà a fer la mà!!!
Per ordre de publicació, ací teniu els 29 posts (trenta amb aquest… i els seus corresponents clips…) que hem editat en aquesta secció… llistat que trobareu davall del darrer vídeo que vos oferim a continuació…
Un rosari de masos per terres edetanes… l‘actual societat digitalitzada està fent desaparéixer els nostres masos. Però aquesta mateixa tecnologia que els converteix en urbanitzacions i centres comercials està recuperant els antics topònims, per pura necessitat de posar noms. D’aquesta manera, els vells noms medievals estan passant de la cartografia manual de tinta i paper a les noves tecnologies dels cercadors virtuals amb seu a Estats Units d’Amèrica. En fi, renovar-se o morir… + Instagram + YouTube + TikTok
I amb aquest pòdcast de Cròniques Edetanes, el #72, donem per acabades les activitats que hem dedicat a les nostres masies. Han estat 29 programes (comptant que el 9 tenia dues parts), entre pòdcasts i vídeos, als quals podeu accedir des d’ací. A més d’entrevistes als autors i mestres en la matèria, com Miquel del Rey, hem recorregut amb els voluntariosos caminants tres grans masies i un maset de Riba-roja; un bell conjunt de masies-palau de Bétera, algunes autèntiques obres mestres arquitectòniques. En el recorregut hem visitat el Calvari i el Panteó dels marquesos de Bétera. A la Pobla vam visitar dues grans masies i l’oratori del mas de Tous, veritable Capella Sixtina del Camp de Túria. També visitàrem el conjunt dels Masets. A l’Eliana vam veure la grandiosa torre de Bava, o del Virrei, actualment en plena restauració, així com el vell molí de la Lluna. Finalment, al Camp de Llíria, vam entrar en algunes masies senyorials, esplèndids nuclis d’explotació agrària carregats d’història i de cultura. Esperem haver oferit un bon material de caràcter patrimonial, etnogràfic, històric i artístic que deixem a disposició de tots els nostres seguidors i amics…
La publicació del llibre Antigues masies del Camp de Túria ha donat peu a una sèrie d’activitats culturals al voltant d’aquest tema. Es feren presentacions del llibre en diversos pobles edetans, en les quals els autors, Javier Bonastre i Eduardo Martínez, arquitectes i estudiosos del tema, explicaren el treball fet en aquesta publicació. També es van dur a terme visites guiades, en les quals s’han contemplat els edificis, el paisatge i el seu ús i estat actuals.
Un tema sorprenent per als forasters del Camp de Túria (a la comarca ho tenim clar i assumit) és la qüestió de la “fanecada lliriana”, ja que aquesta té una superfície de 721 m², enfront de la fanecada valenciana que en té entre 831 i 833. Aquesta mesura només afecta l’horta de Llíria, perquè a Benaguasil, la Pobla i la resta dels pobles edetans s’usa la fanecada valenciana general. La raó sembla ser la necessitat dels primers pobladors del segle XIII de repartir-se equitativament el rodal de regadiu llirià, més menut del que havien previst… i amb els anys, increïble però cert, aquesta anomalia ha perdurat fins als nostres dies…
Xiquets i xiquetes de 12 a 14 anys tingueren la brillant iniciativa… va tindre un èxit considerable i va ser molt celebrada… vos mostrem el llibret original d’aquesta falla que podreu consultar integrament a la Biblioteca de Llíria…
El president d’eixa comissió va ser “SIMEONIN el del forn” (Sime Galduf, 14 anys en aquells temps) que estava, a més, composta pel Secretari RAFAELIN el de la terra, depositari MIGUELITO el Fullasco, cobrador LLUISET Guardiola i els vocals PEPITO el Pintoret, AGUSTINET el de Taroncher, VISANTICO el Rateret, MIGUELITO, el Torró i PEPET el del Carroser… i la Fallera Major Mari Trini Salas… així com la Cort d’Honor: Conchita Miguel, Mari-Tere Marti, Rosarito Montesinos, Paquita Nacher, Conchita Calvo, Amparin Botella, Sunsionin Torres, i Marujin del Rio… i el programa de les festes… dijous 16 març a la nit plantà de la falla davant de ca la Viuda… divendres 17, a l’una, trasllat de la falla a la Plaça Major Antiga (primera i única vegada que ha hagut una falla a la Vila Vella edetana), cercavila i cavalcada infantil… dissabte 18, trasllat de la falla als quatre cantons de ca Bomba, cercavila i desfile… diumenge 19 de maç 1950, a la una, trasllat a la plaça dels Carlistes, on se cremarà a les 10 de la nit…
Recuperem la memòria del benaguasiler Germà Arrué “el Tiroi” que un 24 d’agost de 1944 al costat d’un altre gran valencià, Amat Granell, i els seus companys de “La Nueve” eren els primers que entraven a París i propiciaven el seu alliberament dels nazis…
