València ciutat, principis setembre 1975… notícia i imatge de l’Agència EFE… “multicopistes, màquines d’escriure i material d’impremta confiscat per la Policia espanyola i usat per a difondre propaganda subversiva i antisocial”… en poques paraules, terrorisme… d’Estat!!

+info

Qui s’apunta a fer-se allí, aquesta nit, un entrepà de blanc i negre???

En una horeta ens veiem a la porta… l’últim paga!!!

+info

Recuperem el capítol 54 del llibre “Perfiles, Siluetas. Glosas de mi tierra” on el cronista edetà Duran el 2 de novembre de 1957 narrava la tràgica jornada viscuda al País Valencià el negre 14 d’octubre d’eixe mateix any, dinou dies enrere…

… a Llíria els danys han sigut avaluats per les autoritats en 56 milions de pessetes de l’època… es van desbordar la Rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat, la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria… al veí poble de Marines a conseqüència d’un fort tro i caiguda d’un llamp es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa va originar un despreniment de diverses tones de pedres que va assolar algunes cases, ocasionant set morts…

(Bon moment també per a escolta el pòdcast de Cròniques Edetanes “Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran”)

+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+info

Vespra del #9Octubre de 1965: van aparèixer en mol llocs de València ciutat pintades en què es podia llegir «Parlem valencià» al costat de les quatre barres, les primeres que es van dur a terme durant la dictadura franquista…

+info

Una joia de la natura, l’Albufera… la zona humida més important del País Valencià… que se la tragarà completament devorada pel port de València…

+info

La de “manis” que han començat ací… i les que s’iniciaran!!! Però aquesta visió ens semblarà ara molt “irreal”… la plaça de Sant Agustí, a València ciutat, tres anys després de construït el campanar nou el 1912… el vell estava al costat contrari… i el carrer Xàtiva!!!

+info

Eren les Portes que obrien a Ponent la ciutat de València… també es coneixia com a Portal de la Calç perquè el material amb què s’emblanquinaven les cases del Cap-i-Casal entrava per aquest accés… acabe de passar per elles i el color actual ha esborrat el sabor i els tramvies…

+info

Un dissabte de 1915… pel riu Túria al barri Montolivet de València, actual districte de Quatre Carreres… en barqueta d’una part a l’altra… per ací també es pesaven encara en eixa època anguiles… i ara, ja sense aigua i tampoc anguiles, al mateix lloc de València, teniu el parc Gulliver…

+info

Quan de menut, allà a les acaballes dels seixanta, baixaves amb la mare a València en el Tren de Dalt de Llíria… només eixir de l’Estació del Nord, al carrer de Xàtiva, teníem el nostre primer dolç orgasme…

… i parlant del carrer Xàtiva de València… una amiga m’envia per #WhatsApp una imatge del mateix a l’any 1921… al fons, sant Agustí…

+info i més fotografies

Davall està l’eixida de València on féiem autoestop en la carretera nova (la vella anava per Burjassot) de Llíria que hui es coneix com “la Pista d’Ademús”. Dalt l’antiga Fe, l’IVO. Eren les acaballes dels 70 i construïen un centre comercial al costat de l’estació d’autobusos…

+info

… iieee, ja sóc a l’estació del Pont de Fusta de València… afanyent-nos que en quasi sis minuts ix el trenet cap a Llíria…

+info

Torres de Quart i muralles #València, juliol 1808… el passeig de Ronda (hui Guillem de Castro)… hort del convent de Sant Felip a l’esquerra… convents de la Corona i del Corpus al fons… gravat de l’anglés H.Swinburne…

… i vistes des de… la part contraria… des de dins… i de cara…

+info

Ja que estem a la vespra de la cremà… recordar quan el 1946 (el 21 de setembre) la plaça de bous de València va ser una “falla”…

+info

De menut, finals 60 i principis 70, un dia a l’estiu els de Llíria anàvem a la platja de les Arenes. Amb el trenet sacsejats cap al Pont de Fusta i després el del Cabanyal: eternes 2 hores i mitja anar i altres tantes tornar: cremats però amb la felicitat d’haver palpat la mar…

… un “estiu” de març m’ha retornat un fum d’anys enrere… i per això altres tres instantànies… aèria de com era eixa zona el 1920 i l’entrada a la zona del balneari… als seixanta, els bars d’abans per la porta principal…

+info

València, 1967… al passeig de l’Albereda, el Palau de Ripalda cau enderrocat per a donar pas a la “Pagoda”… Era alcalde Adolfo Rincón de Arellano… urbanisme salvatge enderrocant patrimoni dels valencians…

+info