vicentgalduf

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

… Llíria ha sigut una ciutat de gran tradició cinèfila… La difusió principal estigué a càrrec de les dues societats musicals, la Unió i la Primitiva, encara que la ciutat també tingué altres sales en funcionament. En total en foren 7 les que projectaren milers de pel·lícules… l’invent del cine sonor fou com una revolució que seduí tots els espectadors. En el cas de Llíria va ser el cine de la Unió el qui es convertí en una de les primeres sales valencianes que en juny de 1930 incorporà aquest nou invent a la seua sala… a l’octubre de 1931 ho faria El Clarí…

… L’explotació del cine a Llíria també va ser la responsable de la construcció dels actuals dos teatres de les societats musicals, les quals s’arriscaren a construir aquests esplendorosos edificis en els “anys de la fam” (la postguerra) gràcies als beneficis que reportava el cine en els anteriors teatres… L’impacte econòmic de l’explotació del cine va ser tan important per a la Unió i la Primitiva que es convertí en la principal font d’ingressos per a finançar una gran activitat musical i educativa, fins que el cine entrà en crisi a mitjans de la dècada dels anys vuitanta per la competència del vídeo domèstic i posteriorment per les sales dels centres comercials…

… Dels 7 històrics cines de Llíria sols continua funcionant el de la Unió Musical amb una programació estable durant tot l’any que inclou pel·lícules d’estrena. Una sala amb més de 100 anys d’activitat (entre els dos teatres de la Unió) que concentra quasi tota la història del cine, des de l’invent del cine mut fins a les noves tecnologies digitals. Una llarga vida de supervivència, d’entrebancs i dificultats que l’ha portat a convertir-se actualment en la sala degana en actiu més antiga del País Valencià, i també en una de les més antigues d’Espanya, que a més sempre ha estat gestionada  per la mateixa societat Unió Musical…

Un article amb una part gràfica impressionant ja que reforça i complementa el que s’explica detalladament al llarg de tot el text. A través dels prospectes de mà que es repartiren als cines llirians, Paco Rozalen ha fet una selecció de 48 pel·lícules representatives que es varen projectar.

Ací teniu l’índex complet d’aquest excel·lent article:

1 – Els antics teatres que iniciaren a Llíria la tradició cinèfila

2 –  Els actuals teatres de la Unió i la Primitiva construïts en els “anys de la fam” gràcies al cine

3 – Les 7 sales de cine que tingué Llíria

4 – Un repàs a l’ambient en els cines de les societats musicals i l’aparició de la censura franquista 

4.1 – La projecció de propaganda nazi als cines de Llíria

4.2 – Unes sales de cine ben gestionades

4.3 – La importància dels prospectes de mà per a difondre les activitats teatrals i musicals de les societats 

4.4 – El paper de la censura: controlar els valors morals i ideològics

5 – Selecció d’algunes pel·lícules destacades que es projectaren als cines de la Unió i la Primitiva (amb el permís de la censura)

5.1 – El repartiment de les empreses distribuïdores de pel·lícules entre la Unió i la Primitiva: una decisió salomònica

5.2 – La projecció de pel·lícules estrangeres: l’encant pel cine americà 

5.3 –  La projecció de  pel·lícules espanyoles: folklòriques, toreros i el cine catòlic imperial  

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual publicat a “La Veu de Llíria”)