Parlem amb Rafa Solaz, l’autor del panell informatiu d’aquesta serralada de més de quinze quilòmetres instal·lat per l’ajuntament de Llíria al Pic on històricament es trobava l’antiga Edeta… les muntanyes de tres comarques a cop d’ull: Alt Palància, Camp de Túria i Camp de Morvedre…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Reportatge fotogràfic de Paco Rozalen el matí del 6 de setembre de 2025 sobre la trobada de gegants i nanos que s’ha celebrat a Llíria amb motiu dels setanta-cinc anys de la construcció dels gegants i nanos del Remei, obra de Regino Mas, considerat el millor artista de la història de les falles.

Han participat gegants i nanos de Reus, Vinaròs, Catarroja, les Alcubles i l’Eliana.

(Música: “Dansa dels oficis de Llíria” Saó)

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Agost 1897: un jove jornaler trobava en Elx un insòlit bust de pedra ibèric…

Agost 1917: durant unes obres en Llíria, a “Ca Porcar”, va aparèixer un mosaic romà…

Vint-i-sis dies sols va romandre la Dama d’Elx en terres valencianes ja que ràpidament va ser adquirida pel Museu del Louvre de París…

A terres edetanes vàrem tindre més sort i durant vint-i-cinc anys gaudirem de les tessel·les d’art del segle III, però…:

Ambdues obres d’art espoliades estan actualment exhibides al Museo Arqueológico de Madrid molt lluny del Baix Vinalopó i del Camp de Túria…

Escolteu el #pòdcast 65 de #CròniquesEdetanes  “El mosaic del Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà“

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

@croniquesedetanes

La Dama d’#Elx i el Mosaic de Llíria: patrimoni valencià espoliat… escolteu el pòdcast 65 de #CròniquesEdetanes “El mosaic del Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà”… CampDeTúria… obres d’art actualment exhibides al Museo Arqueológico de Madrid…

♬ original sound – Cròniques Edetanes – Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 65

Amb la col·laboració emblemàtica de Jaume Flor que ens narrarà un epíleg molt reflexiu i entranyable. Joan Bell-lloc ens endinsa en el mosaic, Enric Llopis parla del descobriment i Vicent Galduf denuncia l’espoli…

El 21 de maig de 2021 el mosaic romà dels dotze treballs d’Hèrcules retornava de bell nou a terres edetanes, a Llíria, a Ca Porcar, el seu emplaçament històric a la Bombilla, entre el Pla de l’Arc i el poble… però sols tornava a casa una molt bona i perfecta rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…

Als inicis dels terribles anys quaranta del segle passat el franquisme va rapinyar, camuflant el lladrocini com a transacció legal, aquesta obra d’art original del segle III amb uns arguments que serien molt semblants a aquests: “o aceptas esta oferta o atente a las consecuencias”…

Descoberts el 1917, al llarg dels anys vint Francesc Porcar va rebre nombroses ofertes, sobretot estrangeres, per a vendre el mosaic… una d’elles arribava als 23.000 dòlars, tota una fortuna per a l’època… però el llirià sempre es va negar a desprendre’s d’ell.

Durant la Guerra del 36-39 el mosaic es va tapar per evitar la seua destrucció.

Francesc Porcar va ser nomenat jutge municipal interí pel Comité local de Llíria l’any 1936 i va crear la “Biblioteca del Poble. Va ser també nomenat col·laborador del Servei valencià d’Investigació Prehistòrica per la inestimable col·laboració prestada durant les excavacions del poblat ibèric d’Edeta al Tossal de Sant Miquel.

Finalitzada la guerra, va arribar la repressió i la presó. El 12 de desembre de 1941 Ricardo Macarrón Piudo, tinent coronel de la Guàrdia Civil i apoderat provincial del ‘Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional’ es va presentar a la casa de la Bombilla amb la missió de la Comissaria General d’aquest servei de fer-se càrrec del mosaic dels dotze treballs d’Hèrcules amb destí al Museu Arqueològic de Madrid. El 2 de juny de 1942 arriben els restauradors del Museu per fer-se càrrec del Mosaic, però la importància del treball i la poca experiència en aquest camp fa necessari esperar a finals d’octubre perquè arribe des de Barcelona un equip d’autèntics especialistes en l’extracció de mosaics. Durant més de tres mesos van romandre a Llíria Adolfo Maragliano i Francisco Cruzado. Finalitzada l’extracció, el 27 de desembre de 1942, el mosaic va eixir de Llíria en direcció a Madrid. Una vegada allí es va restaurar i el 1947 s’exposa inicialment a terra… i el 1989 novament es restaura per a la seua exposició definitiva a la paret del Museu on el podem contemplar en l’actualitat lluny, molt lluny, de sa casa al Camp de Túria.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 65 de la Sisena Temporada, “El mosaic dels Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà espoliat a Madrid”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

👀👉 “La història poc coneguda del baldaquí d’estil neoclàssic de la basílica de l’Assumpció de Llíria” – Francesc Rozalén Igual  

👏 Paco Rozalén escriu en aquest article una història molt interessant i quasi desconeguda, amb algunes fotos que es publiquen per primera vegada. Un edifici esplendorós, amb un gran valor patrimonial i artístic, construït i finançat completament i exclusivament amb els recursos econòmics públics de tot el poble de Llíria a través de les seues institucions forals… un claríssim exemple del poder que tingué la nostra vila en època foral valenciana…

Sisena temporada, pòdcast 61.

Joan Bell-lloc entrevista a Manolo Sànchez Vidagany:

“… Tota la cristiandat occidental celebrava aquestes festes i també Llíria té un passat ben ric de tradicions carnavalesques. Manolo Sánchez Vidagany ha tingut el bon gust d’arreplegar tot aquest llegat que uneix Llíria a les més velles tradicions del centre europeu i que es remunten al nostre passat medieval i, fins i tot, romà. Els personatges, les vestimentes, la gastronomia, la literatura i l’enginy popular, l’itinerari ple de records de la vella Llíria medieval, els carrerons, les placetes i els racons arrenglerats en una rua que travessava fantàsticament els anys i els segles i ens fa reviure el passat fet present. Tot aquest material etnogràfic ha estat recollit i publicat per l’Ajuntament de Llíria i nosaltres, ara i ací, el volem donar a conéixer als nostres seguidors. “Sigueu devots i feu Carnestoles”, com deia la dita, i gaudiu la posada al dia d’aquesta vella festa, acompanyats de la mà experta de Manolo Sánchez Vidagany…

Amb aquest pòdcast hem volgut reviure uns fets que, el pas del temps i diverses circumstàncies, han fet desaparéixer del nostre calendari actual de Llíria. I no fou només una ordre arbitrària dictada per un dictador, també en un món on uns moren de fam i altres llancem tones d’aliments, fer uns dies de Carnes Tolendas tampoc té massa sentit, almenys etimològicament.

Però aquesta festa ens unia a tot un clamor europeu, gairebé mundial, i ens feia sentir que formàvem part de tot un gran conjunt humà que gaudia bojament les darreres hores de disbauxa abans dels dies d’austeritat i dol que venien després.

Recordar-ho i reviure-ho ha estat la nostra tasca. Deixar-ho morir al profund llac de l’oblit, tampoc no té cap sentit. Siga com siga: Carnestoltes, bones voltes!”

Joan Bell-lloc

+ Des d’ací podreu accedir al web de la Biblioteca de Llíria on poder llegir i descarregar-vos gratuïtament la publicació: “Carnestoltes de Llíria: la celebració dels humils“ de Manuel Sánchez Vidagany

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 61, “Els Carnestoltes històrics de Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ Ací des de Facebook

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Que poqueta cosa era el riu Túria quan arribava, pel seu llit històric, a València ciutat…

Al seu costat, fins i tot semblava que la séquia Major de Llíria portava més aigua quan circulava descoberta per l’avinguda…

Sisena temporada, pòdcast 60.

Amb les col·laboracions de Maria Faubel, Francesc Rozalén, Rubén Pitarch, Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro. Presenta Joan Bell-lloc.

Comencem el viatge per les terres edetanes amb l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés sobre Llíria i els pobles del Camp de Túria:

El desembre de 2023 ens avançàrem al centenari del poeta de Burjassot publicant el pòdcast 39 de Cròniques Edetanes “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles, amb Clara Rozalén”. El maig de 2024 entràrem de ple a la commemoració dels #CentdEstellés amb el nostre programa 44 “Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner”. I ara, febrer de 2025, tanquem el cercle celebrant els Cent +1 del millor poeta valencià amb aquest treball´, el 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”.

Des d’ací podeu descarregar-vos gratuïtament, del web de la Biblioteca de Llíria, el llibre de Paco Rozalén sobre Estellés i Llíria

Comencem el pòdcast llegint un article que Vicent Andrés Estellés va publicar el 30 de setembre de 1987 i on el poeta tanca el conjunt de poemes estellesians sobre Sant Miquel i Llíria. El poeta, tal com explica al text, fa un resum global de les seues experiències personals i familiars de les visites o pelegrinatges a Llíria i la pujada a l’Ermita. Hi apareixen els tòpics que havia exposat en molts altres poemes anteriors: la pols, les misèries humanes, la pobresa, els miracles, els ciris, les magranes i els fruits de tardor, el vi, el carro, la paella, Sant Vicent, etc.

Una de les característiques de l’obra d’Estellés és la fotografia descarnada i viva de la gent del seu Poble, amb majúscula, dels valencians en el seu conjunt, amb les seues virtuts i defectes. Ell descriu aquesta gent en un context històric concret, la miserable postguerra, amb enormes mancances econòmiques i també culturals. Però paral·lelament, aquesta globalitat apareix especificada en els seus espais concrets, en les seues viles, ciutats i pobles, amb els seus noms de lloc, amb els seus topònims.

1.- “Polsim que es vessa sobre els garrofers” amb Francesc Rozalen

I així, el poeta de Burjassot presenta al llarg de la seua obra viles i viles, pobles i pobles. Algunes ciutats van tenir la sort de ser protagonistes de tot un llibre de versos dedicat a elles per Vicent Andrés Estellés. No va ser aquest el cas de Llíria. Tanmateix, la vella Edeta es trobava disseminada, per tot arreu, dins de nombrosos versos del poeta. Per això hem d’agrair la magnífica i pacient obra de Francesc Rozalén que ha sabut triar i rejuntar, com qui amuntona granets de mangrana, totes les referències estellesianes dedicades a Llíria i a la seua festa de Sant Miquel.

El llibre resultant és una bellíssima publicació de l’Ajuntament de Llíria que apareix com una ofrena, com un nou exvot, en el centenari del naixement del poeta de Burjassot. Creiem que ha estat una obra pertinent i exacta on s’han ajuntat la bona voluntat política, el bon gust literari i l’amor a la terra de proximitat. A les seues pàgines trobem un estudi introductori sobre l’ermita i el monestir, la col·lecció completa de gasetilles sobre la festa de Sant Miquel, amb el pseudònim estellesià de “Roc” i la gran quantitat de versos i referències poètiques a Llíria dins dels diversos llibres de poemes, especialment, al Mural del País Valencià. El llibre es tanca amb l’aportació d’altres poetes i literats que han cantat també les festes miquelines de la vella Edeta. I ningú millor per explicar tot açò que la veu del mateix Francesc Rozalén.

2.- El Camp de Túria al Mural del País Valencià amb Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro

Però a les Cròniques Edetanes hem volgut estendre la mirada sobre el conjunt de tots els pobles edetans que també van ser objecte poètic del gran Estellés. Els poetes dels pobles del Carraixet, de la Vallbona i dels pobles del Camp de Llíria també aporten la seua visió sobre aquesta qüestió. Tot i que no apareixen al llibre de Llíria, nosaltres hem volgut donar-los la paraula i completar, així, el conjunt de les terres edetanes.

En primer lloc, Joan Castellano ens dona la seua visió de Benisanó, com un preàmbul de l’arribada a Llíria.

Des de Benaguasil, l’escriptora Carme Cardona fa una reflexió sobre l’obra d’Estellés i els seus versos dedicats a les perfumades i productives hortes dels pobles de la Vallbona.

Per últim, el poeta Alexandre Navarro acompanya l’Estellés més roder i secatiu caminant pels plans i les pinades de la Calderona, descrivint cada racó de l’alta vall del Carraixet.

3.- Maria Faubel “On Llíria s’acosta al cel” i “Els amants”

Però Llíria no és únicament paraula. La mesura i la sonoritat de les síl·labes poètiques ha esdevingut música, un miracle que va lligat a aquesta terra des de la vella Edeta, als fonaments de Sant Miquel. Ara, la lliriana Maria Faubel, tot rescatant uns versos que han passat desapercebuts a tots els estudiosos de l’obra estellesiana, ha compost una cançó que resumeix en un vers meravellós el santuari i la vila: “On Llíria s’acosta al cel”. Es tracta d’un poema publicat el dia de Sant Miquel del 1960 amb el pseudònim de Roc. Si els versos són emotius, amb la música i la veu de Maria Faubel són colpidors i et transporten a regions situades molt a dins de l’ànima. Rubén Pitarch fa una presentació d’aquest treball. Com a perla final sentireu la bellíssima versió que Maria Faubel fa del conegut poema dels Amants.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Entre els papers guardats i oblidats trobe aquest record de fa ja més de quaranta-cinc anys… manifestació antinuclear en Cofrents… i a més d’un fum d’hòsties, la policia espanyola va disparar bales de goma contra l’autobús que des de Llíria ens havíem desplaçat allí… va caldre realitzar diversos actes per a recaptar fons per a fer front a les despeses ocasionades pel “terrorisme d’Estat”…

Ací teniu l’extracte dels fets que va publicar una revista del Camp de Túria…

I ací l’article complet publicat a “La Veu de Llíria” de juny de 1979

+info a X,  Bluesky i Instagram

Quinta Temporada – Episodi 20 (programa 58)

Amb la participació de David Tesías. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions d’Enric Llopis i Vicent Galduf i la col·laboració  del CEL-Marines.

+ Info: “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASO” article de David Tesías

+ Info: “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?” article d’Almudena Rozalén

“… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat a partir de la una del migdia del 14 d’octubre de 1957, més de la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria…”

Escrivia el cronista edetà José Duran el 2 de novembre de 1957

Aquest pòdcast volem dedicar-lo a la memòria, mare de totes les ciències, motor de la Història i protectora del gènere humà. El teníem en projecte, ja fa uns mesos, però malauradament la mare Natura se’ns ha avançat. Volíem recordar diversos desastres pluvials que ha patit el País Valencià i que han marcat, i marquen, el nostre tarannà com a poble, malgrat la monumental desconeixença que mostren alguns irresponsables dirigents aponentats. Ens centrarem, d’una manera especial, en la riuada del 1957 i les greus conseqüències que va tenir a la ciutat de València i al Camp de Túria. Finalment, David Tesías, geògraf, cartògraf i educador ambiental, ens descriurà de primera mà una de les pitjors seqüeles que va ocasionar aquella riuada, la destrucció parcial d’una part del poble de Marines i el trasllat forçós de la vila a un altre indret del Camp de Túria, una desgràcia vanament anunciada per les autoritats locals.

Aneu a escoltar el recompte de catàstrofes que cíclicament tenen com a escenari les nostres terres. Esperem que programes com aquest servisquen per a curar parcialment la desmemòria, tot adaptant el País Valencià a la climatologia que ens és pròpia.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 20 de la Quinta Temporada, “La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

LA RIUADA DE L’ANY 1957 A LLÍRIA i EL CAMP DE TÚRIA

(A penes vint dies després de la riuà de 1957, el 2 de novembre,  el cronista llirià Jose Duran escrivia aquest article narrant els desastres que havia ocasionat)

“El nostre poble està passant un període d’anys catastròfics, amb una dura prova per a la seua agricultura, que és tant com dir la seua principal font de riquesa.

En primer lloc, les gelades dels anys 1946 i 1956, que van posar fi a la vida de moltes de les seues garroferes i oliveres. Després, la tempesta d’aigua del 28 de setembre de 1949, en la qual caigueren 165 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. Aquesta pluja produí la gran riuada del Túria i del Carraixet i va destrossar la gran majoria dels ribassos del camp de Llíria. Tot seguit vingué la sequera dels anys 1953 a 1956, en què la font de Sant Vicent es va quedar reduïda a un quart de fila. I finalment, la riuada d’octubre de 1957, un intens xàfec, el major dels coneguts, en el qual plogué a bots i barrals durant catorze hores consecutives, des de les 11 de la nit del dia 13 d’octubre, fins a la una del migdia del dia 14. En aquest període de temps van caure a Llíria 610 litres per metre quadrat; a València, 630; a la Pobla, 840 i a Sot de Xera, 850, o siga el doble o més de la pluja mitjana de tot un any.

Cal afegir que en la famosa riuada del Túria del 10 de novembre de 1897, havien caigut sobre València 250 litres per metre quadrat, en 24 hores, la qual havia estat la màxima precipitació coneguda a Espanya en aquella data. Doncs bé, ara han caigut 850 litres a Sot.

Tal diluvi ocasionà a València dues riuades, una a les tres de la matinada i una altra a la una del migdia del mateix 14 d’octubre. La primera va saltar el llit del riu, però en la segona l’aigua anava un metre i mig per dalt del Túria, cosa que originà una inundació en què l’aigua va cobrir 2/3 parts de la capital. Arribà a la plaça de l’Ajuntament, amb un metre d’altura en la vorera de l’Ateneu Mercantil i Correus; al carrer d’en Colom, un metre i mig; a la Porta de la Mar n’hi havia dos metres i al carrer Baix del Carme 2,75 m. Quedaren inundades moltes plantes baixes i soterranis. Va ser una catàstrofe de dimensions apocalíptiques, com no s’havia conegut mai.

La major calamitat patida per València va ser la de l’any 1517, en què l’aigua arribà a la Universitat, al carrer de la Nau, i la plaça de l’Àngel. La present, de 1957, ha aconseguit 1,50 m més d’altura que aquella. Segons declara l’observatori de Madrid, aquesta pluja ha estat com les que cauen sobre l’Índia o les illes del Pacífic, completament desconeguda, no sols en aquelles latituds, sinó en tota Europa.

A Llíria els danys s’han avaluat per les autoritats en 56.000.000 ptes. S’ha desbordat la rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts. A conseqüència d’aquesta avinguda s’han trencat els ponts de les carreteres del Cabeçó Roig i de Casinos i també el del camí de les Alcubles. Així mateix, s’ha esfondrat el pont de pedra de Vilamarxant i el de ferro de la via ampla, que ja s’havia trencat en la riuada de 1897; també els de Riba-roja al Pla, el d’Olocau a Bétera i els de Benaguasil a Pedralba.

Aquesta avinguda provocà la segona inundació de València, la de les 13 hores. Dels dos milions de tones de fang que van quedar a València, la meitat era la flor i nata de la terra del Camp de Túria.

A més de les rambles, unes altres torrenteres que també es van desbordar foren el barranc del Forat i el de Crispina. El primer, no podent donar cabuda a l’aigua, es trencà pel maset d’Izquierdo i els olivars de Lapiedra i els Collado, al camí de Gilet, on l’aigua anava un metre per damunt de les finques i arrossegava al seu pas infinitat d’oliveres i ribassos. Aquests últims han patit molts danys. En algunes finques ha llevat un metre de terra i en altres n’ha posat.

L’aigua de la Foia de Turbanyes cobria les puntes dels arbres. Era un immens estany, i també la Foia o la Canal de la Pobla. En una olivera, situada al voltant de la rambleta del Mas del Frare, l’impetuós corrent de l’aigua deposità en la “forcallaura” de l’arbre una pedra que pesava trenta arroves. Les carreteres i els camins han esdevingut barrancs intransitables. Els trens deixaren de circular i el trenet dels ferrocarrils econòmics no va començar a funcionar fins al dia 20, si bé amb restriccions.

Al veí poble de Marines, a conseqüència d’un fort tro i la caiguda d’un llamp, es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa originà un despreniment de diverses tones de pedres que assolaren algunes cases i ocasionaren set morts. La Diputació ha acordat traslladar el poble a la Maimona de Llíria, sota els auspicis de l’Institut Nacional de Colonització…”

Edeta fa dos mil cinc-cents anys seria molt, però que molt, semblant…

Si veniu de Benaguasil pel camí Fondo, o des de Benissanó pel del Pouet, o esteu per Beniali a Llíria… si mireu el Tossal, sols trobareu el monestir de Sant Miquel i una lloma en estat pur i completament nua de les petjades dels humans… però si tanqueu els ulls i viatgeu en el temps abans de l’ocupació romana trobareu una ciutat edetana ben viva i laboriosa, impregnada de rica cultura i tradicions iberes… i quasi idèntica a les imatges adjuntes…

Quan torneu a mirar des de llevant les muntanyes que envolten Llíria, amb imaginació descobrireu un món que va ser ben real… i ara oblidat…

+info a X,  Bluesky i Instagram

Els “Ferrocarrils Econòmics” anomenats inicialment… el “Trenet” , com s’ha conegut popularment… i l’actual “Metro”… començat a construir al març de 1882… i inaugurat el juliol de 1888… des de hui, el retorn!!!

“Aquesta matinada, ja 24 desembre, he vist un monstre de ferro que eixia de Llíria cara a Benaguasil… Després l’he vist entrant a Llíria… M’han dit que s’anomena Metro i que aplega fins a València!!!”… m’escriu l’amic Sebas com a testimoni fidel de que és veritat…

Quasi dos mesos de la Barrancà, de la #Dana, el trenet Llíria – València torna a funcionar!!

+info a X,  Bluesky i Instagram

Quinta Temporada – Episodi 19 (programa 57)

Amb la participació de Miquel Sánchez Signes. Presenta Joan Bell-lloc. Gravació Marta Gonzàlez Balaguer.

Llíria. Saló d’actes de l’oficina d’Informació i Turisme. Situats sobre la necròpoli romana d’Edeta i a través del vidre, veiem il·luminats dos mausoleus d’il·lustres edetans, romanitzats, situats a la vora de la via d’accés. En aquest ambient, l’arqueòleg de Llíria, Miquel Sánchez Signes, comença a desgranar pausadament el solemne recorregut per les muralles de la Llíria medieval. Es tracta de quatre recintes, més o menys concèntrics, que mostren l’evolució de la ciutat al llarg de diversos segles de l’edat mitjana. En primer lloc, una fortalesa situada al cim del que avui anomenem la Vila Vella. Era l’alcàsser musulmà, del qual encara resten les bases de les seues muralles. Aquest castell inicial tenia una muralla que tancava la població de la Llíria musulmana.

Amb l’arribada dels cristians el 1238, la ciutat és ocupada per nous pobladors i es fa una nova ampliació del recinte urbà cap a llevant. Els musulmans són expulsats fora dels murs i formen una moreria exterior. Posteriorment, aquest raval musulmà, juntament amb la jueria, quedarien inclosos dins de la ciutat a partir d’una darrera ampliació de les muralles cap al nord que deixaria el castell, finalment, dins de la ciutat.

Miquel Sánchez Signes va mostrar detalladament les restes de cadascun dels fragments de les muralles i les seues ampliacions, les obres de recuperació dels llenços de muralla a punt de desaparéixer, els merlets, les barbacanes i els diversos portals que, a poc a poc, es van traient a la llum. Així és com van fent realitat la restauració arqueològica, però també intel·lectual i sentimental, d’una Llíria que, desdibuixadament, encara conserva al seu si, a l’interior de corrals, coves i racons, els fonaments medievals de la vila moderna.

Documentada exposició dels treballs arqueològics que Miquel Sánchez Signes i el seu equip duen a terme per tal de recuperar les restes i la memòria del nostre passat com a ciutat, una memòria cada dia més clara i diàfana gràcies a l’entusiasme i el treball de l’equip arqueològic municipal.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 19 de la Quinta Temporada, “Les quatre muralles de la Llíria medieval”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

El 4 de #desembre és la seua festivitat… #TalDiaComAvui del 1620 s’acabava de construir l’actual ermita de Santa Bàrbara i Sant Sebastià de Llíria… va estar a càrrec dels franciscans del Raval… al segle XVIIpassa a ser administrada directament per la vila…

… durant la guerra del francés i les carlines del segle XIX va quedar molt deteriorada i a finals es modifica el camí d’accés, transformant-se a més a més en viacrucis i calvari de Llíria…

… al XX va patir els successos de la guerra del 36-39 que provocaren el seu abandonament i l’estat ruïnós en el que es troba actualment…

El mateix dia, any, i la mateixa hora en la Montieleta de Benaguasil, la muntanya d’enfront, s’apareixia la Pixona, que també volia una altra ermita…

Moment per a recordar Cròniques Edetanes i el pòdcast “Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta“👉

+info a X,  Bluesky i Instagram

Llíria oblidada… quasi a l’altura del Pont de Vidre al Portal de la Traïció… la séquia Major camí dels banys àrabs… i la magnitud del convent trinitari que encara perdura i construït en terrenys de l’horta vella edetana… serà portada 14 de la revista d’història “Lauro”…

D’aquest safareig parlàvem al pòdcast 37 de Cròniques Edetanes quan el varen fer al 1851…

La foto inèdita és de l’arxiu del gran i meticulós cronista edetà José Duran (del que som gran devots i admiradors els que fem “Cròniques Edetanes“) i que la seua neta Marina Climent ha donat a l’arxiu municipal de Llíria…

El mateix carrer de Llíria segle i mig després de la foto de José Duran… aleshores distinguireu allò anomenat “civilització i progrés”…

+info a X,  Bluesky i Instagram