vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Llíria en imatges

El primer nom a Llíria va ser “La Campesina”… i el franquisme el va modificar…

Amb el seu vi Edeta comerciava amb fenicis i grecs. Després tingué prou fama a l’antiga Roma. Era un dels majors cultius de secà del seu gran terme que encara li dóna el nom oficial (davall, a l’antiga façana històrica) a la seua cooperativa… i després de tants segles ara pràcticament no trobes ni una vinya ni a Llíria, ni pels voltants! (l’última gran plantació, al Mas del Frare, l’any abans de la pandèmia ja no es va recollir i es varen deixar perdre als ceps…)

+info

“L’edetà George H. White, tot un referent de la ciència-ficció europea” amb Francesc Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 11 (programa 38)

“El 13 de desembre de 2023 es compliren cent anys del naixement a Llíria de l’escriptor Pasqual Enguídanos Usach, més conegut a través de diversos pseudònims literaris, especialment el de George H. White.

Ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l’iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país, sent tot un referent a Europa.

Si Pascual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d’imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen.

Aquesta commemoració del seu centenari és una oportunitat d’or que ha de servir per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l’oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d’un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns…”

Francesc Rozalén

+ “George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 11 de la Quarta Temporada, “L’edetà George H. White, tot un referent de la ciència-ficció europea”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Raconet de Llíria a la plaça dels Gaiatos…

La Llíria desapareguda… i quasi ja oblidada… si baixaves recte pel carrer Major cap a la plaça Major, i no feies la corba de la plaça dels Gaiatos (actual del 9 d’Octubre), t’esclafaves allí… o podies comprar (a la part de la dreta de la imatge) algun rellotge d’un conegut comerç que, generació a generació, encara perdura…

Pels cartells del cinema, no sabem si Unió o Clarí, les pel·lícules són del 1961 i 62 respectivament… per l’època de la primera meitat dels 60 serà la imatge… ja que la festa “ié-ié” que també s’anuncia (a la pista de bàsquet de la piscina?) ho situa pels tombs del 1963…

La foto és on ara està la farmàcia Daries, a la Plaça 9 d’Octubre. Al carreró era la casa de  Florencio Novella i els seus germans. A l’esquerra éstava l’antic hostal de Nàcher i a la dreta (que no es veu) està la rellotgeria de Falomir, que en l’actualitat encara existeix…

+info

Una imatge de Llíria de 1918 comentada per l’historiador Francesc Rozalén

El 31 de desembre de 1918 en la seua edició de Madrid un periòdic publicava una curiosa imatge d’un concurs de bestiar Cavallí que s’havia celebrat dies abans a Llíria… a les xarxes publicava jo ahir la foto tot desconeixent el seu emplaçament exacte i cercant algú que em poguera ubicar… i al llarg de la vesprada no tardaren en arribar-me respostes clares, precises i coincidents…

Primerament, Enrique Galduf era ben directe i sense dubtar em comentava “És el carrer de la Unió des de la plaça de Partidors… a l’esquerra és on actualment està la finca de Ca Pep… i al costat la finestra de la part de dalt del que posteriorment seria el forn del iaio Simeón i després passaria a ser Ca Susi…”

… i posteriorment era Paco:

Després d’observar amb detall la foto, l’he pogut identificar. És tracta d’un carrer ample i que està en pendent. Al final de la via no hi ha cases si no horts i al fons de tot es veu el perfil de la Serra Calderona.

Quin carrer ha de ser? Doncs l’actual carrer de Sant Vicent conegut pel carrer de la Unió.

La foto està presa des de l’actual plaça de Partidors encara que l’urbanisme i els edificis està completament canviat. De fet, els horts del final del carrer estaven transformant-se en cases. Per exemple, el casino i local social de la Unió es construí en 1908 sobre les terres d’un hort.

Però hi ha un detall que et confirma que és el carrer de la Unió amb una imatge presa des de Partidors. Aquest detall ens l’ofereix el perfil de la Serra Calderona. He comparat aquest perfil amb una altra foto de Bori dels anys seixanta i hi ha una muntanya que és la mateixa.

En la foto de 1918 vegem que a l’esquerra de la pancarta que penja hi ha una muntanya que a partir del pic té una inclinació cap a l’esquerra. Si ara observem la foto de Bori, veurem que al fons hi ha un edifici alt de color groc i que a la dreta té un pal de llum. Si veiem darrere del pal, veurem la mateixa muntanya amb la inclinació.

Pel que fa a la paret amb línies verticals sobreeixint que hi ha a l’esquerra de la foto de 1918, era bastant habitual en algunes cases amb façanes grans. Açò es posava per a evitar que es jugara a pilota. Una d’aquestes parets amb obstacles més grans que hi havia a Llíria es trobava en la façana de la gran casa de l’antiga Tabacalera, situada a l’actual carrer de la Puríssima, enfront del jardinet dels jubilats, l’antic casino “El Corral” i la seu de la Cooperativa Vinícola...”

Francesc Rozalén 

Caminant pel “Sender de les Campanes” de Llíria

Tres anys i escaig després, retornem  al “Sender de les Campanes” de Llíria… els oblits i les neurones massa vegada t’esborren les coses… aquesta vegada ens acompanya “El Xiquet del Ribàs” a “El senyor Abstracte” i a “Xafanúvols” que repetim experiència… un agradable passeig circular periurbà de 12 quilòmetres…

17 de desembre de 2020: junt amb l’amic Pep Novella, hem encetat hui un nou itinerari excursionista a Llíria buscant combatre el colesterol amb una bona passejada. El “Sender de les Campanes” l’hem anomenat, amb 11 quilòmetres i mig aproximadament i poc més de dues hores i mitja caminant. Vos contem…

Al poble existeix oficialment la “Ruta de les Ermites” i amb aquesta base pensàrem un recorregut on, afegint tots els campanars del poble, aconseguíem un camí quasi circular de poc més de setze mil passos i on abraçàvem amb aquest trajecte una bona part de Llíria. Ací  el teniu…

Arranquem el Tour des del pla per acabar la marxa amb muntanya. L’inici, el patí de Sant Francesc al Raval. Anem per Censals buscant les Casetes Noves i eixim a l’església actual del Pla de l’Arc (i després trobem on era l’antiga). Pel Prat a la del vell Reformatori i cap a les Fonts de Llíria a la de sant Vicent. Continuem…

Retornem i, pel carrer de Bétera, cap a la Vila Vella cercant la Llíria medieval. Saludem ara al Remei, busquem el Bon Pastor, avancem per la Mare de Déu i pel carrer Major Antic arribem, i encerquem, la Sang i anem a l’església de la plaça. Des d’ací a la vista els dos següents objectius. Quasi acabant…

Baixem per darrere de l’Ajuntament a la Plaça. Escalons de la Gila cap al Trinquet i per la Costa Vella toquem l’antiga Edeta. De Sant Miquel descendim per la Torreta Vella cap al Coet i busquem la Costa Vella de Santa Bàrbara… i pel Calvari retornem al punt de partida…

 

 

 

“George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos

Un 13 de desembre de 1923, #TalDiaComAvui fa cent anys, venia al món a Llíria l’escriptor Pascual Enguidanos Usach, un dels clàssics europeus de la ciència-ficció. L’Ajuntament edetà acaba de col·locar una placa commemorativa de l’efemèride a la casa on va nàixer al carrer Major 33…

+info

+info

+ Pasqual Enguídanos, George H.White, tota la informació a la Biblioteca de Llíria.

+ AUDIOVISUAL DE PASCUAL ENGUÍDANOS.

 

“Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)

LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Joan Bell-lloc

El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot.

Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l’obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d’escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l’ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs.

Però és la costa de Sant Miquel i l’interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l’espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.

Per altra part també apareixen nombrosos elements “profans” que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots “l’oferida magrana”, símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.

Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d’Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.

Amb ells comença el recital.

+ “Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria en temps de pandèmia” Francesc Rozalén

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quarta Temporada, “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles amb Clara Rozalén”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Els versos de Vicent Andrés Estellés en la veu de l’edetana Mireia Vives i la simfonia de la Unió Musical de Llíria

La riuada de 1957 a Llíria, per Josep Duran

Recuperem el capítol 54 del llibre “Perfiles, Siluetas. Glosas de mi tierra” on el cronista edetà Duran el 2 de novembre de 1957 narrava la tràgica jornada viscuda al País Valencià el negre 14 d’octubre d’eixe mateix any, dinou dies enrere…

… a Llíria els danys han sigut avaluats per les autoritats en 56 milions de pessetes de l’època… es van desbordar la Rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat, la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túriaal veí poble de Marines a conseqüència d’un fort tro i caiguda d’un llamp es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa va originar un despreniment de diverses tones de pedres que va assolar algunes cases, ocasionant set morts…

(Bon moment també per a escolta el pòdcast de Cròniques Edetanes Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran”)

Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+info

El punt exacte del País Valencià on conflueixen el Camp de Túria, els Serrans i l’Alt Palància…

Des del punt geodèsic del Bardinal a l’edetana Concòrdia, la serra cosina-germana dels cims de la Calderona que està apegada cap a l’est i de la carena d’Andilla pel nord… jo fent la foto, i la meua trista ombra, a Les Alcubles, els dos de la dreta a Llíria i la parella d’enfront a Altura… Serrans, Camp de Túria i Alt Palància respectivament i amb un agermanament total… d’ací el nom…

… i ara, sobre el plànol, el lloc exacte on estàvem a la imatge anterior mirant les Vint-i-quatre, les Bodegues Velles de Torres i Torres

Això sí, semblem astronautes edetans made in Jules Verne amb el nostre coet “Concòrdia I” a punt d’iniciar el vol cap a la galàxia d’Andròmeda… com a mínim!!!

+info