vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Destarifos

Penombra a les butxaques

Ho veiem al cinema, virus que paralitzaven completament tot el planeta… però pensàvem que mai esdevindria realitat… i anit vaig mirar una pel·lícula on el món es quedava completament a fosques… a la palpa… vivint sense llum…

…per tal que rebentem les elèctriques, ja me la bufa completament tot!!!!

+info

L’any nou físic

… la mitjanit del 31 de desembre és més simbòlica i de jubilats que palpable, comercial que no pas evident… realment a principi de setembre és quan tinc la percepció efectiva i contundent que hem canviat d’any… i comence a calcular els dies que resten per l’agost vinent…

+info

Altra perspectiva amb més criteri

… sempre he odiat la frase “𝙑𝙞𝙪 𝙙𝙚 𝙥𝙧𝙚𝙨𝙨𝙖, 𝙢𝙤𝙧 𝙟𝙤𝙫𝙚” i el concepte que comportava… sóc més de la de “𝙑𝙞𝙪 𝙩𝙧𝙖𝙣𝙦𝙪𝙞𝙡, 𝙦𝙪𝙚 𝙚𝙡 𝙢𝙤́𝙣 𝙣𝙤 𝙚𝙨 𝙫𝙖 𝙛𝙚𝙧 𝙚𝙣 𝙙𝙤𝙨 𝙙𝙞𝙚𝙨, 𝙞 𝙢𝙤𝙧𝙞𝙧 𝙖𝙡 𝙘𝙖𝙣𝙫𝙞 𝙙𝙚𝙡 𝙥𝙧𝙤̀𝙭𝙞𝙢 𝙢𝙞𝙡·𝙡𝙚𝙣𝙣𝙞 𝙖 𝙥𝙤𝙙𝙚𝙧 𝙨𝙚𝙧”…

+info

Quan la gola estreny…

… deien els nostres avantpassats, dit així hui en dia pot sonar molt modern fins i tot, que portar una anou sempre damunt, a la butxaca mateixa, evita la pujada del colesterol… no ho puc ni afirmar ni desmentir… al cap de cinc minuts el desig pot en mi i ja me l’he fotuda… per tant no puc constatar-ho…

+info

A contrallum

… quan al cap de seixanta anys, a la fi, aconsegueix veure la llum… és quan aquesta més cara està i l’excés creat me’l claven a la factura… i ací estic a hores d’ara, intentant abandonar la brillantor…

+info

Acalorament als pensaments

… si, ja sé que hui no és “sábado, sabadete”, que és diumenge… però, des de bon matí i durant tot el dia que la meua ment va obsessionada i sols tinc una cosa al cap…

+piulada

… i allà on mire, sols trobe reminiscències de la meua fixació i no trobe cap altra interpretació… serà la febra de l’oratge

+piulada 

Els rellotges del cos

“Rellotge biològic”, diuen molts orgullosament… “és que jo em desperte un parell de minuts abans de l’hora i no em fa falta cap despertador que m’avise”…
 
… mentre que rellotge prostàtic és el que realment jo tinc: o em colla la pixera, la trempera matinera, o no hi ha déu ni aparell que em desperte…

Un Moneder-ohhh passat

… tot ell atrofiat i inútil, el “Monedero“… realment no serveix per a res, a més de ronyós i antiquat, el “Monedero”… molt hortera i desfasat però no d’ara, ja des del principi, el “Monedero”… per això ja fa anys, o segles, que per innecessari i insignificant haguera d’haver acabat al poal del fem Comú, el “Monedero“…

+piulada