Crec que, des de jovenet, patisc tècnicament “demència senil”… “deliri per les mamelles” és el diagnòstic mèdic que em diuen els amics… i sembla ja crònic… la “demència” per allò “senil”…
El passat dia tres va ser l’aniversari del Josep: nasquérem el mateix any, ni un més i cap menys dels que aparentem, però jo deu dies després així que dels dos ell és el vell i jo el jove…
Com ja n’hem acumulat un bon grapat de natalicis, m’he esperat fins a l’endemà per a felicitar-lo i així esbrinar si paga la pena envellir o em plante i em quede clavat i inamovible en la meua edat actual…
Un grapat de minuts davant l’ordinador… un fum d’idees pel cap… però les neurones no donen la forma adequada… els dits no interpreten com cal… i vaig més perdut que circulant per aquesta redona…
Jo preparant-me els auriculars per a sintonitzar aquesta emissora de l’hospital de Llíria… i va i resulta que no era res de música… m’han fet un parell d’imatges al genoll… i jo sense pentinar… a tot açò, la ressonància tampoc farà cap ressò…???
Comence el mes que ens alterarà la sang, amb l’arribada de la Primavera, compartint amb tots vosaltres imatges de l’entranyable amic Josep “TuFesVidaNormal” (i meues mateixa)… un autèntic material “pornogràfic” íntim, confidèncial i molt personal del darrer any…