Els humans sempre he tingut la necessitat de comptar els dies… els que faltaven per a la collita següent… per qüestions de ramaderia… o per a la realització d’alguna pràctica religiosa… De l’obstinació per mesurar el temps va nàixer el calendari…
Actualment, coexisteixen al món una quarantena de calendaris… i tots prenen una base astronòmica… solar (uns 365 dies) com és el nostre cas… lunar (354 dies) com, per exemple, el musulmà… i lunisolar (la duració total és la d’un calendari solar, però els seus mesos segueixen les fases de la Lluna) cas dels xinesos o hebreus…
… i ara és el torn de… l’arbre de ·Nadal” que és d’origen celta… de Santa Claus i el Pare Noel que després d’una “opa” es fusionen… i del ”Dia del Naixement del Sol Invicte” que dona pas a les festes actuals… ara toca desconnexió, diversió i carregar les piles abans de retornar a la rutina: BONES FESTES!!!
… parlarem de… com el nom de la festa és Nadal, en singular i sense article… també ressaltem que no existeix cap referència històrica que ens parle de la data del naixement de Jesús, sols els evangelis i aquest determinen que no va ser el 25 de desembre… incidim que no eren tres, ni reis, i que només un dels quatre evangelis canònics, el de Mateu, els anomena Mags d’Orient… i, per acabar, tanquem la primera part amb Herodes que va ser un animal polític de l’època, però també un assassí delirant i un home sol i menystingut, però la història el recorda per l’única massacre que no va perpetrar…
Hem provocat alegrement i dòcilment que quasi tot en la vida cada vegada depenga menys de nosaltres… i ho assumim, com a borregos, amb estúpida naturalitat…
De vegades m’arriba cada publicitat que provoca que em quede dubtant… i ací estic, “calfant-me el cap” si aprofite aquesta oportunitat… o deixe perdre un 10% de descompte… que faig???
Saps que et fas major quan t’adones que ja fa un fum de temps que has deixat de fer referència al “genoll esquerre i el genoll dret”… i passes a anomenar-los “el genoll fotut i el genoll bo”…
No penseu mal… és el pes del meu soci inseparable, Pepio… 59 grams apardalats… tot just igual que jo que també diu la bàscula que tinc en el meu cos 59 grams… i el xicotet detall de 82 quilos addicionals de res… és l’IVA…
Una vegada ben superada la barrera dels seixanta anys, l’objectiu principal de la meua existència ha esdevingut… poder començar de zero en un altre planeta…
L’amic Joan Bell-lloc… abans filòleg terrenal i ara home lingüista de l’espai… a punt d’entrar en una de les naus de l’edetà George H. White cap a Venus per aprofundir en el venusià i altres idiomes marcians…
… tal vegada després ho narre a un pòdcast de Cròniques Edetanes…