vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Llíria en imatges

Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent

Temporada 2 – Episodi 5 (Programa 10) : amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.

En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festivaEls de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programa i de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d’una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l’Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.

Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Segona Temporada, “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”, des de les següents plataformes de podcast:

 

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Festival de Patrimoni Històric i Música Antiga de Llíria

A l’església de la Sang, a la Vila Vella de Llíria, concert imprescindible dels Ministrers de Màrsies el divendres 25 de març a les 8 de la vesprada… i viatja plenament a la música del Renaixement i el Barroc!!!

IV COMMEMORACIÓ DIA EUROPEU DE LA MÚSICA ANTIGA: Festival “eMe”de Patrimoni Històric i Musica Antiga de Llíria, del 25 al 27 de març 2022, amb concerts, junt  a Ministrers de Màrsies, d’Ensemble Musicantes i Fahmi Alqhai & Accademia del Piacere

(“Amb Edeta esdevinguérem músics”: el nou podcast de “Cròniques Edetanes” que gravarem el dia abans, el 24, on farem un recorregut històric amb Sime Galduf transportant-nos a la música que sonava a les nostres terres després de l’arribada de Jaume I, i als segles posteriors, i que podreu escoltar a partir de finals de març)

Un bon moment per a recordar el podcastLa Llíria de 1791” de “Cròniques Edetanes” on la sintonia i banda sonora del programa formaven part del CD “Traços de Ministrers” i que l’agrupació musical de Sime Galduf interpretarà en aquest concert…

+info

 

 

Cròniques Edetanes podcast: la Llíria de 1791

Un informe interessant sobre els pobles del Camp de Túria arriba al Vaticà a les acaballes del segle XVIII.

I entre qüestions de fe, doctrinals i parroquials, l’aleshores arquebisbe de València li conta en eixe escrit al Papa Pius VI costums i història dels territoris de la seua Diòcesi.

És la primavera de 1791, temps on bufa a Europa la Revolució francesa,  i al document trobem autèntiques perles molt curioses de Llíria:

… pinzellades que ens indiquen on estava l’ermita de Sant Sebastià…

… quantes cases i habitants teníem al nostre poble…

… la constitució d’una parròquia dedicada Santa Bàrbara ja en marxa i que donarà peu a una segregació…

… franciscans i trinitaris amb plena activitat als seus convents…

… l’ermita de Sant Vicent que ja és un fet poquets anys abans…

… records de l’antiga Edeta i dels inicis, pel 1300,  del beateri de Sant Miquel…

… els sis molins que hi havia al nostre terme i un fum de masos ben productius molts dels quals encara perduren en els nostres dies…

… una aldea edetana amb plena vida segles enrere però ja despoblada i desapareguda…

… i una altra que comença a ser poble al marge de la nostra ciutat …

Estem a les portes de les Cròniques edetanes

Benvinguts a la Llíria de 1791.

Accedir a l’Episodi 1 de la Segona Temporada, “La Llíria de 1791” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

 

La supervivència d’una sala històrica: cinema de la Unió de Llíria

“… la vida d’aquest cine des que va començàr la seua activitat, allà per l’any 1914, fins a l’actualitat és digna d’elogi per tots els entrebancs que ha hagut de superar durant la seua dilatada trajectòria… és considerat actualment com la sala degana en actiu més antiga del País Valencià… escriure sobre la història del cinema a Llíria durant quasi un segle de vida és reconéixer el seu paper socialitzador i la gran incidència que tingué en l’educació emocional i sentimental, no solament dels llirians, sinó també de molts habitants de les comarques del Camp de Túria i els Serrans. Semblava que aquesta magnífica tradició s’havia perdut per a sempre després que tancara l’últim cine de Llíria, que fou el de la Unió Musical en novembre de l’any 2001, a conseqüència de la competència de les multisales dels centres comercials com les de l’Osito a l’Eliana. Ja anteriorment havien tancat a Llíria els altres cines històrics com el Clarí, el Carlista i el més modern, el Sorio…”

+Llegir article complet de Francesc Rozalén Igual

El Cine La Unió el 1963 amb la venedora i la seua cistella plena de llepolies i cacaus i tramussos (arxiu UM)

 

Maset del Tio Simeón… terme de Llíria, 1906

Pinzellada curiosa de Llíria. Està realitzada el setembre de 1906. Una xicoteta part (tenim 7 plànols complets) de la zona Est. Masos, masets, séquies, casc urbà… la zona verge, d’aleshores, on hui hi ha centenars de xalets… perles de Joan Bell-lloc i Benaguasil, històries mil

… i davall del de Nasio, entre el Prat i Sant Vicent, trobem el numero 32 que correspon al “Maset del Tio Simeón”… terme Llíria 1906…

+info 

Rondalla completa: “Matilde, el darrer viatge”

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“: un dels protagonistes principals és de Llíria i la història transcorreix en la part central als Serrans. Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!

“Matilde, el darrer viatge” podcast de Cròniques Edetanes

Episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

Accedir a l’Episodi 5 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Matilde, animeta edetana…

El diumenge passat, a les Bodegues de Torres, en la Concòrdia de Llíria… gravant un nou podcast de “Cròniques Edetanes“… començant ara el muntatge per a publicar dimecres… “Matilde”, Enric i  @CardonaCarme prenen la paraula… i ens conten una història que serà futura arrel de llegenda…

+info 

La nit de les animetes

Podcast gravat a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari en una nit com la de hui i on, oralment, perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si tanqueu els ulls, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

Algunes històries al voltant de la Torreta Redona de Llíria

Si preguntàrem a qualsevol veí o veïna de Llíria quelcom relacionat amb la Torreta, si ha estat alguna vegada o la localització geogràfica, de segur que molta gent ens contestaria afirmativament i situaria correctament les restes d’aquest paratge, molt popular a la nostra ciutat, especialment entre les generacions més majors.

No obtindríem els mateixos resultats si plantejàrem a la gent un fet relacionat amb la Torreta com és el cas de l’existència de tres torretes en lloc d’una. Poca gent coneix la torreta redona, també coneguda com a “torreta vella”, i ubicada molt pròxima a la torreta quadrada, al Tossal de Sant Miquel…

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s’acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me’n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d’Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l’economia d’una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d’una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s’hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.