Josep M. Jordan:

“He tingut l’honor de rebre la XXIII edició del Premi Vicent Ventura que atorga cada any la Universitat de València (junt amb la Universitat Jaume I de Castelló i altres institucions).

El lliurament del Premi va tindre lloc en dos actes (celebrats els dies 1 i 2 de desembre): un a la seu històrica de la pròpia Universitat (presidit per la Vicerectora de Cultura Ester Alba), i l’altre a l’Ajuntament de Llíria (presidit per l’Alcalde Joanma de Miguel).

En tots dos actes va estar present un representant de la família de Vicent Ventura (la seua neboda Anna Aguilar), va pronunciar unes paraules molt afectuoses sobre mi l’escriptor Alfons Cervera, i vaig sentir-me molt ben acompanyat per un grapat de gent que m’estima i estime.

Aquest és un Premi que s’atorga en virtut d’una trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País. I jo vull assenyalar, d’entrada, que la meua trajectòria personal no l’he feta en solitari, sinó sempre junt amb moltes altres persones a les quals dec un imprescindible reconeixement i gratitud.  Persones integrades en diversos col·lectius al llarg del temps, com ara l’antiga Associació de Veïns de Llíria, l’Ajuntament, l’IDECO del Camp de Túria, el Patronat Sud-Nord de la Universitat de València, l’Escola de Persones Adultes de Llíria o l’Associació Pentagrama de salut mental…”

(Des d’ací llegireu l’article original i complet de Josep M. Jordan)

+info: des d’aquest enllaç accedireu al programa

“Viatges per la memòria”, pòdcast de Cròniques Edetanes amb Josep M. Jordan

Pep Jordan, Xelo Tomàs (presidenta @Idecocampturia), el guardó del Premi Vicent Ventura i diverses imatges de l'acte. pic.twitter.com/FyIF02YElO

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) December 1, 2022

Antics presidents i alguns membres de l'actual junta directiva de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, @Idecocampturia, recolzant hui a Llíria a Pepe Jordan en l'acte d'homenatge amb motiu del XXIII premi Vicent Ventura que li ha atorgat la Universitat de València. pic.twitter.com/8po4QFkktO

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) December 2, 2022

El tema de l’exili republicà a Llíria, com altres temes que afecten la Memòria Històrica, no s’ha estudiat ni reconegut prou a conseqüència de l’oblit, la negació o el maltractament a l’hora d’assumir eixe passat. En l’àmbit acadèmic s’ha estudiat bastant l’exili que afectà intel·lectuals, polítics i professionals famosos, però quasi no s’ha estudiat la d’aquells ciutadans anònims que en la seua lluita per la llibertat hagueren de patir les conseqüències de l’exili. Pel que fa a Llíria, de moment s’ha pogut confeccionar una llista provisional de quasi 40 llirians i llirianes exiliats amb els seus familiars i que sabem que és incompleta. Una llista en la qual hi ha algunes persones que tingueren una destacada vida cultural, política i econòmica en els països que els acolliren i dels quals ho desconeguem quasi tot…

“… la pau i la justícia no poden progressar amb falses premisses que silencien el passat… la democràcia no es pot construir sobre l’oblit…”

Llíria republicana: l’exili de Salvador Morató Pérez i la seua família a Algèria i Uruguai. El sacrifici d’aquells que lluitaren per construir un món més lliure i solidari.

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

+info

Segona Temporada – Episodi 10 (programa 15):

Pòdcast en col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria l’ajuntament d’Olocau i Edeta Editorial, amb la participació de l’autor del llibre, la introducció de Francesc Rozalen i un recorregut musical amb “Els Últims Romàntics”. Presenta Joan Belloch:

1.- Olocau, cau de somnis, cau de rabosses, en definitiva cau, un cau amagat sota la gran penya del Maimó. Són les 7 de la vesprada, entre dos llums. No fa fred, però ja no hi ha ningú al carrer. Sala de Plens de l’Ajuntament. Tot fa olor de nou. A l’entrada, una tauleta amb diversos exemplars d’un llibre: Viatges per la memòria. Lletres d’estima i gratitud, de Josep Maria Jordan Galduf publicat per l’editorial Edeta. La sala té un ambient càlid, tot són salutacions i exclamacions d’alegria, la gent somriu en grups que es fan i es desfan. A poc a poc, tothom s’asserena i va seient a les cadires, noves, blanques, còmodes. En una improvisada presidència hi ha Antonio Ropero, l’alcalde de la vila que acull l’acte, i Xelo Tomàs, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, organitzadors de la presentació. També hi ha Paco Rosalén, un reconegut historiador de Llíria, de paraula calmada i dicció clara, de conceptes ben organitzats i entenedors. Finalment, el protagonista Josep Maria Jordan, Pep Jordà, l’autor del llibre, prim, somrient, amb un aire eternament acadèmic, veu musical, temperada, molt suau. Es troba envoltat d’amics i coneguts. Tothom es troba envoltat d’amics i coneguts. Ambient relaxat i expectant. Silenci. Paco Rosalén pren la paraula.

———————————————————–

2.- Les paraules de Rosalén han dibuixat a l’auditori un Pep Jordà polifacètic: un “pare” del nostre petit país, el Camp de Túria, un activista social, un polític, un professor universitari i finalment, un literat, autor de vora una trentena de llibres i d’incomptables col·laboracions en diaris i revistes. Però a banda de tot això, les seues arrels edetanes l’han portat també a un desacomplexat grup de cantaires romàntics, els cants dels quals esteu sentint al llarg i ample d’aquesta audició. Però escoltem, ara, les pròpies paraules de Pep Jordà.

————————————————————

3.- I ací acaba el viatge que hem fet, junts, per la lluminosa memòria de Pep Jordà, el qual, resseguint els mites clàssics de les edats de l’home, ha dividit el seu llibre en tres etapes. Ens ha obert el seu cor i la seua memòria per relatar-nos i explicar-nos els diversos personatges que el guiaren en les primeres etapes, la infantesa, la joventut, els estudis universitaris, etc. Després ens ha parlat de les seues grans amistats i la influència que han exercit sobre ell, del compromís social i les aspiracions polítiques i culturals, de les seues principals obres on explica el món que l’envolta, els problemes, les realitats. Finalment, descriu la seua evolució a través del temps, els canvis que ha experimentat el seu pensament i la seua espiritualitat, les velles i noves conviccions que creia passades però que tornen de nou, la penombra d’algunes relacions humanes. Tota una vida, singular i col·lectiva, meridianament exposada aquell capvespre tardoral a l’Ajuntament d’Olocau, cau de somnis.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Segona Temporada, “Els repobladors balears al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox 

La segona talladora, pel Prat, era la piscina olímpica on aprenguérem a nadar.

Però pel Pla de l’Arc, la séquia Major era l’autèntica platja popular de Llíria… fa més de quaranta-sis anys la taparen per l’avinguda i així naufragaren tots els nostres records en banyador de la infantesa…

La foto és a l’altura de l’actual ubicació del Casal Jaume I del Camp de Túria… a l’esquerra, la trilladora… ca Porcar davant a la dreta…

+info

… antic pont de la Beata… sobre la séquia Major a la part de darrere de les Escoles… on tradicionalment, fins que el franquisme ho va prohibir, se celebrava a Llíria la nit de #SantJoan… pic.twitter.com/Vx0vhgO5VY

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) June 23, 2022

… encetant el dia hui a Llíria…

L’amic Cristian després de rentar-se la cara un parell de vegades s’ha adonat que no eren lleganyes als ulls sinó núvols al cel… i ha deixat constància amb la foto…

… i a la imatge, assajant un esquirolet que formarà part del nou espectacle del Cirque du Soleil…

+info

L’amic Joan Bell-lloc, cul inquiet ell, bambant aquests dies per Cànoves i Samalús…

Em deixa constància gràfica i escrita des del passat al present: “abraçades als cosins germans d’Edeta, des de la nostra ciutat de Lauro on estic ara”… del Vallès Oriental al Camp de Túria…

Mentrestant Plini el Vell ens observa amb un bon got de vi…

+info

Per a preparar-vos i alertar-vos dels perills d’eixir una nit com la de hui, la de les animetes, la gent de “Repel·lents Pòdcast” (@LentsRepel) han convidat a Carme Cardona que ha escrit el llibre “Arrels de llegenda” on ha recollit mites i llegendes del País Valencià i, més concretament, del Camp de Túria. A més a més, Fredi  analitza el concepte del mite des del punt de vista filosòfic mentre que Màxim ho farà des del punt de vista històric. Òbviament, també parlaran del vampir de Vilamarxant

… i aprofitant-ho, vos tornem a publicar la narració  𝐌𝐚𝐭𝐢𝐥𝐝𝐞, 𝐞𝐥 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫 𝐯𝐢𝐚𝐭𝐠𝐞: rondalla valenciana inèdita de Carme Cardona i 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 per a continuar amb la tradició oral de la “nit de les animetes”. Des d’ací podeu escoltar uns fets reals de fa més de cinquanta anys que ara són arrel de llegenda!!!

… i podeu accedir al pòdcast complet de 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 amb la història completa de 𝑴𝒂𝒕𝒊𝒍𝒅𝒆, 𝒆𝒍 𝒅𝒂𝒓𝒓𝒆𝒓 𝒗𝒊𝒂𝒕𝒈𝒆: Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals del 1971 i Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral…

Dies on els esperits recorren les 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨… i nits per a escoltar-los al nostre pòdcast 𝗔𝗻𝗶𝗺𝗲𝘁𝗲𝘀 𝗲𝗱𝗲𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀, 𝗮𝗿𝗿𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗲𝗻𝗱𝗮, gravat a Llíria, al Casal del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV

… i des d’ací íntegre el vídeo del programa 𝗔𝗻𝗶𝗺𝗲𝘁𝗲𝘀 𝗲𝗱𝗲𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀, 𝗮𝗿𝗿𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗲𝗻𝗱𝗮, on varen participar Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona (autora del llibre “Arrels de llegenda”)

… escrit de Paco Rozalen sobre el món dels antics casinos de les dues societats musicals de Llíria, un món que ja ha desaparegut no fa massa temps i que la modernitat ha transformat pels canvis esdevinguts en els costums, els gustos i la forma de vida…

… Els cafés i casinos com els de la Unió i la Primitiva tingueren el seu origen al segle XIX i estigueren vinculats a l’ascens d’una nova burgesia que buscava en aquests locals un lloc per a l’oci,  per  a relacionar-se i fer reunions socials…

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

… les 18 fotos del casino que apareixen al vídeo són poc conegudes i les va fer un català, José M. Llopart, en l’hivern de 1978, durant les primeres hores de la vesprada d’un dia feiner, quan la sala estava plena de persones majors. Aquest aficionat a la fotografia visqué uns anys a València i en una visita que féu a Llíria entrà per casualitat a un bar de la ciutat per a prendre’s un café. Aquest bar era el casino de la Primitiva i prompte quedà sorprés de l’ambient social que impregnava tot el saló i de les persones que l’omplien. Aleshores tornà al seu cotxe per la màquina de fotos i estigué un temps al bar fins que a poc a poc, amb el gran angular de la màquina, anava fent fotos sense que s’adonaren els protagonistes. A José M. Llopart, com a seguidor del cantautor Paco Muñoz, se li va ocórrer unes dècades després muntar un vídeo amb la cançó “En el bar del poble” i aleshores se’n va recordar que aquelles fotos oblidades que casualment havia fet al casino de la Primitiva eren perfectes per a ambientar el vídeo…

… ara mateix, mentalment i en blanc i negre com l’època quan era menut, per la Creu de la Venta de Llíria… cap a Ca Escutia a per una sarsa de litre ben fresqueta… i beure-se-la en l’hort d’Agustí… enyorances irrepetibles i dolces que mai s’obliden…

+info

Segona Temporada – Episodi 9 (programa 14): Pòdcast realitzat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria que arreplega la presentació a la seu de l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant del llibre “Els repobladors balears al Camp de Túria” i on intervingueren Joan J. Adrà, Joan Bell-lloc i Josep Mas Martí.

“Divendres, 16 de setembre de l’any del senyor de 2022. A boqueta nit, ja entre dues clarors, es produí a Vilamarxant, molt prop del riu de Guadalaviar, un fet portentós. Un nigromant o vident, lector de lletra antiga, anomenat Josep Mas, ab la col·laboració del seu ajudant, Joan de Bell-lloc, començaren a traure a la llum les restes mortals de vint-i-set famílies, hòmens, dones e creatures, que feia més de quatre-cents anys restaven soterrats al fossar de la vila, enmig del poble e prop de l’església. E fou present a l’acte lo doctor Adrià, qui donà explicació d’aquell fet meravellós. Hi foren també presents vora un centenar de veïns e veïnes de la Vall Bona e de les terres edetanes. E lo nigromant e lo doctor donaren fe als presents que aquells cossos eren d’un grup de gent venguda d’unes illes, dellà lo mar de València, apel·lades de Mallorques e d’Eivissa, e que eren venguts lo any 1611, e pus tard encara, per repoblar aquestes terres que lo senyor rei havia fetes buidar de sarraïns e de nou convertits. E ací restaren los mallorquins, mesclant-se ab los altres crestians, fins que arribà la fi dels seus dies. E alguns dels presents compraren lo llibre on s’expliquen aquestes meravelles.”

L’expulsió dels moriscos de Vilamarxant -i de tot el Regne de València- no era més que la fase final d’un projecte que havia començat el 1238 amb la presa de la ciutat de València i el seu regne. Ara, en començar el s. XVII, l’expulsió final fou un fet traumàtic, especialment per al senyors de terres de moriscos, com era el cas de Vilamarxant. I s’obrí un nou capítol, la repoblació. I ací és on tenim la sorpresa, desvetlada per Josep Mas, de la vinguda d’un important grup de famílies balears que repoblaren aquesta vila i, des d’ací, s’escamparen per tot el Camp de Túria. Molt poques restes queden d’aquells Alemany, Babiloni, Barceló, Batle, Canelles, Català, Duran, Estades, Esteve, Febrer, Fillol, Font, Ginard, Llobera, Mas, Miquel, Montaner, Moragues, Omar, Perelló, Pou, Quetgles, Ramis, Ramon, Rosselló, Salvà i Serra. Però des d’avui els seus noms i la seua història personal ha estat rescatada, treta a la llum, i comença un nou període en què nosaltres, o altres investigadors, podran continuar reconstruint aquest conjunt de vides trasbalsades del s. XVII.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Segona Temporada, “Els repobladors balears al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox 

… perquè allí,  a la capital de la Campània,  no saben res de l’existència d’aquest gelat (com tampoc de les galetes “napolitanes” o els dolços, o salats, de pasta de full que també anomenem així o “canya”)…

Però a la “Xixonenca” de Llíria, des del 1963, són els polos prèmium per excel·lència del Camp de Túria… gens de gel, tot crema… i els Napolitans de vainilla, paraules majors: èxtasi pur!!!

+info

Google Fotos em recorda que tres anys enrere, en 2019, així naixia el dia des de Sant Miquel de Llíria, en el Camp de Túria i al cor de l’antiga Edeta…

El sol trencant l’alba entre el Port de Sagunt i la Pobla de Farnals, tot just a la frontera entre el Camp de Morvedre i l’Horta Nord, besant la Mediterrània i amb la Calderona i el Montgó, a cada extrem, com a testimonis…

+info

… la fira… a Llíria tenim la fira en marxa des de fa dies… (i anys, des del 1326 quan Jaume II la va institucionalitzar)… després de Sant Miquel, a la capital del Camp de Túria tot s’apaga i entrarem de ple en l’hivern i això que estem des de la matinada ja en tardor… malgrat tot però, aquests dies a #Llíria amb la fira allargarem festivament l’estiu…

Llíria prepara la festa

de Sant Miquel, el gran dia,

quan arriba als seus carrers

un aire de romeria.

Les opulentes magranes

esclaten ja, d’alegria,

i en l’aire vibren cançons

que diran el goig de Llíria.

Llíria prepara la festa

de manera ben complida.

I en Sant Vicent, si Déu vol,

una paella a migdia.

Vicent  Andrés Estellés (“Las Provincias” 26-09-1964″)

+info: Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria

El present llibre tracta sobre la repoblació siscentista d’alguns pobles del Camp de Túria que van quedar buits després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Però es posa l’accent en un fet poc conegut fins ara: l’arribada d’un important contingent de famílies procedents de les illes Balears, principalment de Mallorca.  Certament es tenien notícies confuses sobre la qüestió, però el llibre documenta clarament, a partir de la recerca arxivística, 27 grups familiars de mallorquins i eivissencs que es van instal·lar al Camp de Túria a partir del 1611, concentrats bàsicament a Vilamarxant. Alguns d’aquests grups han arribat fins als nostres dies, com ara els Miquel de Vilamarxant, procedents de Lloseta. D’altres cognoms s’han diluït en el magma onomàstic amb el pas dels anys. Aquest estudi vol ser l’inici d’una sèrie d’estudis posteriors que aprofundisquen més en aquesta qüestió comarcal.

El divendres 16 de setembre al Camp de Túria va ser la presentació oficial del llibre a Vilamarxant amb els seus autors, Josep Mas Martí i Joan Bell-lloc, Joanjo Adrià qui ha fet el pròleg de la publicació, Sílvia Garcia de l’Associació Nou d’Octubre Vilamarxant i Xelo Tomàs de l’Institut d’Estudis Comarcals Camp de Túria.

+info: Un ancestre dels “Antonia Font” pel Camp de Túria als inicis dels 1600

Antoni Font: un avantpassat dels @Antonia_Font ja cantava pel Camp de Túria metre serrava taulers de fusta. Els Antònia retornen ara mentre l'Antoni aterrava de Mallorca a Llíria a principis del XVII… un treball que publicarà l'@Idecocampturia: els illencs a la nostra comarca! pic.twitter.com/vOTYEbsbDQ

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) March 16, 2022

El 18 de juny de 2022  moria a Llíria de manera molt discreta Palmira Motes Zorita, a punt de complir els 98 anys, considerada l’última representant a Llíria de l’exili republicà que s’inicià a finals de la Guerra Civil. Palmira ha conservat fins al final plenes facultats mentals i una gran memòria de la seua intensa i llarga existència. La seua vida estigué molt unida a la de son  pare el qual també li va influir en la visió del món, i per tant és necessari prèviament conéixer la personalitat i l’activitat política del progenitor…

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)