El passat dijous 1 de juny, des de Vilamarxant @astrofotojlc ens regalava unes imatges espectaculars de la tempesta damunt el cor del Camp de Túria… els llamps semblava que s’estampaven tot just sobre Llíria, per darrere de Sant Miquel… amb la Buitrera com a testimoni… però a l’hora de la veritat, la gran majoria caigueren a la Concòrdia edetana o la Calderona… i el de la fotografia aparentava per Carrases cap a la serra… això sí, aquest mal temps va provocar que una descàrrega impactara amb força al castell de Benissanó afectant part del seu interior…

+info

Tercera Temporada – Episodi 8  (programa 26)

Durant el s. XVI, la difícil convivència entre musulmans i cristians del Regne de València esdevingué més difícil encara. La guerra de Germanies, el bateig forçós de musulmans i la revolta de Benaguasil foren l’inici d’un malestar que augmentà amb el tancament de les mesquites, el desarmament de moriscos i, finalment, l’expulsió. Però aquest procés s’acompanyà d’altres instruments repressius, menys violents però molt més efectius, com ara l’assetjament inquisitorial i judicial. El front civil també actuà poderosament contra aquesta minoria, els moriscos, en àmbits tan casolans com l’agricultura, el seu mitjà de subsistència.

L’any 1584 es duia a terme el Plet dels Arrossos. La ciutat de València i la vila de la Pobla actuaren judicialment contra els moriscos de Benaguasil, per tal d’anul·lar o, almenys,  de reduir la zona de conreu de l’arròs, tot remarcant exageradament les malalties que produïa la ricicultura. Als documents d’aquest plet s’adjuntà un bellíssim mapa de la zona que ha arribat fins als nostres dies i que es conserva a l’Arxiu del Regne de València.

El Consolat de Mar, empresa dirigida per Carles Subiela, ha tingut la generositat d’editar aquesta mostra cartogràfica (podeu trobar-lo al final de l’article) on apareixen tots els pobles de la Vallbona: la Pobla, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja, amb Llíria i Benissanó, on es marca la zona arrossera i moltes construccions menors escampades per aquesta subcomarca del Camp de Túria durant la segona meitat del s. XVI. El 27 de maig del 2023, a la seu de l’esmentada empresa, Joan Bell-lloc explicava les circumstàncies i el contingut del mapa.

Heus ací la seua presentació.

(En la part musical cal comentar que iniciem el pòdcast amb un fragment de l’Orquestra Àrab de Barcelona a l’espectacle “Una nit única” concert celebrat al Pla de l’Arc de Llíria el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya “400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria” i durant el programa i a la conclusió escoltem ‘Cant de batre de José Cruañes’ amb Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Tercera Temporada, “Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Des d’ací podeu accedir al PDF del MAPA ARROSSOS VALLBONA 1584

“Fantasmas” Alfons Cervera, ‘Algo personal’ al diari @levante_emv… i entremig trobem a la Carme Cardona i les seues “Arrels de llegenda”… i altres coneguts del Camp de Túria…

Plaers d’un diumenge d’abril que havia oblidat!!!

+info

La Séquia Major de Llíria, l’original de terra…

Pot ser l’única foto existent. Pel pont que anava a la Casa Canyà, a l’altura de les actuals Casetes Noves per Censals. Al 1912 per l’ara avinguda dels Furs construïren la de cement. Aleshores açò esdevingué el camí de l’institut…

+info

Tercera Temporada – Episodi 7 (programa 25)

Amb aquest programa parlem plenament des de les altures del nostre territori més pròxim. Des d’un mirador de luxe, la Buitrera de Llíria, observem amb Joan Bell-lloc les terres edetanes. Allò que era uniformitat en temps d’ibers, romans, visigots i fins ben entrats els musulmans van transformant-se posteriorment i amb les fortificacions i el repartiment de Jaume I es consoliden les poblacions i el Camp de Túria neix quasi com el coneguem avui en dia. I precisament d’eixe darrer període, 1238-1609, és el mapa que origina aquest pòdcast on veiem clarament l’apartheid real que va perviure durant més tres-cents anys les nostres terres.

 I amb aquest treball podeu aprofitar i tornar a escoltar o descobrir altres programes nostres que el complementen:

+ Febrer, la festa de la llum

+ La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria

+ Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments (I)

+ La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

+ …i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)

+ Una Pobla neix a la Vallbona

+ Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona

+ L’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de Mendizábal

+ Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

+ La Llíria de 1791 on descobrim el que descrivien d’Edeta al segle XVIII

+ … i per a enllaçar la segona part d’aquest pòdcast, Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650) seria la continuació perfecta…

I pel que fa a la música del programa, comencem amb “Romanç edetà” dels ‘Cor Bella’, amb la “Dansa dels oficis de Llíria” de ‘Saó’ anem enllaçant tots els temes… i acabem amb “Cavall d’Aràbia” amb Miquel Gil, la Unió Musical de Llíria, David Pastor i Sime Galduf al concert “Una nit única” celebrat al pavelló edetà del Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya “400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria” organitzada per l’Ideco-Camp de Túria.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Tercera Temporada, “El Camp de Túria, de Jaume I a l’expulsió dels moriscos”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Un vídeo homenatge sobre la mestra Guillermina Medrano que ha elaborat el Col·legi Sant Vicent de Llíria a qui va ser directora del centre en temps de la República durant el curs 1935-1936.

Guillermina va ser la primera dona regidora en l’Ajuntament de València en 1936 pel partit Esquerra Republicana. Es va exiliar amb el marit, primer a la Republica Dominicana i despres als EUA, on es va dedicar a l’ensenyament.

En 1965 la Universitat de Harvard anomenà a Guillermina Medrano “Mestra Distinguida” com una de les quatre millors professores de secundària als Estats Units d’Amèrica.

+info

“… Han tocat tres quarts pa les nou… Ara, les dotze ben tocades…”

Fins ben entrat els 70 del segle passat a Llíria, al Camp de Túria, es mantenia ben viu el sistema horari valencià…

Començàrem perdent els dos quarts que esdevingueren “la mitja”…  i ja després, a poc a poquet anàrem deixant el rellotge sense corda…

+info

Tercera Temporada – Episodi 6 (programa 24)

Tot i ser un municipi tan jove, l’Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquest llibre hem recuperat quasi tres segles d’història elianera que restaven invisibles, amagats darrere el palau que els marquesos de Casa-Ramos i de Càceres van edificar en aquest racó assolellat de la Vallbona.

Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l’Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l’Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonor de Noronya, la dona generosa que feu possible el naixement de l’Eliana.

El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d’aquell primer mas, i també apareix el molí de l’Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments.

El s. XVIII és l’inici de l’urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar.

Al segle XIX, l’Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi.

Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa des del s. XVII, i des d’allí regeix i governa el dia a dia de l’Eliana, gent de campana.

L’acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l’alcalde de l’Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc, i dirigí l’acte.

+ I ací teniu la tertúlia completa de Miquel Martí a Ràdio Pobla “La Pobla i l’Eliana. Història d’una segregació.”

+ … i ací el vídeo del mateix programa de l’emissora de la Vallbona publicat al seu Facebook

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Tercera Temporada, “L’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de Mendizábal”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Porta (o Torres) dels Serrans i en passar-les vas a parar a la plaça de Nàquera i entremig el carrer de Serra, poble amb apel·latiu d’arrels romanes… d’ací arranca la seua denominació, dels de les muntanyes de la Calderona i, en cap cas ni per equivocació, dels pobles xurros…

La comarca dels Serrans rep el nom per primera vegada el 1966 per Sanchis Guarner i es popularitza durant els 1980. Prèviament el 1934 Emili Beüt proposava sense èxit “Serrania de Xelva”. L’accés natural al Cap i Casal des del Camp de Túria era pel portal Nou i no pels Serrans…

+info

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23)

Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l’acte, Núria Sendra presenta l’autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica… Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l’espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d’habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l’època.

L’estudi de caràcter general es completa amb l’aproximació a tres tipologies concretes d’hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l’Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Tercera Temporada, “Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts 

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22)

Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d’heura entortolligant-se per tot arreu… aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes… i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem.

Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d’art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d’aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn…  calia resguardar-se del fum i les males olors… tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus.

Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d’on agafaven l’aigua?

Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d’investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.”

L’acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Els cedim la paraula.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Tercera Temporada, “La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

L’amic que té el seu nom a alguns senyals dels camins de la Concòrdia de Llíria…

… ara mateixa està a “La Pedra Druida” de les Bodegues de Torres… al mirador on gaudim de la part final de la Calderona, abracem de ple tot el Camp de Túria… i podem saludar afectuosament al Montgó i al Benicadell…

… m’indica com el cul del “Senyor Evidència” passarà pomposament a la posteritat…

… i després em confessa que li ha tocat posar unes monedes a la deessa per a no excitar-se en excés… això sí, acte seguit i abans de moure les ha retornat al seu moneder…

+info

Ja tenim a les mans (i als ulls) per a gaudir l’últim llibre de Carme Cardona Bartual, “La nova mestra” de @BullentEdicions, Premi Soler i Estruch en els LXVI Premis Castellum Ripae de @CastelloAjunt.

Ara a submergir-nos plenament en aquest thriller psicològic, amb un final negre com un pou, de l’escriptora del Camp de Túria @CardonaCarme!!!

+info

Tresors edetans de fa més de quatre-cents anys que em proporciona l’amic Joan Bell-lloc… Llíria, 1584, cartografiada en un mapa ben curiós, i una miqueta deteriorat, de la part central de Camp de Túria de l’època… en ell apareix la ciutat emmurallada, el Castell i la Sang…

… i al mateix plànol, de finals del XVI, dibuixada l’original església del monestir de Sant Miquel al Pic de Llíria. Per cert, la carta és del conreu d’arròs que fins a finals del XVIII hi havia a la nostra comarca al voltant del Túria a Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja…

+info

Existeix un servei gratuït de recollida de trastos vells a domicili i ecoparc, però… continuem tots patint les conductes incíviques d’alguns (in)humans…

A Llíria, l’ajuntament va retirar en 2022 més de 175.000 quilos de merda de residus voluminosos en abocadors incontrolats…

+info