vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Llíria imatges

Pell: Mural Sonor del País Valencià

Un tast de que serà aquest treball discogràfic d’@AccioCulturalPV recuperant la memòria musical del País Valencià.

imatge d’Anna Gascon

Cincs pessics sonors del concert a la Unió Musical de Llíria 

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s’acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me’n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d’Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l’economia d’una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d’una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s’hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Llíria i el riu Túria

L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.

 (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó…”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Els oms edetans, arbres emblemàtics de Llíria

El mot “Om” es fa servir a Llíria com a referent de tota una tradició d’ús social, lligat a la vida de la nostra ciutat al llarg de la seua història, tot i parlant d’un arbre que va aparèixer al planeta dins del període Miocè, fa uns 40 milions d’anys…

Ha donat nom a punts geogràfics de gran interés, com el “paratge dels Oms”, localitzat a l’entrada de la nostra ciutat des de la carretera de València. Aquesta petita omeda s’hi ha utilitzat com a punt per a rebre viatgers il·lustres, polítics, clergat, artistes, etc.

També s’hi baixava a l’enclavament dels Oms per veure arribar els pelegrins que cada any venien de L’Horta per la vuitava de Sant Miquel, tot un espectacle. Una bigarrada comitiva que procedent del Cap i Casal, en concret de les torres de Serrans, arribava a Llíria amb els seus carros i cançons, amb els romers   acompanyats de les seues famílies, disposats a passar una jornada que repartirien entre la visita al Santuari de Sant Miquel, la fira i la tradicional paella a la Font de Sant Vicent…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

L’Om de la Llibertat de Llíria, un arbre amb història

Els arbres, en general, han complit una funció social destacada al llarg de la història de la humanitat. A més que han estat imprescindibles  per a cobrir necessitats bàsiques, s’hi han fet servir per a la construcció d’habitatges, fer-ne utensilis de tota mena, per a diversos oficis tant dels relacionats amb el món agrari com amb la indústria moderna, la fusta dels arbres s’hi ha fet servir per a fer-ne els mobles que han estat part de la llar al llarg de molts segles d’història, s’ha fet ús d’ells per a escalfar-se o recollir-ne els fruits… No obstant això, també han estat presents als moments solemnes, alegres o tristos, inclús dramàtics, de la vida de l’ésser humà.

Han estat el punt de reunió on pobles, com el basc, es reunien per legislar o fer jurar els senyors les lleis privatives que regien la seua vida diària.

Han estat venerats i considerats sagrats pels celtes i altres pobles al llarg de la història.

En època moderna, si ha continuat fent-ne un ús similar als nostres indrets, com al cas de l’Om de la Llibertat de Llíria, plantat per a commemorar la revolució liberal de 1868, al vídeo en parlem sobre aquest tema, també a un article que hem publicat al web de Llíria Plantes i Patrimoni, on donem una informació més detallada.

Les Atzavares, el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil

Cròniques Edetanes” és el podcast del web lliriaplantesipatrimoni.info

Amb el pas del temps, el territori de l’antiga ciutat romana d’Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l’àmbit edetà. Un d’aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l’entorn d’Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat “barranquet de Llíria” o “barranquet de Benaguasil” segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent “barranc de les Atzavares” que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602.

Manolo Sánchez i Joan Domínguez, coordinats per la periodista Josema de Miguel, raonen i repassen per damunt damunt diverses qüestions relacionades amb aquest barranquet.

joan bell-lloc

Accedir al primer programa:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Breaker

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des Google Podcasts

(més…)

Inundacions i diluvis a Llíria: el 1949, la del 57… i setembre de 2021

La nit del dimecres 1 al dijous 2 de setembre del 2021 va ser difícil d’oblidar per als veïns i les veïnes de Llíria. El que semblava una plàcida nit de finals d’estiu va esdevenir una tempesta d’una magnitud que no es recordava en molts anys; en pocs minuts els carrers es transformaren en rius, on l’aigua es mesclava amb el fang procedent dels tossals que envolten el nucli urbà, en concret varen caure en menys d’una hora 94,2 litres per metre quadrat segons AEMET.

Especialment cridaner era l’aspecte del carrer Sant Miquel, on l’aigua va arrossegar la terra i enderrocs de les obres que s’hi estan duent a terme a la zona, a l’altura dels carrers Recared, Aldea Alta i Barranquet, al mateix carrer Sant Miquel es va enfonsar el sostre d’una casa com podeu veure a la imatge següent:

Ca Porcar, Llíria, els Treballs d’Hèrcules… i les imatges prodigioses de García Polop

Les pedres parlen

 “… Manolo Sànchez, amb habilitat de guia experimentat, va aconseguir les claus del jardí on s’ubica la reproducció del mosaic dels treballs d’Hèrcules on vam anar ja prop del migdia. El Mosaic dels treballs d’Hèrcules va ser descobert l’any 1917. Està datat al primer terç del segle III. El mosaic forma part de la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional d’Espanya a Madrid. Llíria va haver de fer una magnífica rèplica i pense que encara estan intentant convéncer que Madrid se’l bescanvie, però ja se sap el que passa amb el patrimoni valencià, quan ix de casa difícilment torna…”

Jorge García Polop

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

El Mas del Frare, una casa de camp de Llíria al cor de la Concòrdia

 “Adéu al maset del Frare

i el racó de l’arbocer,

adéu la Penya del «Buho»

que a llenya no torne més.”

+ Les pedres parlen

Aquest caseriu està situat al camí d’Avanilles i Cucaló, antiga calçada de Llíria a Xèrica, conegut en el seu primer tram com camí de Caicons.

El mas, segons ens conta el cronista de Llíria Josep Duran, s’hi va fundar l’any 1761, el seu primer propietari fou el frare trinitari José Ferrando…

… El mas, la casa, és una construcció de grans dimensions, a la seua quadra hi cabien tretze matxos lligats i al seu fumeral s’hi podien guisar sis paelles de diverses places.

S’hi dividia en dues plantes, la de baix per a mitgers, jornalers i l’estatger, i la planta de dalt per emmagatzemar collites, habitatge dels “senyorets”, i despatx per rebre visites de familiars i tractants

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Malrubí (Marrubium vulgaris): la matapuça edetana

+ de fulles i flors de Llíria

aquesta planta se l’anomena a Llíria Matapuça”, així com també als pobles que envolten la capital de Camp de Túria. Aquest mateix nom, “Matapuça”, el fan servir sobretot a l’Alguer i a molts altres indrets del nostre domini lingüístic per a referir-se a la menta borda (Mentha suaveolens)…

… a Llíria el feien servir els fornillers per a netejar d’insectes els matxos després d’esquilar-los. Però l’ús local més cridaner és, sens dubte, el de la seua utilització a les enramades…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

L’alè i el cor de la Concòrdia: els fornillers de Llíria

L’ofici de Forniller, petjades de treball i vida

… els fornillers conformaren tot un món que va influenciar la societat edetana i del Camp de Túria… ens queden els seus records que tanta empenta han deixat entre nosaltres…

… ja no trontollen els carros dels fornillers, amb la seua càrrega, pels senders de la Concòrdia, no obstant això, ens queden els seus records que tanta empenta han deixat entre nosaltres…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

 

1938 Llíria en temps de guerra: petjades de l’últim combat

… al 1938 el front se situa als pobles veïns de l’Alt Palància i els Serrans, tot ben proper a nosaltres.

Amb el silenci de la nit Llíria sentirà el soroll, terrible, de les bombes i obusos que estan sembrant la mort a les comarques veïnes.

És la denominada “Batalla de Llevant”…

… A Llíria en concret es defensaran els accessos principals, els camins que provenen de l’interior, mitjançant la construcció de punts de resistència, de búnquers…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Búnquer del Caramello de Llíria

𝗧𝗲 𝗱𝗲 𝗿𝗼𝗰𝗮 (𝗝𝗮𝘀𝗼𝗻𝗶𝗮 𝗴𝗹𝘂𝘁𝗶𝗻𝗼𝘀𝗮)

… el te de roca s’hi associa a la infantesa i la fira de Sant Miquel, quan els xiquets i xiquetes del poble solien vendre’l a la costa del Santuari als pelegrins que acudien en massa des de les diverses localitats del Camp de Túria i les comarques veïnes de l’Horta de València, els Serrans, l’Alt Palància…
A la senda de la Buitrera de Llíria