vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Llíria imatges

Astronauta de poble

… tot vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…

+piulada  

… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…

+piulada   

… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira… entràvem furtivament a la finca i sols donant-li a un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta càpsula, com els astronautes camí de la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dintre hui en dia…

+piulada

… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom…

+piulada 

…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!

+piulada  

Evolució de la població al Camp de Túria

Els 17 municipis que conformen la nostra comarca tenen actualment en conjunt 166.444 habitants, un increment que s’ha suavitzat els últims 5 anys. La Pobla de Vallbona, Bétera i Llíria, en eixe ordre, són els més poblats.

Al 2000 el Camp de Túria tenia una població de prop de 100.000 habitats que es va anar incrementant en un 56% fins a l’any 2015. Açò s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració de la nostra comarca en l’Àrea Metropolitana de València.

(+ info: “EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCAL”, per Josep Mª Jordán Galduf)

+piulada  

Llíria estelada

… al bell mig de les excavacions de la ciutat ibèrica d’Edeta, al tossal del Pic… al fons, la Vila Vella de Llíria… imatge que vàrem fer simbòlicament el darrer diumenge d’octubre de 2003 a les 10:27 hores i publicada aleshores a aquest mateix bloc, en la seua primera etapa,  de @VilaWeb… al seu temps, una de les poques estelades de la xarxa…

+piulada

… exactament va ser un 25 d’octubre… dies abans l’havíem posat a la Torreta, albirant el monestir de Sant Miquel, per fer aquest cartell… després d’alliberar les Illes Medes, el Moviment Ridiculista començà la descolonització del territori i aquesta va ser l’aportació que realitzarem des del Camp de Túria… algun dia haurem de recuperar més tranquil·lament aquestes historietes…

 

+piulada

 

El sol després dels trons

… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…

piulada

Passeig matinal

… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!

piulada

Ara s’ou el xiulit d’un tren. Durà gents i pecats i esperances i dol.

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3

La platja de Llíria

… a la meua #Llíria de la infantesa, la dels 60 i 70 del segle passat, la “nueva normalidad” arribava cada any amb les primeres calors ben entrat juny i acabava a la fresqueta de setembre… i la vivíem quotidianament a la séquia major… i els dies de luxe a Dugarref… en la muntanya, “la platja de Llíria”…

+ piulada

Ni om, ni molí

… les persones som tremendament absurdes i aquelles coses que deixem perdre ens encanta oblidar-les amb plaques commemoratives… a #Llíria el molí i l’om es quedaren encorats als temps descolorits i ara la plaça, amb el color, esmenta uns noms que ja quasi ningú recorda el seu significat… ni la seua imatge…

+ piulada