… el 17 de juliol del 2021 quedarà gravat en la història del nostre web perquè en aquesta data, i en col·laboració amb la regidoria de Patrimoni de l’ajuntament de Llíria que ens va convidar a participar, vàrem encetar les visites guiades als 12 Treballs d’Hèrcules… Ja a ca Porcar, lloc on s’exposen els dotze treballs d’Hèrcules, férem menció de l’heura, planta que apareix al mosaic, relacionada amb el deu Baco. També cal parlar de l’ullastre, (oliveres silvestres) que apareixen al treball del Lleó de Nemea com a eina (com a garrot), que l’heroi usarà per a véncer-lo en un combat de característiques èpiques…
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
+ Audiovisuals: de vivències i en diferit
… El cas de l’Olivera de Materra és un de paradigmàtic; avui en dia desapareguda i amb el nom en procés d’oblit total irreversible, s’hi trobava aïllada, al camí dels Frares, a l’altura del maset dels Panets (que alguns també l’anomenaven com a Caicons) i el camí del Mas del Frare (conegut ara també com el del Palmeral). En el seu moment va ser molt popular a Llíria, tot un punt de referència geogràfica per als llauradors, ramaders, fornillers, traginers, etc., també, però per als roders que es dirigien o procedien de les muntanyes de la Concòrdia; recordem que no molt lluny d’on s’ubicava l’Olivera de Materra descorre la Senda de Caruani, també coneguda com “la Senda dels Bandejats o dels Lladres”…
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
Ho repetim per enèsima vegada: l’amic @sorioe a Madrid veient l’original espoliat el 1941, mentre a Llíria, al lloc per on varen ser dissenyat els “Treballs d’Hèrcules”, ens toca contemplar una rèplica. Si el propietari romà de l’antiga Edeta alçara el cap…
www.lliriaplantesipatrimoni.info/2021/06/histories-dedeta-el-mosaic-dels-dotze.html
+info
… ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre “El Finestral Gòtic“, que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l’interior del recinte emmurallat, i l’altra fora, probablement a l’actual barri de l’Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.
L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l’ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria…
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
Fa dos mil anys els veïns de Llíria disposaven ja d’un “aparell de tecnologia de l’època” per a rebre ajuda i consells per part de les divinitats.
Tenien un mitjà a l’abast per intentar solucionar quefers i maldecaps diaris: la visita al Santuari Oracular d’Edeta, de gran prestigi arreu de la província tarraconense, tal com feien la resta de ciutadans romans en els diversos Santuaris que s’hi podien trobar arreu de l’immens territori de l’imperi, encara que aquesta tradició màgic-religiosa ja venia de molt antic i era part de la cultura de pobles com el grec i l’egipci.
… fent de límit amb el passeig posseïa una casa en propietat 𝗘𝗻 𝗙𝗿𝗮𝗻𝗰𝗶𝘀𝗰𝗼 𝗣𝗼𝗿𝗰𝗮𝗿 𝗟𝗼́𝗽𝗲𝘇, edetà insigne, que Josep Durán descriu com «advocat i oficial de correus, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗿𝘁𝗶𝘀𝘁𝗮, 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗹·𝗹𝗲𝗻𝘁 𝗳𝗼𝘁𝗼̀𝗴𝗿𝗮𝗳, 𝗹𝗹𝗶𝗿𝗶𝗮̀ 𝗱𝗲 𝘀𝗼𝗰𝗮, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗳𝗶𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝘁 𝗮 𝗹𝗮 𝗽𝗿𝗲𝗵𝗶𝘀𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗶 𝗲𝗹 𝗳𝗼𝗹𝗸𝗹𝗼𝗿𝗲». El 1917 va decidir fer 𝘂𝗻𝗲𝘀 𝗼𝗯𝗿𝗲𝘀 𝗮𝗹 𝗷𝗮𝗿𝗱𝗶́ 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘀𝘁𝗿𝘂𝗶𝗿 𝘂𝗻 𝗽𝗼𝘂 per al servei del xalet, habitatge que encara existeix a Llíria, i que al poble és conegut com a Ca Porcar. Arran d’aquests treballs s’hi va fer una 𝘁𝗿𝗼𝗯𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗮𝗿𝗾𝘂𝗲𝗼𝗹𝗼̀𝗴𝗶𝗰𝗮 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗽𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹…
… al ja llunyà 1941 desaparegué definitivament de Llíria. Durant els prop de vint-i-cinc anys que va romandre ací des del seu retrobament, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo. Estem parlant del mosaic dels “Dotze treballs d’Hèrcules” de Ca Porcar, part important del patrimoni edetà i que vuitanta anys després, a l’estiu del 2021, retorna, no l’original, amb una magnífica i fidelíssima replica al paratge on va ser descobert el 1917…
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
També coneguda com a vidriella, ridorta, santjoanera, engarlandera, entre altres noms populars.
Liana amb unes flors blanques d’uns dos centímetres, que podem trobar a bardisses i vores de camins, com la que podem admirar al camí dels Olivarets a Llíria.
Té una olor característica i ben agradable.
Pel solstici d’estiu, i gràcies a l’abundància de la seua floració, assoleix un aspecte fantàstic digne de veure, i si teniu afició, de fotografiar.
El solstici d’estiu.. les festes de Sant Joan… el Sol en la seua posició més septentrional donant vida plena amb la seua llum… tradicions ancestrals arrelades i una de les manifestacions festives més característiques a tot l’àmbit cultural del nostre País i de la Mediterrània.
Menorca, Alacant, Perpinyà, són alguns dels indrets on aquesta celebració assoleix una participació massiva i més prestigi internacional. Les revetles, l’ús del foc, l’aigua, com a elements purificadors, els rituals de sanació, la utilització de plantes amb propietats considerades màgiques caracteritzen aquesta festa on celebrem el solstici d’estiu, una festa amb de rel pagana els orígens de la qual es perden al fons de la nostra memòria col lectiva.
A la nostra ciutat, a Llíria, la festa hi va ser molt popular fins ben entrats els anys vint del segle passat.
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
+info
Noms populars: card panical, panical blanc, card corredor.
Planta espinosa, de flors blanques, que tothom coneix com a card, quan en realitat pertany a la família de les umbel·líferes.
Les seues arrels tenen propietats diürètiques i aperitives. Així mateix, són diverses les virtuts atribuïdes tradicionalment al panical, com ara el seu efecte positiu contra les escaldadures; ben conegut també és el costum de fer un collaret del tronxet (com anomenem al Camp de Túria i a la Conca de Barberà al tronquet) de panical per a portar-lo penjat al coll, encara que a Llíria hi ha el costum de portar-lo a la butxaca.
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
+info
El geògraf i escriptor grec Estrabó, al segle I de la nostra era, ens parla d’una ciutat romana, Edeta Kai Leiria, que va assolir el seu període d’esplendor durant la segona meitat d’eixe segle.
Un dels espais més característics d’aquest mucipium romà era el conjunt format per un Santuari Oracular i unes termes dobles, per a homes i dones.
El conjunt, de característiques monumentals, es feia servir com a espai sagrat i d’oci.
Al Santuari Oracular, consagrat possiblement a Apol·lo, Déu de l’endevinació, es buscava el consell de la Pítia, que, inspirada per les divinitats i amb l’ajuda d’algunes plantes de característiques peculiars, com les opiàcies, plantejava, de vegades, un enigma que podia esdevenir solució, o no… Tal vegada, algun personatge de l’època (per què no el mateix Nigrino?) li hauria estat favorable l’oracle i, en un acte d’agraïment, hauria convertit l’antic temple Iber en un edifici de luxe, les restes del qual podem encara admirar hui en dia.
… als inicis dels terribles quaranta del segle passat, el franquisme va espoliar de Llíria el mosaic romà original del segle I de la nostra era dels “Treballs d’Hèrcules”… “o mal vens i depures, o presó per republicà!!!”… i vuitanta anys després el lladrocini te’l “venen” camuflat de transacció legal…
… l’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar… durant els vint-i-cinc que va romandre a Llíria, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo… després, la foscor de Ponent…
Toca escriure ara de la “Llíria negra“, amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.
El dijous dia 10 de novembre d’eixe any el vicari de la parròquia de la plaça Salvador Esteve Valero, natural de Riba-roja de Túria i conegut com “el Florero“, va ser disparat i ferit de mort a les cinc i mitja del matí quan es dirigia a oficiar la missa primera.
L’atemptat va ser comés des de la porta del café Guisoris, de Gregorio Faubel i actualment farmàcia Cerdà, que feia cantonada amb el carrer de la Gila. El capellà va rebre 11 ferides de bala disparades amb un trabuc, va poder arribar al replanell de l’escala de l’església de l’Assumpció on el van auxiliar encara que morí a les vuit de la vesprada del mateix dia 10 de novembre de 1870. El religiós Salvador Esteve pertanyia a una de les famílies més riques i influents de Riba-roja i curiosament son pare, Salvador Esteve Martínez, també va ser segrestat i assassinat el juny de 1869.
Aquest documental dóna a conèixer un dels patrimonis més desconeguts de Llíria alhora que aporta llum sobre la manera en què es va viure la Guerra Civil a la ciutat.
Direcció: Cristina Vergara Sequeiro
Producció de Faules Produccions, La Veu de Llíria i l’Ajuntament de Llíria
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
… el sr. Google m’informa que fa un any vaig fer aquesta fotografia… a la rodona del Cabasset, eixint de Llíria, al Camp de Túria, cap a les Alcubles, als Serrans… aleshores el sol lluitava amb ganes enmig la tempesta i els trons… 365 dies després, la negror a l’horitzó és ara total i completa… i la de l’oratge també…
