(… i arribem a l’últim vídeo de Bétera… en una setmana llarga serà el torn dels masos de la Pobla de Vallbona…)
Segons esmenta Amparo Doménech, aquesta masia va ser construïda al principi del s. XX com a lloc residencial, a la vora mateix de l’estació del tren. Té un gran jardí al voltant de la casa on hi havia un discret habitatge per als masovers, ara desaparegut. El mas, edificat per la família Villalba, passà més tard als Nebot i el 2001 va ser adquirit per l’Ajuntament de Bétera que el va adequar com a residència per a la gent major, tot i que actualment és un centre municipal amb oficines d’atenció al públic…
… creuant tot el Camp de Túria… amb segle i mig d’història, ha guanyat en presència, però la lentitud continua… cada vegada li costa més temps anar al Cap i Casal… i retornar… segur que el 1881 era més ràpid que ara!!!
Amparo Doménech aprofita el pas entre masies per visitar el Calvari de Bétera, on hi ha una ermita de 1885 dedicada a la Divina Pastora. En aquest indret hi havia l’antic cementeri de Bétera i actualment estan les casetes del Via Crucis. Adossat a aquesta capella, hi ha el panteó dels Marquesos de Dosaigües, on se soterren els membres principals de la família. Destaca la seua esvelta i original agulla modernista recoberta de ceràmica envernissada…
Algunes imatges històriques de neu a Llíria… esperant a “Francis”, records en blanc i negre, i també en color, d’algunes vegades que la capital edetana va quedar enfarinada… i un parell addicional de fotografies de Benaguasil…
Gràcies a l’estimat amic (i formidable dolçainer) Ferran Navarro Jr., hem recuperat aquesta versió de 1977 de la “Dansa dels Oficis de Llíria”, interpretada pel gran mestre Joan Blasco, amb el tabaleter de l’Eliana Jordi Martínez, i el grup de dansaires de Torrent…
L’insigne cronista edetà Josep Duran va deixar escrit que la dansa és de principis del segle XVI i el seu nom oficial era “Dansa de Sant Roc”, ja que es ballava en la seua plaça i per la Vila Vella edetana el dia de la festivitat d’aquest sant i en la seua huitava… aquest ball era una representació dels oficis gremials llirians, per això popularment és coneguda com la dansa dels oficis (nom que es va acabar imposant) i en ella apareixen amb els diversos elements característics… com el llaurador amb la seua aixada, és molt evident la presència d’alguns oficis relacionats amb el teixit, una ocupació molt ben documentada a la Llíria medieval, on és freqüent l’aparició de “teixidor de lli”, o en llatí: “sartor” i “textor”. També apareixen a la dansa alguns treballadors del cuiro, fent aparells per als animals i els carros dels nombrosos traginers de la vila. Eren els “basteros”, un ofici que ha quedat encara com a renom d’algunes famílies de Llíria…
Article de Rafa Solaz, amb qui conversem, publicat a la revista de la capital del Camp de Túria “Lauro: quaderns d’història i societat” al seu número 15 de desembre de 2025 i que podeu adquirir o consultar a la biblioteca de Llíria… vuit dècades ininterrompudes amb un gran bàsquet… una colossal i fabulosa passió indestructible… i um majúscul sentiment groc i negre…
… a la Concòrdia, serra compartida per les Alcubles (els Serrans), Altura (Alt Palància) i Llíria (Camp de Túria)… un treball de picats en la roca prop del maset de l’Olivero, on German exerceix d’Alcalde oficial i solemne de les Bodegues de Torres… dies enrere @xarpolar a Instagram ens demanava informació al respecte… per terres edetanes no hi ha documentat cap petròglif històric… però en un bon fum d’anys, aquest picat serà enregistrat com una obra dels prehistòrics de finals del segle XX…
Jesús Dus va passar la seua infantesa com a nebot dels masovers d’aquesta propietat que deu el seu nom a Sant Bernat, patró d’Alzira, d’on eren originaris els primers propietaris. La casa era el centre d’una important explotació agrària, amb regadiu i fruiters, basses per al reg, pous i motors d’aigua, forns i altres elements agrícoles. Actualment ha estat rehabilitada i forma part, ja, del nucli urbà…
Les ribes, o ribaços com diguem a Llíria, tot un patrimoni historic del nostre secà… gràcies a l’obra de la pedra seca, generacions de llauradors i margeners van construir una gran quantitat de terrasses per aprofitar millor els pendents de la muntanya i multiplicar, així, el conreu de garroferes, ametlers i oliveres del nostre secà…
… Amparo Doménech explica que aquesta masia va pertànyer a Carola Reig, catedràtica de Llengua i Literatura del Lluís Vives de València. La masia comptava amb una gran extensió de terreny agrícola i tenia un gran jardí que envoltava l’edifici central, dels amos, i el dels masovers. Dins d’aquest jardí cal destacar un centenari lledoner que, per estar prop de la bassa de reg, ha esdevingut un arbre monumental i grandiós…
Jorge Alonso, després de la explicació d’Amparo Doménech al vídeo anterior (el 09 Jorge de les Antigues masies al Camp de Túria), puntualitza que aquest edifici va ser requisat durant la Guerra del 1936-39 i ocupat pel general republicà Miaja, responsable de la construcció de la línia de defensa “Puig-Carasols”…
Segons Amparo Doménech, la masia va pertànyer al comerciant britànic Mackintosh, que es va casar amb la valenciana Manolita Tarazona, i més tard, als descendents del marqués de Dosaigües. El nom alternatiu de “mas dels Callats” és una metàfora referida a la seua proximitat al cementeri municipal de Bétera. Jorge Alonso, per la seua banda, puntualitza que aquest edifici va ser requisat durant la Guerra del 1936 i ocupat pel general Miaja, responsable de la construcció de la línia de defensa “Puig-Carasols”…
Per a Amparo Doménech aquesta masia és la “joia de la corona” de Bétera, per la seua magnificència i esplendor arquitectònic, però també perquè és de propietat municipal, i així tots els veïns de Bétera poden gaudir la bellesa d’aquest edifi. Va ser construïda els darrers anys del s. XIX per l’anglés Walter Morris i, més tard, passà a la família Iborra com a centre d’explotació agrícola. Actualment, els terrenys de la masia han esdevingut una zona urbanitzada. Al seu jardí hi ha una capella i dues barraques que també li donen nom…
A l’octubre el consistori edetà el retirava per a retocar-lo, ja que s’havien detectat uns errors a l’hora de confeccionar-lo, perquè no havien seguit correctament les directrius originals… més de dos mesos després, aquest continua “missing”… sembla que la Capella Sixtina seria més fàcil de rehabilitar que el panell informatiu de Sant Miquel de Llíria…