vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Llíria imatges

El cor de Llíria, 75 anys enrere

Tres instantànies de la plaça de Partidors de Llíria als anys quaranta del segle passat. La llenya del forn de Simeón (actual Ca Susi) i la séquia Major que anava cap al Remei entrant pel carrer on està avui dia correus. Mirant cap a les Escoles, l’inici del carrer de la Unió. Eixint per a anar a la Plaça Major. Tresors ja perduts i quasi oblidats en la nostra ment… però que, inesperadament, et trobes per la xarxa…

+piulada

Llíria, 14 abril 1931

Llíria,#14Abril de 1931: #TenimMemòria retall de premsa valenciana al·lusiu als actes espontanis sorgits a la la capital del Camp de Túria amb la proclamació de la II #República. #PrimaveraRepublicana

 

“De LLíria

PROCLAMACIÓN DE LA REPUBLICA

A medida que llegaban noticias de la implantación del nuevo régimen republicano, noticias que eran acogidas con muestras de entusiasmo, engrosaban los grupos que animadamente comentaban el cambio de régimen, organizándose una imponente manifestación que, con la bandera del Círculo Republicano al frente llevada por varias señoritas, se encaminó hacia la Casa de la Ciudad, coreando la Marsellesa y vitoreando a la República española.

El retrato del Rey, que presidía bajo dosel en el salón de sesiones, fue presentado en el balcón; fue arrojado y sañudamente destruido por la muchedumbre.

Una lápida de mármol que en el referido salón campeaba, aludiendo al general Primo de Rivera, fue igualmente destrozada.

Mientras volteaban las camparas, disparándose tracas y carcasas. Desde el balcón central, donde previamente se izó bandera tricolor hicieron uso de la palabra los fervorosos partidarios don Pascual Marqués, don Miguel Pérez Martínez, la señorita abanderada Amparín Ferrando Talayero y el artesano Bautista el del “Forn”.

Por la noche llegaron varios comisionados de la capital con instrucciones preliminares, entre los que figuraba el señor Alfaro, que en el Círculo Republicano cumplieron su cometido entre aplausos frenéticos.

En la mañana de ayer se constituyó en la Casa de la Ciudad el nuevo comité local republicano, integrado por los señores don Miguel Pérez Martínez, don Pascual Marqués Civera, don Manuel Boix Olmos, don Santiago Aragó Cortina y don Rafael Supervía Zahonero, publicándose un bando en el que se exhorta a la serenidad, orden, tolerancia, respeto en términos generales y a la defensa de la causa republicana si necesaria fuese.

Para la noche se invitó, por medio de pregonero, para concurrir a una manifestación, a la que oficialmente se invitó a Corporaciones y autoridades, habiéndose engalanado con banderas, colgaduras, gallardetes, iluminaciones, etcétera, todas las casas del trayecto.

El alcalde señor Carrera Barra hizo entrega de la jurisdicción municipal al comité local, previas las formalidades oportunas.”

+piulada

Una vesprada com avui, molts anys enrere…

“Xiques boniques

Pasqua ja ve,

dies de festa i de plaer.

Si voleu vindre a passejar,

a divertir-se, a divertir-se

i a berenar.

 

Portarem la mona

xica remonona

allà en el campet:

unes botifarres i llonganissetes

formatge i ouets…”

 

Saó – cançó tradicional Llíria

(foto pasquera, finals dels 60 del segle passat al Parc de Sant Vicent a la capital del Camp de Túria)

+piulada

La primera vaga de dones documentada al País Valencià

Concedit, al Camp de Túria hui per la vesprada, el VI Premi Grattia Maximilla, de manera pòstuma, a les quatre dones que el 2 de juny de 1943, en plena dictadura franquista, van impulsar la vaga de fins a 85 treballadores a la Fàbrica de Ríos de Llíria, la primera vaga de dones documentada al #PaísValencià.

Dolores Veses Castellano, Remedios Vinaixa Fabra, Carmen Bayarri Peñarrocha i Dolores Villar Fombuena era el seu nom

+piulada

Pel Febrer, treu flor l’ametller

… florint meravellosament i mirant de reüll que no tornen les gelades… ametllers del Mas de la Fardeta… prop del caseriu ibèric del Castellet de Bernabé… als peus de la Concòrdia de Llíria… plaers de la natura del Camp de Túria…

… i a metres ja tens el terme de Casinos… allí, passejant entre ametllers que feien olors ja a torrons…

+piulada

Astronauta de poble

… tot vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…

+piulada  

… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…

+piulada   

… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira… entràvem furtivament a la finca i sols donant-li a un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta càpsula, com els astronautes camí de la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dintre hui en dia…

+piulada

… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom…

+piulada 

…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!

+piulada  

Evolució de la població al Camp de Túria

Els 17 municipis que conformen la nostra comarca tenen actualment en conjunt 166.444 habitants, un increment que s’ha suavitzat els últims 5 anys. La Pobla de Vallbona, Bétera i Llíria, en eixe ordre, són els més poblats.

Al 2000 el Camp de Túria tenia una població de prop de 100.000 habitats que es va anar incrementant en un 56% fins a l’any 2015. Açò s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració de la nostra comarca en l’Àrea Metropolitana de València.

(+ info: “EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCAL”, per Josep Mª Jordán Galduf)

+piulada  

Llíria estelada

… al bell mig de les excavacions de la ciutat ibèrica d’Edeta, al tossal del Pic… al fons, la Vila Vella de Llíria… imatge que vàrem fer simbòlicament el darrer diumenge d’octubre de 2003 a les 10:27 hores i publicada aleshores a aquest mateix bloc, en la seua primera etapa,  de @VilaWeb… al seu temps, una de les poques estelades de la xarxa…

+piulada

… exactament va ser un 25 d’octubre… dies abans l’havíem posat a la Torreta, albirant el monestir de Sant Miquel, per fer aquest cartell… després d’alliberar les Illes Medes, el Moviment Ridiculista començà la descolonització del territori i aquesta va ser l’aportació que realitzarem des del Camp de Túria… algun dia haurem de recuperar més tranquil·lament aquestes historietes…

 

+piulada

 

El sol després dels trons

… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…

piulada

Passeig matinal

… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!

piulada

Ara s’ou el xiulit d’un tren. Durà gents i pecats i esperances i dol.

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3

La platja de Llíria

… a la meua #Llíria de la infantesa, la dels 60 i 70 del segle passat, la “nueva normalidad” arribava cada any amb les primeres calors ben entrat juny i acabava a la fresqueta de setembre… i la vivíem quotidianament a la séquia major… i els dies de luxe a Dugarref… en la muntanya, “la platja de Llíria”…

+ piulada