L’encertada recuperació de l’aiguamoll de La Font de Sant Vicent de Llíria (Francesc Rozalén)
“… Els qui érem xiquets allà per la dècada dels anys 60 anomenàvem La Selveta a la zona que està entre el xalet modernista i l’eixida del canal d’aigua de les Fonts. Era un espai amb una vegetació espessa plena de joncs i amb aigua durant algunes èpoques de l’any, que utilitzàvem com a lloc de jocs i amagatalls. Aquesta zona humida on sorgia l’aigua quan augmentava el nivell freàtic de l’aqüífer que alimenta els ullals, s’intentà dessecar en la dècada dels anys cinquanta plantant eucaliptus, ja que aquests arbres redueixen el nivell d’aigua en zones pantanoses, però tenien l’inconvenient que la varietat que plantaren no desenvolupava arrels en profunditat. Són els majestuosos eucaliptus de gran altura i grossor que tots coneguem. Però el procés de dessecar la zona continuà en les dècades posteriors tirant camions i camions de terra amb la intenció d’aterrar l’espai humit que s’havia format de manera natural. Ara bé, la natura sempre és constant i a les llargues torna a buscar els seus camins primitius. Per això, quan ha augmentat el nivell freàtic de l’aqüífer de les fonts, els ullals brollen amb més intensitat i ha tornat a eixir aigua en la zona humida de l’antiga Selveta malgrat l’aterrament que es féu…”
+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”
