vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Pòdcast

Viatges per la memòria, pòdcast de Cròniques Edetanes amb Josep M. Jordan

Segona Temporada – Episodi 10 (programa 15):

Pòdcast en col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria l’ajuntament d’Olocau i Edeta Editorial, amb la participació de l’autor del llibre, la introducció de Francesc Rozalen i un recorregut musical amb “Els Últims Romàntics”. Presenta Joan Belloch:

 

1.- Olocau, cau de somnis, cau de rabosses, en definitiva cau, un cau amagat sota la gran penya del Maimó. Són les 7 de la vesprada, entre dos llums. No fa fred, però ja no hi ha ningú al carrer. Sala de Plens de l’Ajuntament. Tot fa olor de nou. A l’entrada, una tauleta amb diversos exemplars d’un llibre: Viatges per la memòria. Lletres d’estima i gratitud, de Josep Maria Jordan Galduf publicat per l’editorial Edeta. La sala té un ambient càlid, tot són salutacions i exclamacions d’alegria, la gent somriu en grups que es fan i es desfan. A poc a poc, tothom s’asserena i va seient a les cadires, noves, blanques, còmodes. En una improvisada presidència hi ha Antonio Ropero, l’alcalde de la vila que acull l’acte, i Xelo Tomàs, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, organitzadors de la presentació. També hi ha Paco Rosalén, un reconegut historiador de Llíria, de paraula calmada i dicció clara, de conceptes ben organitzats i entenedors. Finalment, el protagonista Josep Maria Jordan, Pep Jordà, l’autor del llibre, prim, somrient, amb un aire eternament acadèmic, veu musical, temperada, molt suau. Es troba envoltat d’amics i coneguts. Tothom es troba envoltat d’amics i coneguts. Ambient relaxat i expectant. Silenci. Paco Rosalén pren la paraula.

———————————————————–

2.- Les paraules de Rosalén han dibuixat a l’auditori un Pep Jordà polifacètic: un “pare” del nostre petit país, el Camp de Túria, un activista social, un polític, un professor universitari i finalment, un literat, autor de vora una trentena de llibres i d’incomptables col·laboracions en diaris i revistes. Però a banda de tot això, les seues arrels edetanes l’han portat també a un desacomplexat grup de cantaires romàntics, els cants dels quals esteu sentint al llarg i ample d’aquesta audició. Però escoltem, ara, les pròpies paraules de Pep Jordà.

————————————————————

3.- I ací acaba el viatge que hem fet, junts, per la lluminosa memòria de Pep Jordà, el qual, resseguint els mites clàssics de les edats de l’home, ha dividit el seu llibre en tres etapes. Ens ha obert el seu cor i la seua memòria per relatar-nos i explicar-nos els diversos personatges que el guiaren en les primeres etapes, la infantesa, la joventut, els estudis universitaris, etc. Després ens ha parlat de les seues grans amistats i la influència que han exercit sobre ell, del compromís social i les aspiracions polítiques i culturals, de les seues principals obres on explica el món que l’envolta, els problemes, les realitats. Finalment, descriu la seua evolució a través del temps, els canvis que ha experimentat el seu pensament i la seua espiritualitat, les velles i noves conviccions que creia passades però que tornen de nou, la penombra d’algunes relacions humanes. Tota una vida, singular i col·lectiva, meridianament exposada aquell capvespre tardoral a l’Ajuntament d’Olocau, cau de somnis.

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Segona Temporada, “Els repobladors balears al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox 

 

Els repel·lents i les animetes: pòdcast amb Carme Cardona

Per a preparar-vos i alertar-vos dels perills d’eixir una nit com la de hui, la de les animetes, la gent de “Repel·lents Pòdcast” (@LentsRepel) han convidat a Carme Cardona que ha escrit el llibre “Arrels de llegenda” on ha recollit mites i llegendes del País Valencià i, més concretament, del Camp de Túria. A més a més, Fredi  analitza el concepte del mite des del punt de vista filosòfic mentre que Màxim ho farà des del punt de vista històric. Òbviament, també parlaran del vampir de Vilamarxant

… i aprofitant-ho, vos tornem a publicar la narració  𝐌𝐚𝐭𝐢𝐥𝐝𝐞, 𝐞𝐥 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫 𝐯𝐢𝐚𝐭𝐠𝐞: rondalla valenciana inèdita de Carme Cardona i 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 per a continuar amb la tradició oral de la “nit de les animetes”. Des d’ací podeu escoltar uns fets reals de fa més de cinquanta anys que ara són arrel de llegenda!!!

… i podeu accedir al pòdcast complet de 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 amb la història completa de 𝑴𝒂𝒕𝒊𝒍𝒅𝒆, 𝒆𝒍 𝒅𝒂𝒓𝒓𝒆𝒓 𝒗𝒊𝒂𝒕𝒈𝒆: Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals del 1971 i Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral…

Dies on els esperits recorren les 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨… i nits per a escoltar-los al nostre pòdcast 𝗔𝗻𝗶𝗺𝗲𝘁𝗲𝘀 𝗲𝗱𝗲𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀, 𝗮𝗿𝗿𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗲𝗻𝗱𝗮, gravat a Llíria, al Casal del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV

… i des d’ací íntegre el vídeo del programa 𝗔𝗻𝗶𝗺𝗲𝘁𝗲𝘀 𝗲𝗱𝗲𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀, 𝗮𝗿𝗿𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗲𝗻𝗱𝗮, on varen participar Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona (autora del llibre “Arrels de llegenda”)

Pòdcast “Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)”

Segona Temporada – Episodi 9 (programa 14): Pòdcast realitzat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria que arreplega la presentació a la seu de l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant del llibre “Els repobladors balears al Camp de Túria” i on intervingueren Joan J. Adrà, Joan Bell-lloc i Josep Mas Martí.

“Divendres, 16 de setembre de l’any del senyor de 2022. A boqueta nit, ja entre dues clarors, es produí a Vilamarxant, molt prop del riu de Guadalaviar, un fet portentós. Un nigromant o vident, lector de lletra antiga, anomenat Josep Mas, ab la col·laboració del seu ajudant, Joan de Bell-lloc, començaren a traure a la llum les restes mortals de vint-i-set famílies, hòmens, dones e creatures, que feia més de quatre-cents anys restaven soterrats al fossar de la vila, enmig del poble e prop de l’església. E fou present a l’acte lo doctor Adrià, qui donà explicació d’aquell fet meravellós. Hi foren també presents vora un centenar de veïns e veïnes de la Vall Bona e de les terres edetanes. E lo nigromant e lo doctor donaren fe als presents que aquells cossos eren d’un grup de gent venguda d’unes illes, dellà lo mar de València, apel·lades de Mallorques e d’Eivissa, e que eren venguts lo any 1611, e pus tard encara, per repoblar aquestes terres que lo senyor rei havia fetes buidar de sarraïns e de nou convertits. E ací restaren los mallorquins, mesclant-se ab los altres crestians, fins que arribà la fi dels seus dies. E alguns dels presents compraren lo llibre on s’expliquen aquestes meravelles.”

L’expulsió dels moriscos de Vilamarxant -i de tot el Regne de València- no era més que la fase final d’un projecte que havia començat el 1238 amb la presa de la ciutat de València i el seu regne. Ara, en començar el s. XVII, l’expulsió final fou un fet traumàtic, especialment per al senyors de terres de moriscos, com era el cas de Vilamarxant. I s’obrí un nou capítol, la repoblació. I ací és on tenim la sorpresa, desvetlada per Josep Mas, de la vinguda d’un important grup de famílies balears que repoblaren aquesta vila i, des d’ací, s’escamparen per tot el Camp de Túria. Molt poques restes queden d’aquells Alemany, Babiloni, Barceló, Batle, Canelles, Català, Duran, Estades, Esteve, Febrer, Fillol, Font, Ginard, Llobera, Mas, Miquel, Montaner, Moragues, Omar, Perelló, Pou, Quetgles, Ramis, Ramon, Rosselló, Salvà i Serra. Però des d’avui els seus noms i la seua història personal ha estat rescatada, treta a la llum, i comença un nou període en què nosaltres, o altres investigadors, podran continuar reconstruint aquest conjunt de vides trasbalsades del s. XVII.

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Segona Temporada, “Els repobladors balears al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox 

… i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II). Pòdcast

Segona Temporada – Episodi 8   segona part (programa 13):

AMERATS DE MÚSICA (Joan Bell-lloc)

La música, a les terres edetanes, travessà el llarg carreró medieval acompanyada i guiada de prop per unes institucions que la vetlaven i dirigien amb mà ferma: l’església cristiana i l’aljama musulmana. Si l’Islam, com l’església bizantina, prohibia les imatges, també prohibí els instruments, causa de tants abusos i tanta disbauxa. Al contrari, l’Església catòlica promocionà i promogué les imatges i també la música i els instruments dins dels oficis religiosos. Però el resultat fou el mateix: el control d’una de les expressions més profundes i més elevades de l’ésser humà, la música. A la nostra comarca, la música sacra, i possiblement la profana, estava regulada des del bisbat, però sobretot des de Portaceli i les seues vicaries de Llíria i la Pobla.

Sime Galduf ens mostra, al llarg d’aquests segles, dos aspectes imprescindibles en el desenvolupament musical: els diversos tipus de notacions melòdiques (amb pneumes, xifres, quadrets…) i la riquesa i complexitat de les famílies instrumentals. Posa l’accent en el rei dels instruments, l’orgue, que al s. XV ja està present a la Sang de Llíria i a Sant Jaume de la Pobla, amb partitures incloses. Tanmateix, els organistes necessitaven poc aquestes guies musicals, ja que molts d’ells, generalment els millors, eren cecs i els déus els havien dotat d’una especial sensibilitat que els feia innecessàries les partitures. Després venen els baixos, els baixons i els baixonets, la tuba i el fagot, el sacabutx i les cornetes. També hi ha la gralla, la xirimia, la dolçaina i l’oboé… I entre tants instruments, Sime Galduf ens presenta la figura d’un músic edetà amb nom i cognom, Pere de Pastrana, la relació de Llíria amb la cort musical del Duc de Calàbria i ens fa veure que ací tenim un teixit musical de gran espessor que ja observà també el poeta benaguasiler J. B. Antequera en ple segle XVIII.

I això ens porta al darrer capítol de la música edetana, l’aparició de les bandes, un fenomen lligat a les bandes militars que, en terres valencianes, tingueren una evolució que ens ha portat a la situació actual, una metamorfosi semblant, però no igual, a la que va donar peu al naixement de les bandes de jazz al sud dels EUA, lligades al cant del gòspel. El cercle de la història es tanca tornant al principi. La dona edetana, conservadora i transmissora de les històries de la tribu, per mitjà dels cants, reapareix ara als magatzems de cebes de Benaguasil i la Pobla, en forma d’encaixonadores, que transmeten la música i les històries a un públic femení que, arribat el moment, reprendran el testimoni musical de les seues avantpassades i, com noves trobairitz medievals, com antigues dames ibèriques, continuaran rodant la vella roda de la música edetana.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Segona Temporada, “… i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify 

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments (I) Pòdcast

Segona Temporada – Episodi 7  (programa 12):

EDETA I LA MÚSICA RESPIRABLE (Joan Bell-lloc)

Entre les boires equinoccials de la lluna de Nissan, se’ns apareix un ministrer que, cobrant vida des del fang on va ser pintat, sobrevola les ruïnes fumejants d’Edeta. Ha pres cos i ànima, de nou i, sense deixar el seu aulos, ens guia pel passat musical de la seua terra. Sime Galduf ens acompanya en una càlida conversa i va deslligant, una darrere l’altra, les qüestions que van sorgint sobre la música, en general, aplicada a la nostra terra.

Una primera època, de la qual desconeixem el llenguatge però tenim lluminoses i magnífiques imatges, és la Edeta ibèrica, als fonaments de Sant Miquel. Les figures són datables entre finals del segle III i les primeres dècades del segle II aC. Entre altres trobem el conegut “vas del combat dels flautistes”, un recipient que presenta una decoració en què apareixen uns combatents. Una mica al marge de la batalla, dos músics toquen els seus instruments enfrontats entre si: un home que toca una llarga tuba, i un segon individu que manipula un aulos. L’escena potser representa una competició entre els dos músics, desvinculada del combat que ocupa la resta de la decoració.

Sime Galduf no comprén què passa ací, però té molt clar, i ell ho sap molt bé, que des dels aulos i tubes del vas de la Dansa Guerrera fins a les tubes i els oboés de les bandes de hui, la gent de tota l’Edetània naix i mor amb la música ficada dins del cos.

Els ibers, amb els grecs i els romans, van marcar una primera època daurada de la música edetana; després vingueren els moros i els cristians que amb tabalets i dolçaines ompliren de notes els carrers i de monodies els temples i les mesquites. I amb el Renaixement apareix la polifonia, que revolucionarà tot el món musical i ens retorna als mites clàssics. I arribats en aquest punt, Sime Galduf ens resol la qüestió central de la conversa per mitjà del mite de Màrsias, l’heroi semihumà que s’enfronta als déus en una competició musical desigual. Només la música, que parla i acompanya, ens iguala a les bèsties, als humans i als déus. Els déus no ho pogueren resistir, però Màrsias, tot i saber el gran risc que corria, no podia deixar de tocar. És la música que es respira a la nostra terra, des d’Edeta fins als Certàmens de Juliol…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Segona Temporada, “Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify 

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Pòdcast “Un exemple de recerca d’història local” amb Ferran Zurriaga

Segona Temporada – Episodi 6 (programa 11): T’agrada la història local? Estàs fent un treball d’investigació i necessites referències? Saps com identificar els fets rellevants en el teu estudi?

L’Institut d’Estudis Comarcals, IDECO, del Camp de Túria, el Centre d’Estudis Locals, CEL, de la Pobla de Vallbona i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona organitzaren el passat abril un taller on Ferran Zurriaga, amb el seu llibre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, ens va donar les pistes i exemple de recerca d’història local. Ara, des de Cròniques Edetanes, te l’oferim íntegrament.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Segona Temporada, “Un exemple de recerca d’història local amb Ferran Zurriaga”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

L’encertada recuperació de l’aiguamoll de La Font de Sant Vicent de Llíria (Francesc Rozalén)

“… Els qui érem xiquets allà per la dècada dels anys 60 anomenàvem La Selveta a la zona que està entre el xalet modernista i l’eixida del canal d’aigua de les Fonts. Era un espai amb una vegetació espessa  plena de joncs i amb aigua durant algunes èpoques de l’any, que utilitzàvem com a lloc de jocs i amagatalls. Aquesta zona humida on sorgia l’aigua quan augmentava el nivell freàtic de l’aqüífer que alimenta els ullals, s’intentà dessecar en la dècada dels anys cinquanta plantant eucaliptus, ja que aquests arbres redueixen el nivell d’aigua en zones pantanoses, però tenien l’inconvenient que la varietat que plantaren no desenvolupava arrels en profunditat. Són els majestuosos eucaliptus de gran altura i grossor que tots coneguem. Però el procés de dessecar la zona continuà en les dècades posteriors tirant camions i camions de terra amb la intenció d’aterrar l’espai humit que s’havia  format de manera natural. Ara bé, la natura sempre és constant i a les  llargues torna a buscar els seus camins primitius. Per això, quan ha augmentat el nivell freàtic de l’aqüífer de les fonts, els ullals brollen amb més intensitat i ha tornat a eixir aigua en la zona humida de l’antiga Selveta malgrat l’aterrament que es féu…”

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”

Després de llegir l’article de Paco Rozalen, teniu l’ocasió d’escoltar el podcast de “Cròniques Edetanes”

Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent:

Els extres del pòdcast “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”

Ací teniu tota la seqüència:

+ Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent

Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent

Temporada 2 – Episodi 5 (Programa 10) : amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.

En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festivaEls de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programa i de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d’una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l’Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.

Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Segona Temporada, “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”, des de les següents plataformes de podcast:

 

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Bandolerisme al Camp de Túria. Pòdcast

Temporada 2Episodi 4 (Programa 9) amb les històries de Manel Arcos i Martínez. Presenta Carme Cardona. Dani Miquel canta “Els roders valencians”. I la col·laboració imprescindible del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

“Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d’una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d’aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.

Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l’Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s’emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.

Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d’extensió d’aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d’aparició d’aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història”.

Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Segona Temporada, “Bandolerisme al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Francesc Rozalén: Ferran Zurriaga i la fidelitat al seu “país petit” de la Serra Calderona

“… Amb el llibre sobre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, Ferran ha fet una gran tasca d’investigació explorant la documentació d’importants arxius com els de la Corona d’Aragó, del Regne de València, l’arxiu de protocols del Patriarca, els municipals dels pobles de la vall i l’Arxiu dels comtes d’Olocau ubicat a Mallorca. A més, ens mostra al llibre un ampli coneixement de la cultura popular i de la vida rural. Les pàgines que dedica a aquests temes són molt boniques i estan tractats amb una gran delicadesa i estima pel territori i la seua gent. Mostra un gran amor pel paisatge que ell ha viscut i ha vist transformar-se. L’ús de la història oral que ha utilitzat amb la gent major ha fet que els seus coneixements s’enriquiren i al traslladar-los al llibre li dóna molta vitalitat, com es veu en els casos d’aquelles llegendes escoltades en la infantesa…”

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”

Castell del Real. Dibuix de Ferran Zurriaga

Després de llegir l’article de Paco Rozalen, teniu l’ocasió d’escoltar el podcast de “Cròniques Edetanes” que recull la xerrada de presentació del llibre de Ferran Zurriaga “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova” celebrada a Llíria el passat 31 de març:

La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova (el pòdcast de “Cròniques Edetanes)

Temporada 2 – Episodi 3 (Programa 8)

Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Extractes del llibre

…“Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d’Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d’una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”…

… “Un intricat conjunt de muntanyes i petites valls, recorregudes per barrancs, a mig camí entre la ciutat de València i la de Sogorb. Enmig del paisatge han viscut uns pobles de llauradors. Al llarg dels segles portaran endavant un treball esforçat per conrear uns camps en costeres muntanyenques, juntament amb hortes formades per les aportacions al·luvials que els barrancs han deixat a l’un costat i l’altre del seu llit. El treball dels seus habitants ha estat un continu escorcoll de pedra i terra per aconseguir bancals on fer una agricultura de muntanya pròpia de la conca mediterrània”…

… “Passejar per les velles hortetes és sentir-nos devorats per un passat que no tornarà, ni serà com nosaltres haguérem volgut. Caminar per la muntanya és no sentir ni veure gent: no se sent ni s’escolta cap signe de treball, ni els carros, ni les cançons, ni les destrals. Les hores del camp són buides de treballs agraris”….

… “Ens preocupa el futur de la vall: el nostre territori és molt més que un recurs o un espai on fer activitats. El territori que formen els termes de Gàtova, Marines i Olocau és un espai de bé públic, és natura, és cultura, és patrimoni, és llegat. I no tenim dret a devastar-lo, a deixar-lo erm, perquè comprometem el viure col·lectiu i hipotequem el futur de noves generacions”…

Ferran Zurriaga

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Segona Temporada, “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Festival de Patrimoni Històric i Música Antiga de Llíria

A l’església de la Sang, a la Vila Vella de Llíria, concert imprescindible dels Ministrers de Màrsies el divendres 25 de març a les 8 de la vesprada… i viatja plenament a la música del Renaixement i el Barroc!!!

IV COMMEMORACIÓ DIA EUROPEU DE LA MÚSICA ANTIGA: Festival “eMe”de Patrimoni Històric i Musica Antiga de Llíria, del 25 al 27 de març 2022, amb concerts, junt  a Ministrers de Màrsies, d’Ensemble Musicantes i Fahmi Alqhai & Accademia del Piacere

(“Amb Edeta esdevinguérem músics”: el nou podcast de “Cròniques Edetanes” que gravarem el dia abans, el 24, on farem un recorregut històric amb Sime Galduf transportant-nos a la música que sonava a les nostres terres després de l’arribada de Jaume I, i als segles posteriors, i que podreu escoltar a partir de finals de març)

Un bon moment per a recordar el podcastLa Llíria de 1791” de “Cròniques Edetanes” on la sintonia i banda sonora del programa formaven part del CD “Traços de Ministrers” i que l’agrupació musical de Sime Galduf interpretarà en aquest concert…

+info

 

 

La Vallbona, el naixement d’un poble

Paco Server

En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.

Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s’anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.

El nom de Vallbona s’usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l’any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d’eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de “Pobla de Benaguasil”.

No fou fins a l’any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme “Vallbona” i “Pobla de Benaguasil”…

+ El naixement d’un poble, el naixement d’un nom: primeres documentacions de la Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Segona Temporada, “Una Pobla neix a la Vallbona” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Cròniques Edetanes: preparant el seté episodi del pòdcast del Camp de Túria

Enllestint un nou capítol del podcast “Cròniques Edetanes“: dimecres acabem les gravacions i publicarem el cap de setmana… Amb “Edechron”, la nostra màquina del temps, viatjarem al naixement d’un poble, el naixement d’un nom: La Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

#CampDeTúria

Tots els episodis del podcast els trobareu als blocs de Vilaweb:

+ A Benaguasil, històries mil

+A Llunàtic