Havanera de les Filadores de Llíria (cançó edetana de finals del XIX)
L’any 1987, essent professor de l’Institut del Camp de Túria a Llíria el nostre company de #CròniquesEdetanes Joan Bell-lloc va aconseguir que els seus estudiants gravaren als familiars majors cançons tradicionals edetanes que recordaren… i entre elles hem recuperat aquesta havanera de les filadores de Llíria a les acaballes del segle XIX i on fa menció a l’estrofa final de la guerra de Cuba i Filipines… primer escoltareu la gravació original de Joan a la veïna de Llíria Fina Gil Zapata… i posteriorment una versió del 2014 amb el grup “Corbella” amb les veus de Roger i Laura, el contrabaix de Josep i la guitarra de Joan…
La fàbrica de seda de José Cotanda va ser la més antiga de les indústries llirianes, que s’havia posat en marxa l’any 1894 i produïa mocadors que es comercialitzaven a València. El 1913 un informe de la inspecció de treball sobre les indústries tèxtils a l’estat la ressenyava com a l’única instal·lació fabril d’aquesta branca existent a Llíria: “Treballen nou hores en telers a mà, i a estall, sent totes les operaries de més de catorze anys i pagant-los per metre de peça. El treball és delicat i de valor, i requereix bastant habilitat, sobretot en els teixits amb relleu. No s’hi fan hores extraordinàries ni treball nocturn”.
Els millors moments de la sedera lliriana coincidiren amb la Primera Guerra Mundial, i poc després encetà la decadència. Durant la guerra del 1936-39 arribà a elaborar paracaigudes i tela de soldat, però el 1940 es traslladà a Benetússer i l’edifici que havia ocupat prop del pati de Sant Francesc passà a allotjar la Cooperativa Vinícola, nou nom que prengué arran de la victòria de Franco l’anterior Campesina. La plantilla de la sedera la integraven entre 80 i 100 dones i 5 homes.
Documentació:
+ “Gent de Llíria (Economia i societat d’un cap comarcal del País Valencià)” Josep Maria Jordan i Galduf. 1979
+ ‘La fàbrica dels sacs de Ríos: una indústria del passat llirià (1929-1974)’ Joan Josep Adrià i Amparo Castillo Mas. 2018
Lletra original de l’havanera
Les fadrines fabricantes,
quan se n’ixen dels telers,
pareixen pollastres jóvens
voltejant per els carrers.
Tiren una olor a polvos…
no hi ha qui s’acoste ad elles,
porten el monyo arrissat
i hasda les fadrines velles.
Eixes de la canasteta
que agarren l’armozaret
i es posen a xarritar
davant de ca l’aladrer,
davant de ca l’aladrer
es posen a xarritar:
– Què te pareix de Fulano,
donaor en què parlar? (bis)
Quan topeten al cartero
tenen un pesar que es moren
– Diga-mos la veritat
que si els de Cuba ja acaben.
– No cal que es compreu botitos
ni es feu les cares tan fines,
que si els de Cuba ja acaben
s’escomencen Filipines.
… la fàbrica de la seda de Llíria es va traslladar el 1940 a Benetússer… i les seues instal·lacions, prop del patí de sant Francesc, foren adquirides el 1941 per la Cooperativa de Llíria… “La Campesina” rebatejada “Vinícola” en acabar la guerra…
parlàvem de la industrialització de Llíria i de la instal·lació d’aquesta fàbrica de sacs, arribem al segon capítol amb el desenllaç on desenvoluparem altres aspectes relacionats amb aquesta indústria. Parlarem de la conflictivitat laboral, de la construcció de les Casetes Noves i del canvi que suposà, tot plegat, en la xarxa urbana de Llíria, ja que s’aturà l’eixample est-oest i es consolidà el creixement de la vila en direcció cap al parc de Sant Vicent. Al final del programa podreu escoltar, íntegra, l’
Hem arribat al pòdcast número 50 de ‘
