vicentgalduf

Llunàtic

Arxiu de la categoria: Podcast

L’encertada recuperació de l’aiguamoll de La Font de Sant Vicent de Llíria (Francesc Rozalén)

“… Els qui érem xiquets allà per la dècada dels anys 60 anomenàvem La Selveta a la zona que està entre el xalet modernista i l’eixida del canal d’aigua de les Fonts. Era un espai amb una vegetació espessa  plena de joncs i amb aigua durant algunes èpoques de l’any, que utilitzàvem com a lloc de jocs i amagatalls. Aquesta zona humida on sorgia l’aigua quan augmentava el nivell freàtic de l’aqüífer que alimenta els ullals, s’intentà dessecar en la dècada dels anys cinquanta plantant eucaliptus, ja que aquests arbres redueixen el nivell d’aigua en zones pantanoses, però tenien l’inconvenient que la varietat que plantaren no desenvolupava arrels en profunditat. Són els majestuosos eucaliptus de gran altura i grossor que tots coneguem. Però el procés de dessecar la zona continuà en les dècades posteriors tirant camions i camions de terra amb la intenció d’aterrar l’espai humit que s’havia  format de manera natural. Ara bé, la natura sempre és constant i a les  llargues torna a buscar els seus camins primitius. Per això, quan ha augmentat el nivell freàtic de l’aqüífer de les fonts, els ullals brollen amb més intensitat i ha tornat a eixir aigua en la zona humida de l’antiga Selveta malgrat l’aterrament que es féu…”

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”

Després de llegir l’article de Paco Rozalen, teniu l’ocasió d’escoltar el podcast de “Cròniques Edetanes”

Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent:

Els extres del podcast “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”

Ací teniu tota la seqüència:

+ Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent

Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent

Temporada 2 – Episodi 5 (Programa 10) : amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.

En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festivaEls de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programa i de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d’una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l’Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.

Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Segona Temporada, “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”, des de les següents plataformes de podcast:

 

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Bandolerisme al Camp de Túria. Podcast

Temporada 2Episodi 4 (Programa 9) amb les històries de Manel Arcos i Martínez. Presenta Carme Cardona. Dani Miquel canta “Els roders valencians”. I la col·laboració imprescindible del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

“Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d’una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d’aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.

Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l’Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s’emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.

Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d’extensió d’aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d’aparició d’aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història”.

Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Segona Temporada, “Bandolerisme al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Francesc Rozalén: Ferran Zurriaga i la fidelitat al seu “país petit” de la Serra Calderona

“… Amb el llibre sobre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, Ferran ha fet una gran tasca d’investigació explorant la documentació d’importants arxius com els de la Corona d’Aragó, del Regne de València, l’arxiu de protocols del Patriarca, els municipals dels pobles de la vall i l’Arxiu dels comtes d’Olocau ubicat a Mallorca. A més, ens mostra al llibre un ampli coneixement de la cultura popular i de la vida rural. Les pàgines que dedica a aquests temes són molt boniques i estan tractats amb una gran delicadesa i estima pel territori i la seua gent. Mostra un gran amor pel paisatge que ell ha viscut i ha vist transformar-se. L’ús de la història oral que ha utilitzat amb la gent major ha fet que els seus coneixements s’enriquiren i al traslladar-los al llibre li dóna molta vitalitat, com es veu en els casos d’aquelles llegendes escoltades en la infantesa…”

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”

Castell del Real. Dibuix de Ferran Zurriaga

Després de llegir l’article de Paco Rozalen, teniu l’ocasió d’escoltar el podcast de “Cròniques Edetanes” que recull la xerrada de presentació del llibre de Ferran Zurriaga “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova” celebrada a Llíria el passat 31 de març:

La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova (el podcast de “Cròniques Edetanes)

Temporada 2 – Episodi 3 (Programa 8)

Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Extractes del llibre

…“Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d’Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d’una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”…

… “Un intricat conjunt de muntanyes i petites valls, recorregudes per barrancs, a mig camí entre la ciutat de València i la de Sogorb. Enmig del paisatge han viscut uns pobles de llauradors. Al llarg dels segles portaran endavant un treball esforçat per conrear uns camps en costeres muntanyenques, juntament amb hortes formades per les aportacions al·luvials que els barrancs han deixat a l’un costat i l’altre del seu llit. El treball dels seus habitants ha estat un continu escorcoll de pedra i terra per aconseguir bancals on fer una agricultura de muntanya pròpia de la conca mediterrània”…

… “Passejar per les velles hortetes és sentir-nos devorats per un passat que no tornarà, ni serà com nosaltres haguérem volgut. Caminar per la muntanya és no sentir ni veure gent: no se sent ni s’escolta cap signe de treball, ni els carros, ni les cançons, ni les destrals. Les hores del camp són buides de treballs agraris”….

… “Ens preocupa el futur de la vall: el nostre territori és molt més que un recurs o un espai on fer activitats. El territori que formen els termes de Gàtova, Marines i Olocau és un espai de bé públic, és natura, és cultura, és patrimoni, és llegat. I no tenim dret a devastar-lo, a deixar-lo erm, perquè comprometem el viure col·lectiu i hipotequem el futur de noves generacions”…

Ferran Zurriaga

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Segona Temporada, “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Festival de Patrimoni Històric i Música Antiga de Llíria

A l’església de la Sang, a la Vila Vella de Llíria, concert imprescindible dels Ministrers de Màrsies el divendres 25 de març a les 8 de la vesprada… i viatja plenament a la música del Renaixement i el Barroc!!!

IV COMMEMORACIÓ DIA EUROPEU DE LA MÚSICA ANTIGA: Festival “eMe”de Patrimoni Històric i Musica Antiga de Llíria, del 25 al 27 de març 2022, amb concerts, junt  a Ministrers de Màrsies, d’Ensemble Musicantes i Fahmi Alqhai & Accademia del Piacere

(“Amb Edeta esdevinguérem músics”: el nou podcast de “Cròniques Edetanes” que gravarem el dia abans, el 24, on farem un recorregut històric amb Sime Galduf transportant-nos a la música que sonava a les nostres terres després de l’arribada de Jaume I, i als segles posteriors, i que podreu escoltar a partir de finals de març)

Un bon moment per a recordar el podcastLa Llíria de 1791” de “Cròniques Edetanes” on la sintonia i banda sonora del programa formaven part del CD “Traços de Ministrers” i que l’agrupació musical de Sime Galduf interpretarà en aquest concert…

+info

 

 

La Vallbona, el naixement d’un poble

Paco Server

En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.

Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s’anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.

El nom de Vallbona s’usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l’any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d’eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de “Pobla de Benaguasil”.

No fou fins a l’any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme “Vallbona” i “Pobla de Benaguasil”…

+ El naixement d’un poble, el naixement d’un nom: primeres documentacions de la Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Segona Temporada, “Una Pobla neix a la Vallbona” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Cròniques Edetanes: preparant el seté episodi del podcast del Camp de Túria

Enllestint un nou capítol del podcast “Cròniques Edetanes“: dimecres acabem les gravacions i publicarem el cap de setmana… Amb “Edechron”, la nostra màquina del temps, viatjarem al naixement d’un poble, el naixement d’un nom: La Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

#CampDeTúria

Tots els episodis del podcast els trobareu als blocs de Vilaweb:

+ A Benaguasil, històries mil

+A Llunàtic

Cròniques Edetanes podcast: la Llíria de 1791

Un informe interessant sobre els pobles del Camp de Túria arriba al Vaticà a les acaballes del segle XVIII.

I entre qüestions de fe, doctrinals i parroquials, l’aleshores arquebisbe de València li conta en eixe escrit al Papa Pius VI costums i història dels territoris de la seua Diòcesi.

És la primavera de 1791, temps on bufa a Europa la Revolució francesa,  i al document trobem autèntiques perles molt curioses de Llíria:

… pinzellades que ens indiquen on estava l’ermita de Sant Sebastià…

… quantes cases i habitants teníem al nostre poble…

… la constitució d’una parròquia dedicada Santa Bàrbara ja en marxa i que donarà peu a una segregació…

… franciscans i trinitaris amb plena activitat als seus convents…

… l’ermita de Sant Vicent que ja és un fet poquets anys abans…

… records de l’antiga Edeta i dels inicis, pel 1300,  del beateri de Sant Miquel…

… els sis molins que hi havia al nostre terme i un fum de masos ben productius molts dels quals encara perduren en els nostres dies…

… una aldea edetana amb plena vida segles enrere però ja despoblada i desapareguda…

… i una altra que comença a ser poble al marge de la nostra ciutat …

Estem a les portes de les Cròniques edetanes

Benvinguts a la Llíria de 1791.

Accedir a l’Episodi 1 de la Segona Temporada, “La Llíria de 1791” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

 

“Matilde, el darrer viatge” podcast de Cròniques Edetanes

Episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

Accedir a l’Episodi 5 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Matilde, animeta edetana…

El diumenge passat, a les Bodegues de Torres, en la Concòrdia de Llíria… gravant un nou podcast de “Cròniques Edetanes“… començant ara el muntatge per a publicar dimecres… “Matilde”, Enric i  @CardonaCarme prenen la paraula… i ens conten una història que serà futura arrel de llegenda…

+info 

“Animetes edetanes, arrels de llegenda”: el vídeo del podcast

Des de l’Edeta bimil·lenària B. C., fins a l’actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l’inframón.

Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com “mor”, i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una “mano ayrada”. I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de “creuetes” i “animetes soles” que ens imploraven una oració per tal d’alleugerir la seua vida més enllà…

La nit de les animetes

Podcast gravat a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari en una nit com la de hui i on, oralment, perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si tanqueu els ulls, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.

Accedir a l’Episodi 4 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Llíria, plantes i patrimoni

+ Ací des de Benaguasil històries mil

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

mesvilaweb.cat/vicentgalduf

+ Twitter Llunàtic