Temporada 2 – Episodi 5 (Programa 10) : amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.

En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festiva “Els de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programa i de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d’una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l’Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.

Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes”

Accedir a l’Episodi 5 de la Segona Temporada, “Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

Temporada 2 – Episodi 4 (Programa 9) amb les històries de Manel Arcos i Martínez. Presenta Carme Cardona. Dani Miquel canta “Els roders valencians”. I la col·laboració imprescindible del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

“Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d’una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d’aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.

Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l’Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s’emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.

Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d’extensió d’aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d’aparició d’aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història”.

Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Segona Temporada, “Bandolerisme al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM 

+ Ací des d’ Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

“… Amb el llibre sobre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, Ferran ha fet una gran tasca d’investigació explorant la documentació d’importants arxius com els de la Corona d’Aragó, del Regne de València, l’arxiu de protocols del Patriarca, els municipals dels pobles de la vall i l’Arxiu dels comtes d’Olocau ubicat a Mallorca. A més, ens mostra al llibre un ampli coneixement de la cultura popular i de la vida rural. Les pàgines que dedica a aquests temes són molt boniques i estan tractats amb una gran delicadesa i estima pel territori i la seua gent. Mostra un gran amor pel paisatge que ell ha viscut i ha vist transformar-se. L’ús de la història oral que ha utilitzat amb la gent major ha fet que els seus coneixements s’enriquiren i al traslladar-los al llibre li dóna molta vitalitat, com es veu en els casos d’aquelles llegendes escoltades en la infantesa…”

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet de Paco Rozalen publicat a “La Veu de Llíria”

Després de llegir l’article de Paco Rozalen, teniu l’ocasió d’escoltar el podcast de “Cròniques Edetanes” que recull la xerrada de presentació del llibre de Ferran Zurriaga “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova” celebrada a Llíria el passat 31 de març:

Temporada 2 – Episodi 3 (Programa 8)

Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Extractes del llibre

…“Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d’Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d’una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”…

… “Un intricat conjunt de muntanyes i petites valls, recorregudes per barrancs, a mig camí entre la ciutat de València i la de Sogorb. Enmig del paisatge han viscut uns pobles de llauradors. Al llarg dels segles portaran endavant un treball esforçat per conrear uns camps en costeres muntanyenques, juntament amb hortes formades per les aportacions al·luvials que els barrancs han deixat a l’un costat i l’altre del seu llit. El treball dels seus habitants ha estat un continu escorcoll de pedra i terra per aconseguir bancals on fer una agricultura de muntanya pròpia de la conca mediterrània”…

… “Passejar per les velles hortetes és sentir-nos devorats per un passat que no tornarà, ni serà com nosaltres haguérem volgut. Caminar per la muntanya és no sentir ni veure gent: no se sent ni s’escolta cap signe de treball, ni els carros, ni les cançons, ni les destrals. Les hores del camp són buides de treballs agraris”….

… “Ens preocupa el futur de la vall: el nostre territori és molt més que un recurs o un espai on fer activitats. El territori que formen els termes de Gàtova, Marines i Olocau és un espai de bé públic, és natura, és cultura, és patrimoni, és llegat. I no tenim dret a devastar-lo, a deixar-lo erm, perquè comprometem el viure col·lectiu i hipotequem el futur de noves generacions”…

Ferran Zurriaga

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Segona Temporada, “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Li diuen “shrinkflation” i és una inflació encoberta que estem patint intensament els darrers mesos: no augmenten els preus dels articles, però es redueixen les quantitats sense alterar la grandària dels envasos. A l’hora de la veritat el consumidor està pagant més per menys…

No són imaginacions teues: els gelats són més xicotets, els cereals tenen menys quantitat, les bosses de “papes” estan unflades amb més aire i les xocolatines han perdut pes. Fins i tot el paper higiènic o la pasta de dents duren menys. Una pràctica que té el nom de reduflació…

És clarament, i descaradament, una tàctica enganyosa… però no és il·legal!!! Un ardit, o frau legal, de les marques que paguem els consumidors…

+info 

Parlem de la Nostra Llengua, parlem de 𝗧𝗘𝗥𝗥𝗢𝗥!!!

Que té de particular el panorama terrorífic valencià?

Esbrineu-ho amb les escriptores 𝘾𝙖𝙧𝙢𝙚𝙣 𝘾𝙖𝙧𝙙𝙤𝙣𝙖 i 𝙎𝙖𝙣𝙙𝙧𝙖 𝘾𝙖𝙡𝙖𝙩𝙖𝙮𝙪𝙙, que ens parlaran de terror, de monstres i de literatura.

Associació Cultural 𝐏𝐫𝐨𝐬𝐚 𝐄𝐥𝐚̀𝐬𝐭𝐢𝐜𝐚

… espectacular el barranc del Carraixet, ahir per la vesprada, al seu pas per Olocau, Camp de Túria, en plena Calderona…

🖕 l'amic Pep m'envia aquest parell impressionant de vídeos 👇d'aquesta vesprada de la pluja per la Calderona omplint el Carraixet…#CosesDelWhatsApp pic.twitter.com/M7jcMLFDjW

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) March 21, 2022

… i més pluja i Calderona… el que ha publicat des de Serra, des del Camp de Túria, @ArturBalaguer
👇👇⭐👇👇https://t.co/0hUTvVq9DZ

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) March 21, 2022

… Llíria, ara mateix… a rambla Primera, al Camí de La Iesa… pic.twitter.com/lKJOLPSbiH

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) March 22, 2022

Dins de #AnyFuster en què estem, dels 365 dies #JoanFuster que recorreguem i anirem rememorant hi ha un, hui #19març, que el de Sueca el comparteix amb un altre fuster, Josep: el tio Pep… el què se’n va a Muro no, el de l’estoreta velleta!!!!

Així que felicitats, als Fusters i les Josepes i als Joseps!!

+ ‘Combustible per a falles’: sí, Joan Fuster també va escriure sobre les falles

+info

… on hauria d’anar-se’n Gabriel Rufian si tingués dignitat i vergonya… en cas contrari, on havien d’enviar-lo els seus… però, ja sabeu, d’honestedat i respecte en tenen ben poquet els autonomistes…

👇👇⭐👇👇

+ info

Passen els anys, el segles, però la mentalitat inquisitorial made in Spain és inamovible… 1707, 1906, 2022...

Ordenances municipals #Carnestoltes 1906: són de Benaguasil, molt semblant a les de Llíria i restant pobles del Camp de Túria de l’època:

“…ART. 31. Se prohibe á las máscaras el uso de los trajes de Magistrados, Subalternos de Tribunales superiores, de Eclesiásticos…“

“… ART. 32. Será castigado severamente el máscara que en su disfraz ó en la exhibición de algún objeto ofenda á la moral, á la religión ó la decencia...”

Històries del #CampDeTúria de 1906, proporcionades per Joan Bell-lloc (https://blocs.mesvilaweb.cat/patrimoni/)

+info

+info

… vàrem perdre el present al moment just que començàrem a dubtar pel futur…

+info

Els objectes més pesats de l’Univers…

+info

… la meua bateria mental  assenyala que em queda menys d’un 5% de paciència…

+info

… País Valencià, anys setanta del segle passat… els que sempre ofrenen noves glòries a qui ens imposa Decrets de Nova Planta constants volien construir un tren cremallera al penyal d’Ifac… l’amic Alfons m’envia aquesta imatge esgarrifosa que, afortunadament, no va prosperar…

+info

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“. Enric ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!