… el passat 23 de gener 2026 ens deixava l’eternament admirat cantant d’Alginet… a les xarxes socials el gran cantaire de l’Alcúdia (però amb passaport edetà!!!) Toni de l’Hostal ens oferia una informació curiosa, fascinant i interessant (per desconeguda) d’un dels temes més emblemàtics d’aquest músic i que té com a referència un poble que encara que físicament és dels Serrans, està molt unit al Camp de Túria… al vídeo vos ho contem…
… ‘Mascarat Records’ recupera el seu únic disc de 1978, quasi introbable, ‘Holocaust’ amb una remasterització que fa sonar les seues cançons millor que mai… hui dia és un disc que s’està reivindicant a EUA, Corea i al Japó, amb gent pagant molts diners per ell…
Des de terres edetanes, amb sabor a Camp de Túria, la dolçaina i el tabalet del Ferran i l’Andone posant ritme… Vila-real, II Congrés d’Entitats Recreadores del Segle XVIII, 10 gener 2026…
Gràcies a l’estimat amic (i formidable dolçainer) Ferran Navarro Jr., hem recuperat aquesta versió de 1977 de la “Dansa dels Oficis de Llíria”, interpretada pel gran mestre Joan Blasco, amb el tabaleter de l’Eliana Jordi Martínez, i el grup de dansaires de Torrent…
L’insigne cronista edetà Josep Duran va deixar escrit que la dansa és de principis del segle XVI i el seu nom oficial era “Dansa de Sant Roc”, ja que es ballava en la seua plaça i per la Vila Vella edetana el dia de la festivitat d’aquest sant i en la seua huitava… aquest ball era una representació dels oficis gremials llirians, per això popularment és coneguda com la dansa dels oficis (nom que es va acabar imposant) i en ella apareixen amb els diversos elements característics… com el llaurador amb la seua aixada, és molt evident la presència d’alguns oficis relacionats amb el teixit, una ocupació molt ben documentada a la Llíria medieval, on és freqüent l’aparició de “teixidor de lli”, o en llatí: “sartor” i “textor”. També apareixen a la dansa alguns treballadors del cuiro, fent aparells per als animals i els carros dels nombrosos traginers de la vila. Eren els “basteros”, un ofici que ha quedat encara com a renom d’algunes famílies de Llíria…
El 1851 s’edita el primer Diccionari General i Sistemàtic de Valencià, obra del llirià Josep Escrig… cent setanta-quatre anys després, la capital del Camp de Túria recupera de bell nou la seua figura com a tema central de la revista “Lauro: quaderns d’història i societat” que arriba ja al seu número quinze… recuperem ara aquest fragment de la Tertúlia de Miquel Martí a Ràdio Pobla, i pòdcast 47 de Cròniques Edetanes, del 31 de maig de 2024 on els filòlegs del Camp de Túria (Joan Bell-lloc, Toni Contelles i Ximo Pelejà) parlen amb la Doctora de la Universitat d’Alacant Maribel Guardiola Savall, especialista en la figura de l’edetà Josep Escrig que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica…
… records de la Vallbona… ‘La Tertúlia’ de Miquel Martí a “Ràdio Pobla” recupera el testimoni del poblano Vicent Cortina, músic que va formar part de “Cotó-en-Pèl” i després en “Al Tall” … per cert, el primer concert professional d’Al Tall va ser l’any 1975 (i no 1977 com per error diuen al vídeo) al Col·legi Sant Rafael de la Pobla de Vallbona on actuaren com a teloners d’Ovidi Montllor…
… l’edetà George H. White, tot un gran referent de la ciència-ficció europea… hui, 13 de desembre, fa 102 anys del seu naixement…
És una oportunitat d’or, les pròximes festes de Nadal, per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l’oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d’un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns…
Pasqual Enguidanos ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l’iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país… Si Pasqual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d’imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen…
La vesprada del diumenge 16 de novembre hem tingut el privilegi d’assistir a l’espectacular concert escenificat del Misteri d’Elx celebrat a la sumptuosa basílica barroca de l’Assumpció de Llíria, que mostrava un aforament complet.
L’escenari elegit per a aquesta representació no podia ser millor. Les grans proporcions de la basílica ambientada amb una cuidada i artística il·luminació, ressaltava les qualitats arquitectòniques del temple i el dotava d’un ambient màgic per a recrear la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu, tot cantat en valencià des del segle XV.
La posada en escena ha estat molt cuidada i la falta de la complexa i impossible tramoia aèria s’ha suplit amb unes senzilles escenes de gran bellesa, com pujar l’àngel de la magrana dalt de la trona del temple per a interpretar el seu cant d’anunci de la pròxima mort de la Mare de Déu, o situar al final de la representació a la Santíssima Trinitat (un sacerdot i dos xiquets) dalt d’un cadafal als peus de l’enorme imatge de l’Assumpció de Llíria per a escenificar així la seua coronació. Aquest final, amb els apòstols i jueus en l’escalinata del presbiteri i caient l’oripell des de dalt de la volta, ha sigut molt emotiu amb una imatge de gran càrrega cinematogràfica. Sense oblidar el cant del Glòria final amb les campanes de la Sang voltejant a festa i jubileu.
Menció a part mereix comentar la qualitat musical de la representació amb els magnífics cors de tenors, barítons, baixos i veus blanques de l’escolania i interpretant les melodies de clara ascendència medieval, renaixentista, barroca i encara posterior. La música ha estat interpretada per l’organista de la Capella del Misteri, que ha fet sonar magistralment el gran orgue de l’Assumpció amb més de 1.000 tubs, i que a més l’ha fet sonar amb uns acords contundents que omplien de musicalitat l’atmosfera del gran temple assumpcionista.
Enhorabona a tots els membres de la Capella del Misteri d’Elx per la excel·lent representació, a la basílica edetana per l’organització i a l’Ajuntament de Llíria per haver patrocinat el concert escenificat d’aquesta Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
I ací teniu el vídeo complet del concert escenificat a Llíria:
…reproduïm l’emotiva gravació original de Ràdio València-SER, del 1957, en el moment en què el riu Túria s’emportava, en directe, el pont de Fusta de la ciutat de València…
La benaguasilera Carme Cardona, filla i neta de margeners de la Vallbona, està construint pedra a pedra, mot a mot, una magnífica obra narrativa que ompli de bellesa el paisatge literari dels pobles edetans. Al Camp de Túria ha florit, certament, una bona colla d’excel·lents joves poetes; però ara, amb l’esclat de l’obra novel·lística de Carme Cardona, es completa un panorama literari en català que comença a fer goig. Desitgem que aquesta jove narradora de Benaguasil continue construint, amb la seua producció escrita, una obra que siga el delit dels majors i la guia dels més joves. Avant, Carme!!!!
(Molt agraïts amb l’Andone i el Ferran de la colla de dolçaina i tabalet “Estrela Roja” per la seua participació al vídeo)
(Carme Cardona, col·laboradora habitual del pòdcast “Cròniques Edetanes”, ha rebut els premis Ciutat de Manises 2010, Igualtat de La Pobla de Vallbona 2020 i Pascual Enguídanos-George H. White de Llíria 2020. El 2020 va guanyar el Premi Diafebus de novel·la juvenil per ‘La Casa Invisible’ (Drassana) que, a més, va rebre el premi de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport el 2022 a Llibre Juvenil Millor Editat. El 2021 va publicar l’assaig ‘Arrels de Llegenda’ (Galés Edicions) sobre llegendes i curiositats del territori valencià. El 2022 aconseguí el Premi Soler i Estruch de l’ajuntament de Castelló de la Ribera per ‘La Nova Mestra’, (Edicions del Bullent, 2023)… i el passat 7 de novembre, als “Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2025” va guanyar-los a l’apartat de ‘Novel·la’ amb “Les síl·labes del teu nom” una novel·la amb tints policíacs i de misteri, un autèntic true crime a la valenciana.)
Avui publiquem nou programa, en col·laboració amb RàdioPobla, en la Tertúlia que dirigeix Miquel Martí. Ací hem volgut donar una visió més global, amb noves dades comarcals i amb la participació de més gent, com ara Josep Vicent Galiana, de Benaguasil, juntament amb les conegudes veus de Sime Jordan i Joan Bell-lloc. També s’han afegit a la tertúlia altres col·laboradors com Marcel·lí Garcia, que aportà la increïble història protagonitzada per son pare, el qual, nadant des de la Pobla, ajudà al rescat dels viatgers d’un tren que s’havia quedat entrampat en l’estació del poble. Paco Romero, veí de la Pobla, corroborà aquesta heroïcitat i n’afegí d’altres, com la dels músics de la banda local que hagueren de recórrer més de trenta quilòmetres amb els instruments al coll des de la Serrania fins a casa. David Tesias evocà novament les desventures del Marines Vell causades per la riuada del 1957 i, finalment, des de Bétera, Amparo Domènech descriu els fets ocorreguts a la zona del Carraixet. Entremig d’aquestes entrevistes, el director de la Tertúlia de Ràdio Pobla va reproduir l’emotiva gravació de la SER, del 1957, en el moment en què el riu s’emportava, en directe, el pont de Fusta de la ciutat de València.
Enfront a totes aquestes desgràcies comarcals, també hem volgut deixar constància de l’absència de males notícies sobre Benissanó, un poble “ben fet”, ben construït i ben arrecerat de les barrabassades de l’aigua i les riuades.
Seguint l’exemple del gran cronista de Llíria, Josep Duran, hem volgut donar a conéixer tots aquests fets per a guardar-ne memòria, que es coneguen millor i, en la mesura del possible, prevenir-se’n en un futur…
