Ho repetim per enèsima vegada: l’amic @sorioe a Madrid veient l’original espoliat el 1941, mentre a Llíria, al lloc per on varen ser dissenyat els “Treballs d’Hèrcules”, ens toca contemplar una rèplica. Si el propietari romà de l’antiga Edeta alçara el cap…
www.lliriaplantesipatrimoni.info/2021/06/histories-dedeta-el-mosaic-dels-dotze.html
+info
Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n’ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons…”
I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.
A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d’Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
… fent de límit amb el passeig posseïa una casa en propietat 𝗘𝗻 𝗙𝗿𝗮𝗻𝗰𝗶𝘀𝗰𝗼 𝗣𝗼𝗿𝗰𝗮𝗿 𝗟𝗼́𝗽𝗲𝘇, edetà insigne, que Josep Durán descriu com «advocat i oficial de correus, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗿𝘁𝗶𝘀𝘁𝗮, 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗹·𝗹𝗲𝗻𝘁 𝗳𝗼𝘁𝗼̀𝗴𝗿𝗮𝗳, 𝗹𝗹𝗶𝗿𝗶𝗮̀ 𝗱𝗲 𝘀𝗼𝗰𝗮, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗳𝗶𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝘁 𝗮 𝗹𝗮 𝗽𝗿𝗲𝗵𝗶𝘀𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗶 𝗲𝗹 𝗳𝗼𝗹𝗸𝗹𝗼𝗿𝗲». El 1917 va decidir fer 𝘂𝗻𝗲𝘀 𝗼𝗯𝗿𝗲𝘀 𝗮𝗹 𝗷𝗮𝗿𝗱𝗶́ 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘀𝘁𝗿𝘂𝗶𝗿 𝘂𝗻 𝗽𝗼𝘂 per al servei del xalet, habitatge que encara existeix a Llíria, i que al poble és conegut com a Ca Porcar. Arran d’aquests treballs s’hi va fer una 𝘁𝗿𝗼𝗯𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗮𝗿𝗾𝘂𝗲𝗼𝗹𝗼̀𝗴𝗶𝗰𝗮 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗽𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹…
… al ja llunyà 1941 desaparegué definitivament de Llíria. Durant els prop de vint-i-cinc anys que va romandre ací des del seu retrobament, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo. Estem parlant del mosaic dels “Dotze treballs d’Hèrcules” de Ca Porcar, part important del patrimoni edetà i que vuitanta anys després, a l’estiu del 2021, retorna, no l’original, amb una magnífica i fidelíssima replica al paratge on va ser descobert el 1917…
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
Anit…
… brutal. L’illa dels periodistes de Benidorm ahir, la nit de Sant Joan…
———————
… molt prop d’allí hui, dia de Sant Joan…
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn…
———————
… i tres anys enrere fregant el dia de Sant Joan, un 22 de juny de 2018
… enfront de la primera imatge, alineació solar pel solstici d’estiu al Portell del Puigcampana…
… al Cap-i-Casal, amb @JosepGuia i demés amics irreductibles… conspirant, com des de antuvi… el comitè valencià de suport amb els nostres europarlamentaris @KRLS, @ClaraPonsati i @toni_comin… #nosurrender
… als inicis dels terribles quaranta del segle passat, el franquisme va espoliar de Llíria el mosaic romà original del segle I de la nostra era dels “Treballs d’Hèrcules”… “o mal vens i depures, o presó per republicà!!!”… i vuitanta anys després el lladrocini te’l “venen” camuflat de transacció legal…
… l’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar… durant els vint-i-cinc que va romandre a Llíria, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo… després, la foscor de Ponent…
No insultes grollerament amb paraules mal sonants podent utilitzar l’expressió ofensiva que concentra en una frase totes les paraulotes juntes del diccionari:
“Tens menys trellat que un jutge del Supremo borbònic!!!!”
(… nova dita popular, del segle XXI, als Països Catalans…)
… esforçar-se completament i de totes les maneres possibles… però així i tot, a vegades, no és prou ni suficient… imagina’t no intentar-ho i renunciant… abandonant, malversant i desaprofitant el teu camí…
Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…
Vilamarxant, al Camp de Túria, sempre ha sigut i serà Vilamarxant, però…
… Villamarxant, Vilamarchant, Vilamarchan, Vilamarchante, Villamarchante…
… de totes aquestes formes havia vist escrit el nom d’aquest poble de la nostra comarca, però com aquesta d’un carrer de Benaguasil, mai!!!!
… diu l’Organització Mundial de la Salut que actualment patim fatiga pandèmica… i que hem transitat des de l’estrés i la depressió inicial, a la ira i la irritabilitat d’ara mateix… més o menys com la fatiga pandèmica de Ponent que patim des de fa més de tres-cents anys…
El mosaic dels treballs d’Hèrcules retorna a Llíria, a Ca Porcar, entre el Pla de l’Arc i el poble…
Però sols una molt bona rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…
Mosaic descobert al 1917 i datat al primer terç del segle III de la nostra era.
Part del patrimoni dels valencians, molt lluny de la nostra terra…
No sols tocàrem el cel: conquerírem l’Olimp i visquérem en el paradís!!!
Dissabte 25 de maig de 1991 un poble del País Valencià de quinze mil habitants feia història esportiva i de la gran amb l’ascens a l’ACB!!!
Llíria, un bàsquet de llegenda: jugadors, afició, ahir, hui, sempre!!!!
#30Anys #TornaASentirHo #QuanTocàremelCel #OrgullGrocINegre #PerqueLliriaesBasquet
www.apuntmedia.es/esports/futbol/trenta-anys-l-ascens-choleck-lliria-l-acb_1_1421942.html
Al Camp de Túria molt espavilats sembla que no estem: corrupció urbanística descarada des del 2006… i en 16 anys ningú llig la lletra xicoteta!!! fontaneria enmerdada del pp, Salvem Porxinos no les olora i tampoc la darrera legislatura i mitja a Riba-roja del psoe i Compromís…
Riba-roja reinicia la comissió d’investigació davant les investigacions d’Antifrau sobre el possible ús d’informació privilegiada en el canvi de titularitat i elevada plusvàlua de les parcel·les de Llíria que el València CF havia de cedir a la Generalitat.
Rector Universitat de València Joan Baptista Peset i Aleixandre: 80 anys després del seu afusellament encara no han anul·lat aquella sentència ignominiosa… un dels responsables del seu assassinat fins al 2019 encara tenia placa honorífica al seu poble…
