Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

+ Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

+ Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Hi ha més dies que llonganisses… i més setmanes que botifarres!!!

(Refranyer de Llíria)

+info

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis… on relatem uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

“Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l’espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l’oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir “atzucac, carreró sense sortida”. Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l’Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d’on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d’aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l’asfalt del pàrquing d’un gran centre comercial.

Ja a l’Edat Mitjana, aquest lloc s’anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d’aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l’espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l’Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l’escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d’un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d’un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer “el Capiró de Jueu”, el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l’estigma diabòlic que jau sota l’asfalt no s’esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d’una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d’un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?”

Joan Bell-lloc

Primera pàgina del llibre “L’home mort” d’Alfons Cervera:

+ Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d’un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Quinta Temporada, “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Altura, Sogorb, Almedijar… Penyagolosa, Espadà… vistes meravelloses del País Valencià des de les altures del Camp de Túria…

+info

… així com tenim la immensitat de la mar, també trobem i vivim la immensitat (i magnitud, i grandiositat, i…) de la muntanya… des de la Calderona, al mateix cim i girant el cap, observant ara la Concòrdia de Llíria… i la serra d’Andilla… i…

… i la immensitat de la meua Calba!!!

+info

Versió 2024 de José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras i que és la nova sintonia del pòdcast d’història del Camp de Túria “Cròniques Edetanes“. Un ball amb segles d’història, i molt desconegut actualment, adaptat magistralment als nostres dies actuals amb pretensions de reviscolar-lo…

“Dansa dels oficis de Llíria” és el nom que es dóna a una dansada molt antiga autòctona de Llíria i que es ballava popularment per festes, interpretada històricament amb tabalet i dolçaina com a instruments, marcant així diferents ritmes i melodies.

Es ballava formant parelles que representaven distints oficis, per això el seu títol. Cadascuna de les persones que dansava portava en la mà els instruments de treball característics del seu ofici. Així per exemple: el fuster, martell i fusta; el barber, navalla i tisora; obrer de vila, paleta i martell; cuirer, martell i cuiro…

Ací teniu una versió del Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ https://www.youtube.com/watch?v=ImCXUYF1VzE

… i ací la versió que els edetans “Saó” varen enregistrar al seu disc ‘La Perereta’ https://www.youtube.com/watch?v=OTjWFP0SQ-U

+info

El castell dels Vila-rasa fet tot una puntilla… Benissanó in the night, Manresània power…

+info

Ens  comenta l’historiador de Llíria Francesc Rozalén:

“Vos recomane que vegeu aquest vídeo de 29 minuts sobre la construcció i ús de l’aqüeducte romà de” Peña Cortada” de Xelva (actualment la part més espectacular d’ell és terme de Calles), que s’acaba de difondre per les xarxes i que podreu veure davall d’aquestes paraules.

És magnífic, amb unes imatges aèries espectaculars i sobretot molt didàctic.

L’autor és un gran divulgador, Isaac Moreno, enginyer tècnic d’Obres Públiques i historiador especialitzat en enginyeria romana.

És el que féu aquells impressionants documentals anomenats “Enginyeria Romana” que s’emeteren en TVE2.

Esperem que futures troballes arqueològiques puguen confirmar la hipòtesi que l’aqüeducte de “Peña Cortada” es féu per a portar aigua a Edeta.

Si açò es poguera confirmar, reforçaria encara més la gran rellevància que la ciutat d’Edeta arribà a tindre en època romana.”

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)

En aquesta segona part de les notícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programa complementari del pòdcast “Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)“, els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d’aquell temps i als mitjans tècnics d’avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.

En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d’un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d’indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d’avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.

En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s’han convertit en una excusa comercial, que s’ha perdut l’esperit nadalenc d’antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el “naixement del Nen Jesús”. Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.

Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d’estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.

En resum, estem davant d’un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d’aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l’aire?

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quarta Temporada, “Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX, segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Així de senzill és dir correctament l’hora a casa nostra…

+info

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)

LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Joan Bell-lloc

El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot.

Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l’obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d’escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l’ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs.

Però és la costa de Sant Miquel i l’interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l’espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.

Per altra part també apareixen nombrosos elements “profans” que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots “l’oferida magrana”, símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.

Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d’Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.

Amb ells comença el recital.

+ “Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria en temps de pandèmia” Francesc Rozalén

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quarta Temporada, “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles amb Clara Rozalén”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Els versos de Vicent Andrés Estellés en la veu de l’edetana Mireia Vives i la simfonia de la Unió Musical de Llíria…

… i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!!

Quarta Temporada – Episodi 8  (programa 35)

Amb Ferran Navarro autor del llibre…

…i la participació deJoan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria,  Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell.

“Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de la pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible…

Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat”

Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que és la recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries… i les músiques!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quarta Temporada, “Harca, harca, harca! Músiques de la guerra de Successió”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Des del punt geodèsic del Bardinal a l’edetana Concòrdia, la serra cosina-germana dels cims de la Calderona que està apegada cap a l’est i de la carena d’Andilla pel nord… jo fent la foto, i la meua trista ombra, a Les Alcubles, els dos de la dreta a Llíria i la parella d’enfront a Altura… Serrans, Camp de Túria i Alt Palància respectivament i amb un agermanament total… d’ací el nom…

… i ara, sobre el plànol, el lloc exacte on estàvem a la imatge anterior mirant les Vint-i-quatre, les Bodegues Velles de Torres i Torres…

Això sí, semblem astronautes edetans made in Jules Verne amb el nostre coet “Concòrdia I” a punt d’iniciar el vol cap a la galàxia d’Andròmeda… com a mínim!!!

+info

Vespra del #9Octubre de 1965: van aparèixer en mol llocs de València ciutat pintades en què es podia llegir «Parlem valencià» al costat de les quatre barres, les primeres que es van dur a terme durant la dictadura franquista…

+info

Llíria, 30 setembre de 2019… quatre anys enrere, així naixia el dia des de Sant Miquel, en el Camp de Túria i al cor de l’antiga Edeta…

… el sol tot just a la frontera entre el Camp de Morvedre i l’Horta Nord, besant la Mediterrània i amb la Calderona com a testimoni…

+info