… l’edetà George H. White, tot un gran referent de la ciència-ficció europea… hui, 13 de desembre, fa 102 anys del seu naixement…

És una oportunitat d’or, les pròximes festes de Nadal, per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l’oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d’un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns…

Pasqual Enguidanos ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l’iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país… Si Pasqual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d’imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen…

+👉L’edetà George H. White, tot un referent de la ciència-ficció europea, amb Francesc Rozalén. Pòdcast 38 Cròniques Edetanes

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

… a la Concòrdia de Llíria… tres indocumentats absorbint des de les altures els últims minuts del sol per a poder renàixer l’endemà… plaers quotidians de les terres edetanes…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Mirant d’un cop d’ull, de bon matí, tota la part central del País Valencià des de la serralada edetana…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

… muntanyes on conflueixen el Camp de Túria, els Serrans i l’Alt Palància…

La serralada edetana connecta per l’oest amb la serra d’Andilla (que ve de la del Javalambre) i per l’est a la Calderona o serra de Portaceli per a morir a la Mediterrània… el Puntal del Llop llirià com a testimoni del vídeo… per darrere de la serra de Xiva el sol pega a fugir cap a la Meseta… i per la part de la mar la vista abraça des de l’antiga Arse, actual Sagunt, fins al Montgó… tot el Golf de València als nostres ulls… plaers del Camp de Túria…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

La grandiositat del Misteri d’Elx representat a la sumptuosa Basílica de l’Assumpció de Llíria

Francesc Rozalén Igual

+ 01 Gaudint “El Misteri d’Elx” a Llíria: el vídeo

+ Crònica del concert edetà del Misteri d’Elx de Francesc Rozalén a La Veu de Llíria

La vesprada del diumenge 16 de novembre hem tingut el privilegi d’assistir a l’espectacular concert escenificat del Misteri d’Elx celebrat a la sumptuosa basílica barroca de l’Assumpció de Llíria, que mostrava un aforament complet.

L’escenari elegit per a aquesta representació no podia ser millor. Les grans proporcions de la basílica ambientada amb una cuidada i artística il·luminació, ressaltava les qualitats arquitectòniques del temple i el dotava d’un ambient màgic per a recrear la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu, tot cantat en valencià des del segle XV.

La posada en escena ha estat molt cuidada i la falta de la complexa i impossible tramoia aèria s’ha suplit amb unes senzilles escenes de gran bellesa, com pujar l’àngel de la magrana dalt de la trona del temple per a interpretar el seu cant d’anunci de la pròxima mort de la Mare de Déu, o situar al final de la representació a la Santíssima Trinitat (un sacerdot i dos xiquets) dalt d’un cadafal als peus de l’enorme imatge de l’Assumpció de Llíria per a escenificar així la seua coronació. Aquest final, amb els apòstols i jueus en l’escalinata del presbiteri i caient l’oripell des de dalt de la volta, ha sigut molt emotiu amb una imatge de gran càrrega cinematogràfica. Sense oblidar el cant del Glòria final amb les campanes de la Sang voltejant a festa i jubileu.

Menció a part mereix comentar la qualitat musical de la representació amb els magnífics cors de tenors, barítons, baixos i veus blanques de l’escolania i interpretant les melodies de clara ascendència medieval, renaixentista, barroca i encara posterior. La música ha estat interpretada per l’organista de la Capella del Misteri, que ha fet sonar magistralment el gran orgue de l’Assumpció amb més de 1.000 tubs, i que a més l’ha fet sonar amb uns acords contundents que omplien de musicalitat l’atmosfera del gran temple assumpcionista.

Enhorabona a tots els membres de la Capella del Misteri d’Elx per la excel·lent representació, a la basílica edetana per l’organització i a l’Ajuntament de Llíria per haver patrocinat el concert escenificat d’aquesta Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

I ací teniu el vídeo complet del concert escenificat a Llíria:

+ 02 Gaudint “El Misteri d’Elx” a Llíria: les imatges de Paco i Josep Rozalén

El Camp de Túria ha viscut una extraordinària representació del Misteri d’Elx. La monumental basílica edetana ha acollit la Capella i l’Escolania del Misteri en una jornada, la del 16 de novembre de 2025, que romandrà en la memòria dels assistents.

L’immens edifici barroc de la plaça Major de Llíria, ple de gom a gom, ha estat perfectament adaptat per a la reproducció d’aquest esdeveniment, una joia de la música, la llengua, la història i la cultura del País Valencià que es remunta a la segona meitat del s. XV.

Dues coses han estat especialment reeixides, la il·luminació i l’adaptació de l’escenari il·licità a la basílica edetana on, lògicament, no es podia muntar la tramoia tradicional d’Elx. Per això, és d’admirar la perfecció que s’ha assolit en l’aprofitament de la iconografia i l’espai del temple llirià, tot integrant-lo en aquesta representació sacra.

Tal com passa a Elx, l’obra té múltiples escenaris distribuïts per tota la basílica, per això hem triat aquesta magnífica peça, el ternari, representat en un lloc on es troben tres apòstols que provenen, per tres passadissos, a un punt central, entre el públic. Representa que venen de tres punts diferents del món, “de les parts d’ací estranyes” i s’ajunten miraculosament en la casa de la Maria “en menys temps d’un moment”. Ací us deixem el text, del vídeo que adjuntem al principi, que canten els tres apòstols viatgers.

“Oh, poder de l’alt imperi

Senyor de tots los creats!

Cert és aquest gran misteri

ser ací tots ajustats.

De les parts d’ací estranyes

som venguts molt prestament,

passant viles i muntanyes

en menys temps d’un moment”.

Amb el cant del Glòria, la Coronació i la pluja d’oripell s’ha tancat aquesta memorable representació de la Capella i l’Escolania del Misteri, amb imatges inesborrables que romandran en la nostra memòria.

+ Crònica del concert edetà del Misteri d’Elx de Francesc Rozalén a La Veu de Llíria

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

I ací teniu el vídeo complet del concert escenificat a Llíria:

(… extracte del pòdcast 31 de Cròniques Edetanes…)

… 28 de setembre de 1949, una data maldita que hauria de ser recordada per la gent lliriana, però que la tragèdia de la riuada del 57 va dur a l’oblit. Una desorbitada tronada d’aigua, granís i vent es va desencadenar eixe dia entre les 2 i les 4 de la vesprada i va convertir els carrers del poble en impetuosos torrents que arrossegaven pedres d’enorme grandària, causant danys descomunals en l’horta edetana i la part baixa del secà. Només cal dir que eixes dues hores de tempesta, els núvols van precipitar sobre Llíria 165 litres d’aigua per metre quadrat registrat en el pluviòmetre local, que són 165.000 metres cúbics o tones d’aigua per quilòmetre quadrat. Aquesta torrencial pluja va provocar que s’inundaren un gran nombre de cases del carrer Major així com la quasi totalitat de les del carrer que va a Sant Francesc i les de la Part d’Avall, veient-se els veïns d’aquesta última, obligats a apujar-se’n al pis alt de la casa. Així mateix, es van inundar infinitat de soterranis i cellers…

+ Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran. Pòdcast 31 Cròniques Edetanes

+ La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes

+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+ La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949

+ La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol

+ El que va provocar el diluvi de Llíria de 1949…

+ EL major desastre que es recorda a Bétera: la riuà del 28 de setembre de 1949

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Parlem amb Rafa Solaz, l’autor del panell informatiu d’aquesta serralada de més de quinze quilòmetres instal·lat per l’ajuntament de Llíria al Pic on històricament es trobava l’antiga Edeta… les muntanyes de tres comarques a cop d’ull: Alt Palància, Camp de Túria i Camp de Morvedre…

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Reportatge fotogràfic de Paco Rozalen el matí del 6 de setembre de 2025 sobre la trobada de gegants i nanos que s’ha celebrat a Llíria amb motiu dels setanta-cinc anys de la construcció dels gegants i nanos del Remei, obra de Regino Mas, considerat el millor artista de la història de les falles.

Han participat gegants i nanos de Reus, Vinaròs, Catarroja, les Alcubles i l’Eliana.

(Música: “Dansa dels oficis de Llíria” Saó)

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 YouTube

Agost 1897: un jove jornaler trobava en Elx un insòlit bust de pedra ibèric…

Agost 1917: durant unes obres en Llíria, a “Ca Porcar”, va aparèixer un mosaic romà…

Vint-i-sis dies sols va romandre la Dama d’Elx en terres valencianes ja que ràpidament va ser adquirida pel Museu del Louvre de París…

A terres edetanes vàrem tindre més sort i durant vint-i-cinc anys gaudirem de les tessel·les d’art del segle III, però…:

Ambdues obres d’art espoliades estan actualment exhibides al Museo Arqueológico de Madrid molt lluny del Baix Vinalopó i del Camp de Túria…

Escolteu el #pòdcast 65 de #CròniquesEdetanes  “El mosaic del Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà“

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Instagram

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Facebook

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 TikTok

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 X

+ Des d’ací accedireu al contigut en 👉 Bluesky

@croniquesedetanes

La Dama d’#Elx i el Mosaic de Llíria: patrimoni valencià espoliat… escolteu el pòdcast 65 de #CròniquesEdetanes “El mosaic del Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà”… CampDeTúria… obres d’art actualment exhibides al Museo Arqueológico de Madrid…

♬ original sound – Cròniques Edetanes – Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 65

Amb la col·laboració emblemàtica de Jaume Flor que ens narrarà un epíleg molt reflexiu i entranyable. Joan Bell-lloc ens endinsa en el mosaic, Enric Llopis parla del descobriment i Vicent Galduf denuncia l’espoli…

El 21 de maig de 2021 el mosaic romà dels dotze treballs d’Hèrcules retornava de bell nou a terres edetanes, a Llíria, a Ca Porcar, el seu emplaçament històric a la Bombilla, entre el Pla de l’Arc i el poble… però sols tornava a casa una molt bona i perfecta rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…

Als inicis dels terribles anys quaranta del segle passat el franquisme va rapinyar, camuflant el lladrocini com a transacció legal, aquesta obra d’art original del segle III amb uns arguments que serien molt semblants a aquests: “o aceptas esta oferta o atente a las consecuencias”…

Descoberts el 1917, al llarg dels anys vint Francesc Porcar va rebre nombroses ofertes, sobretot estrangeres, per a vendre el mosaic… una d’elles arribava als 23.000 dòlars, tota una fortuna per a l’època… però el llirià sempre es va negar a desprendre’s d’ell.

Durant la Guerra del 36-39 el mosaic es va tapar per evitar la seua destrucció.

Francesc Porcar va ser nomenat jutge municipal interí pel Comité local de Llíria l’any 1936 i va crear la “Biblioteca del Poble. Va ser també nomenat col·laborador del Servei valencià d’Investigació Prehistòrica per la inestimable col·laboració prestada durant les excavacions del poblat ibèric d’Edeta al Tossal de Sant Miquel.

Finalitzada la guerra, va arribar la repressió i la presó. El 12 de desembre de 1941 Ricardo Macarrón Piudo, tinent coronel de la Guàrdia Civil i apoderat provincial del ‘Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional’ es va presentar a la casa de la Bombilla amb la missió de la Comissaria General d’aquest servei de fer-se càrrec del mosaic dels dotze treballs d’Hèrcules amb destí al Museu Arqueològic de Madrid. El 2 de juny de 1942 arriben els restauradors del Museu per fer-se càrrec del Mosaic, però la importància del treball i la poca experiència en aquest camp fa necessari esperar a finals d’octubre perquè arribe des de Barcelona un equip d’autèntics especialistes en l’extracció de mosaics. Durant més de tres mesos van romandre a Llíria Adolfo Maragliano i Francisco Cruzado. Finalitzada l’extracció, el 27 de desembre de 1942, el mosaic va eixir de Llíria en direcció a Madrid. Una vegada allí es va restaurar i el 1947 s’exposa inicialment a terra… i el 1989 novament es restaura per a la seua exposició definitiva a la paret del Museu on el podem contemplar en l’actualitat lluny, molt lluny, de sa casa al Camp de Túria.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 65 de la Sisena Temporada, “El mosaic dels Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà espoliat a Madrid”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

👀👉 “La història poc coneguda del baldaquí d’estil neoclàssic de la basílica de l’Assumpció de Llíria” – Francesc Rozalén Igual  

👏 Paco Rozalén escriu en aquest article una història molt interessant i quasi desconeguda, amb algunes fotos que es publiquen per primera vegada. Un edifici esplendorós, amb un gran valor patrimonial i artístic, construït i finançat completament i exclusivament amb els recursos econòmics públics de tot el poble de Llíria a través de les seues institucions forals… un claríssim exemple del poder que tingué la nostra vila en època foral valenciana…

Sisena temporada, pòdcast 61.

Joan Bell-lloc entrevista a Manolo Sànchez Vidagany:

“… Tota la cristiandat occidental celebrava aquestes festes i també Llíria té un passat ben ric de tradicions carnavalesques. Manolo Sánchez Vidagany ha tingut el bon gust d’arreplegar tot aquest llegat que uneix Llíria a les més velles tradicions del centre europeu i que es remunten al nostre passat medieval i, fins i tot, romà. Els personatges, les vestimentes, la gastronomia, la literatura i l’enginy popular, l’itinerari ple de records de la vella Llíria medieval, els carrerons, les placetes i els racons arrenglerats en una rua que travessava fantàsticament els anys i els segles i ens fa reviure el passat fet present. Tot aquest material etnogràfic ha estat recollit i publicat per l’Ajuntament de Llíria i nosaltres, ara i ací, el volem donar a conéixer als nostres seguidors. “Sigueu devots i feu Carnestoles”, com deia la dita, i gaudiu la posada al dia d’aquesta vella festa, acompanyats de la mà experta de Manolo Sánchez Vidagany…

Amb aquest pòdcast hem volgut reviure uns fets que, el pas del temps i diverses circumstàncies, han fet desaparéixer del nostre calendari actual de Llíria. I no fou només una ordre arbitrària dictada per un dictador, també en un món on uns moren de fam i altres llancem tones d’aliments, fer uns dies de Carnes Tolendas tampoc té massa sentit, almenys etimològicament.

Però aquesta festa ens unia a tot un clamor europeu, gairebé mundial, i ens feia sentir que formàvem part de tot un gran conjunt humà que gaudia bojament les darreres hores de disbauxa abans dels dies d’austeritat i dol que venien després.

Recordar-ho i reviure-ho ha estat la nostra tasca. Deixar-ho morir al profund llac de l’oblit, tampoc no té cap sentit. Siga com siga: Carnestoltes, bones voltes!”

Joan Bell-lloc

+ Des d’ací podreu accedir al web de la Biblioteca de Llíria on poder llegir i descarregar-vos gratuïtament la publicació: “Carnestoltes de Llíria: la celebració dels humils“ de Manuel Sánchez Vidagany

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 61, “Els Carnestoltes històrics de Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ Ací des de Facebook

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Que poqueta cosa era el riu Túria quan arribava, pel seu llit històric, a València ciutat…

Al seu costat, fins i tot semblava que la séquia Major de Llíria portava més aigua quan circulava descoberta per l’avinguda…

Sisena temporada, pòdcast 60.

Amb les col·laboracions de Maria Faubel, Francesc Rozalén, Rubén Pitarch, Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro. Presenta Joan Bell-lloc.

Comencem el viatge per les terres edetanes amb l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés sobre Llíria i els pobles del Camp de Túria:

El desembre de 2023 ens avançàrem al centenari del poeta de Burjassot publicant el pòdcast 39 de Cròniques Edetanes “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles, amb Clara Rozalén”. El maig de 2024 entràrem de ple a la commemoració dels #CentdEstellés amb el nostre programa 44 “Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner”. I ara, febrer de 2025, tanquem el cercle celebrant els Cent +1 del millor poeta valencià amb aquest treball´, el 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”.

Des d’ací podeu descarregar-vos gratuïtament, del web de la Biblioteca de Llíria, el llibre de Paco Rozalén sobre Estellés i Llíria

Comencem el pòdcast llegint un article que Vicent Andrés Estellés va publicar el 30 de setembre de 1987 i on el poeta tanca el conjunt de poemes estellesians sobre Sant Miquel i Llíria. El poeta, tal com explica al text, fa un resum global de les seues experiències personals i familiars de les visites o pelegrinatges a Llíria i la pujada a l’Ermita. Hi apareixen els tòpics que havia exposat en molts altres poemes anteriors: la pols, les misèries humanes, la pobresa, els miracles, els ciris, les magranes i els fruits de tardor, el vi, el carro, la paella, Sant Vicent, etc.

Una de les característiques de l’obra d’Estellés és la fotografia descarnada i viva de la gent del seu Poble, amb majúscula, dels valencians en el seu conjunt, amb les seues virtuts i defectes. Ell descriu aquesta gent en un context històric concret, la miserable postguerra, amb enormes mancances econòmiques i també culturals. Però paral·lelament, aquesta globalitat apareix especificada en els seus espais concrets, en les seues viles, ciutats i pobles, amb els seus noms de lloc, amb els seus topònims.

1.- “Polsim que es vessa sobre els garrofers” amb Francesc Rozalen

I així, el poeta de Burjassot presenta al llarg de la seua obra viles i viles, pobles i pobles. Algunes ciutats van tenir la sort de ser protagonistes de tot un llibre de versos dedicat a elles per Vicent Andrés Estellés. No va ser aquest el cas de Llíria. Tanmateix, la vella Edeta es trobava disseminada, per tot arreu, dins de nombrosos versos del poeta. Per això hem d’agrair la magnífica i pacient obra de Francesc Rozalén que ha sabut triar i rejuntar, com qui amuntona granets de mangrana, totes les referències estellesianes dedicades a Llíria i a la seua festa de Sant Miquel.

El llibre resultant és una bellíssima publicació de l’Ajuntament de Llíria que apareix com una ofrena, com un nou exvot, en el centenari del naixement del poeta de Burjassot. Creiem que ha estat una obra pertinent i exacta on s’han ajuntat la bona voluntat política, el bon gust literari i l’amor a la terra de proximitat. A les seues pàgines trobem un estudi introductori sobre l’ermita i el monestir, la col·lecció completa de gasetilles sobre la festa de Sant Miquel, amb el pseudònim estellesià de “Roc” i la gran quantitat de versos i referències poètiques a Llíria dins dels diversos llibres de poemes, especialment, al Mural del País Valencià. El llibre es tanca amb l’aportació d’altres poetes i literats que han cantat també les festes miquelines de la vella Edeta. I ningú millor per explicar tot açò que la veu del mateix Francesc Rozalén.

2.- El Camp de Túria al Mural del País Valencià amb Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro

Però a les Cròniques Edetanes hem volgut estendre la mirada sobre el conjunt de tots els pobles edetans que també van ser objecte poètic del gran Estellés. Els poetes dels pobles del Carraixet, de la Vallbona i dels pobles del Camp de Llíria també aporten la seua visió sobre aquesta qüestió. Tot i que no apareixen al llibre de Llíria, nosaltres hem volgut donar-los la paraula i completar, així, el conjunt de les terres edetanes.

En primer lloc, Joan Castellano ens dona la seua visió de Benisanó, com un preàmbul de l’arribada a Llíria.

Des de Benaguasil, l’escriptora Carme Cardona fa una reflexió sobre l’obra d’Estellés i els seus versos dedicats a les perfumades i productives hortes dels pobles de la Vallbona.

Per últim, el poeta Alexandre Navarro acompanya l’Estellés més roder i secatiu caminant pels plans i les pinades de la Calderona, descrivint cada racó de l’alta vall del Carraixet.

3.- Maria Faubel “On Llíria s’acosta al cel” i “Els amants”

Però Llíria no és únicament paraula. La mesura i la sonoritat de les síl·labes poètiques ha esdevingut música, un miracle que va lligat a aquesta terra des de la vella Edeta, als fonaments de Sant Miquel. Ara, la lliriana Maria Faubel, tot rescatant uns versos que han passat desapercebuts a tots els estudiosos de l’obra estellesiana, ha compost una cançó que resumeix en un vers meravellós el santuari i la vila: “On Llíria s’acosta al cel”. Es tracta d’un poema publicat el dia de Sant Miquel del 1960 amb el pseudònim de Roc. Si els versos són emotius, amb la música i la veu de Maria Faubel són colpidors i et transporten a regions situades molt a dins de l’ànima. Rubén Pitarch fa una presentació d’aquest treball. Com a perla final sentireu la bellíssima versió que Maria Faubel fa del conegut poema dels Amants.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube