vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Llíria en imatges

Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V. Pòdcast 43 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Edeta en flames 2: llibret d’una falla infantil itinerant a Llíria el 1950

A l’anterior pòdcast, el 41, de Cròniques Edetanes, Una història de falles a Llíria

Manolo Sànchez Vidagany ens parlava d’una falla infantil “itinerant” l’any 1950 que va tindre molt d’èxit i va ser molt celebrada. Hi havia molts testimonis d’ella, però poca concreció… gràcies al pòdcast acabem de rebre documentació directa i completa de la mateixa com és el seu llibret oficial…

Ens l’ha proporcionada el que va ser president d’eixa comissió “SIMEONIN el del forn” (Sime Galduf, 14 anys en aquells temps) que estava, a més, composta pel Secretari RAFAELIN el de la terra, depositari MIGUELITO el Fullasco, cobrador LLUISET Guardiola i els vocals PEPITO el Pintoret, AGUSTINET el de Taroncher, VISANTICO el Rateret, MIGUELITO, el Torró i PEPET el del Carroser… i la Fallera Major Mari Trini Salas… així com la Cort d’Honor: Conchita Miguel, Mari-Tere Marti, Rosarito Montesinos, Paquita Nacher, Conchita Calvo, Amparin Botella, Sunsionin Torres, i Marujin del Rio

I el programa de les festes… dijous 16 març a la nit plantà de la falla davant de ca la Viuda… divendres 17, a l’una, trasllat de la falla a la Plaça Major Antiga (a la Vila Vella), cercavila i cavalcada infantil… dissabte 18, trasllat de la falla als quatre cantons de ca Bomba, cercavila i desfile… diumenge 19 de maç 1950, a la una, trasllat a la plaça dels Carlistes, on se cremarà a les 10 de la nit…

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Edeta en flames, una història de falles a Llíria. Pòdcast 41 Cròniques Edetanes

Amb la participació de Manuel Sànchez Vidagany.

Quinta Temporada – Episodi 3 (programa 41)

 

+Edeta en flames 2: llibret d’una falla infantil itinerant a Llíria el 1950

Les falles són una interessant manifestació festiva que, a diferència d’altres festes, penetra en diversos camps de la nostra societat, com ara l’art, la música, la política, la moral i la ideologia. Són, per tant, un fenomen complex i canviant que ha anat adaptant-se a cada època i pensament de la nostra història.

Manolo Sánchez Vidagany ens fa una visió panoràmica, de Llíria estant, d’aquesta festa, dels diversos aspectes i dels diferents elements que la componen; com han arribat a introduir-se al món de les falles o com han desaparegut. La seua interessant exposició recorre els diversos barris llirians i els principals personatges que donaren vida a les comissions falleres. També fa una perspicaç aproximació al fenomen local de les bandes, com un element vertebrador de la gènesi fallera de Llíria. Heus ací la seua intervenció.

 

+info: ‘Cendres i poble. Una història de falles a Llíria article de Manolo Sànchez Vidagany i Josep M.IzquierdoEl poeta del foc” a @LaVeudeLliria

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

L’última nevada a Llíria…

Aquests dies, en teoria a l’epicentre de l’hivern, per terres del Camp de Túria vas passejant i gaudint d’un oratge entre primaveral i estiuenc… però si mirem divuit anys i escaig enrere, Sant Miquel de Llíria es despertava, un 28 de gener de 2006, ben nevat i amb “un fretorro que tallava el pixorro“… del forro polar al tanga per a eixir al carrer hem passat…

+info

… i cap pensament bo!!!

Anys enrere anar a analítiques, hospital o simplement al metge de general era un tràmit mental senzill o ens pensàvem mil homes i que res et podia passar…

Passes els seixanta, per a qualsevol prova mèdica com per exemple la de hui al matí, i les neurones es destarifen i vas com cagalló per séquia…

+info

Segle XIX, cens electoral de Llíria de 1890…

Mirant interessant i curiós cens electoral de Llíria de 1890 on trobe al meu besavi que en 1871 havia aterrat a terres edetanes des de Beniarrés (Comtat)… està distribuït alfabèticament, cadascuna d’elles, en cinc taules de votació…

D’una població de nou mil habitants… sols 2.090 llirians, exclusivament homes, tenien dret a vot… i d’ells quasi un 90% d’analfabetisme…

Amb carrers entranyables com Mitja Lluna, Era Perica, Rambleta, Gila, Barceloneta,  Xop, Mitja Galta, Llarg, Llibertat, Migdia…

+info