Tombant pel Mascançà

Fa temps que tinc clar que els meus dibuixos (amb els que passo bones estones fent-los) no traspassaran les tapes de les llibretes o carpetes on són desats. Per això gaudeixo amb el treball de bons professionals. I vol al casualitat que, per diferents camins, avui s’ajuntin el de Marçal Abella (Estacions de Lleida, ja publicat) i el de Carles Roman (Bad Swing, un projecte atramuntanat que busca suport… i també inclou un curtmetratge!).

Per passar una bona estona. No us decebran.

I el 39 dels 365+1.