Traduïda per Joan Casas a Edicions de L’Albí, de Berga, igual que quatre monòlegs liricodramàtics més d’aquest gran poeta grec. Com fa Biel Mesquida amb tres altres figures de la mitologia grega en el seu Els missatges no arriben mai, representat a La Seca de Barcelona i de visió molt recomanable, Ritsos dóna nova vida
Magnífics l’epíleg i el post scriptum d‘aquest llibre. Abandona el sarcasme i agafa volada i seriositat:“Tots aspirem a la felicitat. Però si alguna vegada els éssers humans arribessin a reconciliar-se plenament amb la realitat, l’esperit grec -l’esperit tràgic, l’esperit agonístic- s’hauria perdut”. “El pessimisme grec neix de l’afirmació excessiva de la vida, i no pas
És un recull d’aforismes de Nikos Dimou, que, com moltes obres d’aquest caràcter, conté les dosis justes d’ironia i sarcasme sobre aquest país que pateix tant, com la nostra civilització de la qual és el bressol. “Mentre la meitat dels grecs intenten transformar Grècia en un país estranger, l’altra meitat emigra.”“Els grecs sempre buscaran la
Espero amb interès la pròxima publicació del darrer premi Andròmina.Josep-Lluís Carod-Rovira, a través dels seus articles de premsa, ha demostrat ser un bon escriptor, i l’aparició d’aquesta obra en pot ser la confirmació definitiva. També trobo interessant la temàtica i l’estructura del llibre, més aviat miscel·lani. La passió italiana està ben arrelada en molts catalans.
Carofiglio és magistrat i actualment senador pel PD (Partito Democratico). L’advocat Guido Guerrieri té despatx a Bari, ciutat natal del seu creador, i sovint es veu embolicat en casos a resoldre a la manera d’un investigador privat. Aquesta vegada es troba investigant la desaparició d’una jove. Separat i una mica desenganyat de tot, advocat indolent,
Crític i marxant d’art, de simpaties anarquistes, va fer-se càrrec durant uns mesos de la secció de successos del diari Le Matin, l’any 1906. Converteix la redacció d’aquests breus en un art subtil, que diu molt més del que sembla i més del que és habitual en notícies d’aquest tipus. La gràcia rau en la
Ben diversament del títol, aquesta novel.la breu de Sciascia ens mostra la complexitat i les paradoxes del món del delicte.La investigació d’una mort aparentment accidental porta a un honest brigada de la policia a dubtar del seu mateix cap. Inspirada en fets reals, finalment els culpables del delicte quedaran impunes, protegits per una espessa capa
L’autor de novel.les policíaques, també dramaturg i guionista de Theo Angelopoulos, reuneix en un volum diverses cròniques publicades a la premsa alemanya sobre la crisi que devasta el seu país. Bon coneixedor del món germànic, per l’educació rebuda i per haver viscut a Àustria i Alemanya, explica al públic germànic la seva visió dels problemes
Un inspector de policia honest investiga una sèrie d’assassinats de jutges en una Itàlia sense localització precisa, amb noms inventats però al.lusius.L’inspector acabarà dins el laberint.El desenllaç no deixa gaires escletxes a l’esperança: les raons d’estat -i de partit- estan per damunt de la recerca de la veritat. El context mana. Frases complexes, amb subordinacins
Un Camilleri fa poc traduït al català. El comissari Montalbano es va fent gran, està obsessionat per l’edat i viu un nou dubte amorós que l’esqueixa, igual que la seva estimada, molt més jove.Un final dramàtic i sobtat. L’èxit públic enmig de l’íntim fracàs.La ironia de sempre, els personatges ben traçats, amb gruix.I els problemes
Després d’haver llegit Exercicis d’estil, de Raymond Queneau, puc dir que l’obra del nostre escriptor rossellonès no en desmereix gens ni mica.Seguint l’exemple de l’escriptor francès, és un dels llibres més divertits que he llegit en els darrers anys: a partir d’una anècdota banal, l’autor en fa un seguit de 123 variacions que són una
És curiós de constatar la visió d’Espanya com a país retardat, brut i incivilitzat que tenia el gran escriptor portuguès.Ho podem trobar, per exemple, en la seva novel.la A cidade e as serras, fa poc traduïda al català a El Gall editor (una altra editorial perifèrica, de Pollença), en l’episodi en què el protagonista perd
Henri Beyle, abans de ser Stendhal i abans de ser novel.lista, va escriure un diari personal al llarg dels primers divuit anys del segle XIX, els anys de la seva joventut.S’hi reflecteix l’escriptor en formació, interessat obsessivament en l’estudi dels caràcters de les persones, i el buròcrata ambiciós al servei de l’imperi napoleònic, que travessa
Manhã submersa és una de les grans novel.les d’aquest escriptor portuguès, publicada el 1954, en què narra el seu pas pel seminari, experiència que va marcar el seu pas de la infantesa a l’adolescència.La intensitat de l’estil, amb una metaforització pròpia d’un excel.lent poeta, s’adiu amb la visió del món que transmet, on la persona de
Aquest antropòleg del cos, nascut el 1953 i professor a la universitat d’Estrasburg, explora el tema del desplaçament a peu, de forma voluntària, i en destaca les seves virtuts.La marxa, la caminada, el viatge o el peregrinatge, en les seves diverses èpoques i circumstàncies.Proveït d’una rica bibliografia sobre el tema, i viatger impenitent ell mateix,