Novel·la distòpica sobre els estralls que el turisme descontrolat i un model depredador de desenvolupament han causat a l’illa de Mallorca (i, per extensió, al conjunt de les Illes). Per un fenomen inexplicable, la serralada de Tramuntana desapareix quan s’enlaira cap al cel. Els especuladors de sempre, àvids insaciables de negoci fàcil, hi veuen una
Acaben d’aparèixer, publicades per Tusquets i traduïdes per Jordi Martín Lloret, dos interessantíssims textos del cèlebre escriptor txec afincat a París, que Gallimard havia editat el 2021, amb sengles presentacions que també es traslladen en l’edició catalana, sota el títol comú “Un Occident segrestat”. El primer, titulat “La literatura i les nacions petites”, és un
Si voleu llegir una sàtira ferotge de J.V.Foix, llegiu el segon acte de l’obra Els beneficis de la nació, apareguda en el volum XIX de la Poesia Escènica completa de Joan Brossa, publicada per Arola editors. Gran tasca molt meritòria d’aquesta editorial. S’endevina fàcilment que Brossa i Foix, tot i participar d’una o altra manera
Amb aquest títol, el filòsof Víctor Gómez Pin fa una reflexió radical, amb un peu damunt Aristòtil i un altre sobre Marx. L’animal de pensament i de llenguatge que és l’ésser humà es mereix alguna cosa més que la misèria actual, que mina el seu temps de vida sense permetre l’accés universal al pensament lliure,
Un assaig breu i clar sobre les característiques del nacionalisme espanyol, exemple de nacionalisme banal -o trivial, segons l’autor-. El pensament d’inspiració llibertària del professor de Ciència Política Carlos Taibo encara sense prejudicis la qüestió i n’ofereix una bona síntesi. Editat per La Catarata.
[imatge de freepik.es] Els nostres Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira no van ser els únics que van tenir problemes per l’exhibició d’una corona d’espines. Més d’un segle abans, el genial novel·lista portuguès les fa passar magres al seu protagonista per causa d’aquesta suposada relíquia que porta de Terra Santa a la seva beata tia.
Les presons inquisitorials no van ser mai les presons fosques i secretes que hom imagina: estaven constituïdes per cel·les espaioses, lluminoses, netes i moblades. En molts casos, els presoners hi portaven els seus mobles, i es concedia sempre, a qui ho demanés, l’ús de llibres, de paper i de tot el que calia per a
Al darrer número de L’Avenç, el pensador escriu: “Comprendre com fer el paper servilment correcte obliga, en general, a renunciar a tota creativitat i tot risc.” “La cultura humanista, nascuda de la llibertat i de la crítica, corre el perill, en l’actual universitat, de ser enclaustrada, com si tornés al recinte monàstic, (…) a l’immobiisme
Encara l’últim poema,encara l’últim mési prou, això vol dirmolt més que l’últim,i vol dir, també, que encara continuo sense acabar-me maini jo ni la menja, el plat que em balladavant dels ulls, i que em festegenels famolencs atents, per si em deixava,ja mig fred i eixut,un bocí d’ànima recuita vora el tallde tomàquet, l’ou dur
Sento ma vidacom un bell somni no acomplert,com la meitat d’una altra vidaque s’escolés, braços oberts.(…) Passió insana, insatisfeta,d’algun anhel no complagutque em llança enfora i m’inquietaper abastar l’nconeguti el pit del somni que ens alleta! (de Fragment del superhome)
En el poema Primer de maig, que pertany al recull Entrebancs de l’univers. Mena d’epopeia (1956): I acaba el bombo i la trompeteriaPosant zeros de més i coloraines,Calçant de vidre, a la tercera via, Asseguts coixos. Lucidesa prescient del poeta!
Jo sé el camí de la Casa VermellaOn viu l’orat que farga a mitjanit;S’hi va pel clot on degoten les breesD’un tronc alat, amb espurneigs d’estela, I on pella el roc amb semença de griu.En un trencall, entre esbarzers benignes,Ja En Marbre, dret, us anomena clar;El vostre nom s’esfulla per la timba,Un bosc cremat us
Comiat Els núvols vénen apilotats. Agafo un mocador per dues puntes.I hi faig un nus. Després un altre.(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.) Un altre en faig d’igual i estiro sempreEl mateix bec. Tapo els nusos.Llanço el mocador enlaire, i els nusosEstan desfets. Ah, Llibertat! (Del llibre Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa
Un tresor de poesia xinesa del segle IX de la nostra era. Aquest poeta, funcionari de l’estat en una llunyana regió xinesa, sintetitza les virtuts d’aquesta gran tradició.Expressió velada pel pudor; objectivisme aparent del qual es desprèn un lirisme profund, autèntic; simplicitat de les imatges i de l’encadenament dels versos, que operen més aviat per
Un manifest molt interessant del filòleg italià Nuccio Ordine, editat per Jaume Vallcorba a Quaderns Crema. El menyspreu envers les humanitats i envers la ciència desinteressada està arribant a proporcions alarmants en la nostra societat neoliberal.El professor calabrès recorre la cultura occidental per aplegar nombrosos testimonis de la vindicació del valor intrínsec de l’experiència estètica