Però una alegria estranya havia d’entrar ben aviat a casa nostra, portada per la veu del Jaume. El rei Alfons XIII havia sortit del país i s’acabava de proclamar la República. Jo no m’avenia que allò fos cap felicitat a tenir en compte, però la joia del Jaume rajava per llavis i mans i era
La Sicília de l’època feixista i del tràngol de la guerra mundial, els bombardejos i l’ocupació de l’illa per les forces aliades.El masclisme i l’obsessió pel sexeUn personatge tràgic, impotent secret i després blasmat i ridiculitzat … Escenes còmiques, algunes de ben líriques, i un final amarg.Vitaliano Brancati passa comptes amb el feixisme amb el
Algunes veus crítiques han retret falta d’elaboració a aquest nou lliurament del comissari Kostas Kharitos, segona part de la Trilogia de la crisi, de Màrkaris.Per mi, el valor de l’obra resideix en la força del seu testimoni directe i contundent sobre el patiment dels ciutadans grecs d’ara mateix. En aquest aspecte, el llibre no defrauda i
Encara que fos publicada el 1974, Sciascia anuncià la Itàlia dels anys venidors. Els bons novel·listes tenen el do de l’anticipació. Una colla de magnats, homes d’església i de negocis, polítics destacats, es reuneixen en una finca a fer una mena d’exercicis espirituals que no exclouen la presència femenina -segurament, de dones de lloguer. Té
Narració d’una presa de consciència, amb fons de novel·la de tesi, bastant didàctica i ideològica, l’habilitat de l’autor defuig el pamfletarisme. Amb nombroses referències històriques i literàries, és una bona mostra de l’art narratiu del seu autor que fou portada al cinema.Ambientada al Portugal salazarista dels anys trenta, amb la guerra d’Espanya a tocar, la
Vist que un bloc veí el commemora, m’afegeixo a l’homenatge amb un fragment dels Feuillets d’Hypnos, fragments en prosa que recullen la seva experiència com a cap de la resistència antinazi a Occitània -la seva terra natal.S’hi explica com sacrifica la vida d’un company, executat per les SS davant dels seus ulls, per tal de
L’autor recull un conjunt de textos escrits amb motiu de la seva estada al sud de Suècia, el 1980. [imatge d’escriptors.cat] El més extens és un diari que recull el darrer mes viscut enmig dels boscos d’Escània, a prop de l’avi de la seva companya, la mort del qual ve a coincidir amb el final
Una ressenya al Punt Avui de Vicenç Pagès em va cridar l’atenció, i no m’ha pas decebut. En alguns aspectes, em recorda l’uruguaià Mario Levrero i la seva Novela luminosa.Un monòleg d’un escriptor maniàtic i obsessiu transcrit pel seu company de passejades, del qual ho desconeixem tot, perquè l’única veu que importa és la del
Filosofía del futuro i Los límites del mundo són dos dels títols seus que més recordo.La seva filosofia, d’orientació bàsicament antropològica i també ontològica, estava molt ben escrita. Es feia entendre i recorria els temes més diversos de la cultura. No el va abandonar mai una ambició sistemàtica, l’edificació d’un pensament propi al voltant d’una
La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona presenta aquests dies una exposició dedicada a Andrea Camilleri i el seu personatge, el comissari Montalbano, que s’ha inaugurat tot coincidint amb la Setmana de Novel·la Negra, BCNegra 2013. L’exposició ens presenta les novel·les de Camilleri que tenen com a protagonista aquest personatge que l’ha fet tan famós, acompanyades
El plor dels rics salpa pels aires,I les rialles dels captairesSolquen els glaços del teulat.(…) Res no s’acaba i tot comença.Vénen mecànics de remençaAmb olis nous de llibertat No són versos de cap revolucionari polític, sinó de mestre Foix en la seva nadala més bonica, pel meu gust.Versos d’actualitat per allò que no passa però
He rellegit aquests dies El consell d’Egipte i Càndido, dues novel.les que ens mostren l’actualitat d’aquest escriptor sicilià, mort fa uns quants anys.(Avui, 8 de gener, quan hauria complert 92 anys, l’Unità li dedica un article, lamentant el seu relatiu oblit) La primera és una novel·la de fabulació històrica, ambientada a la Sicília de finals
Com cada any per aquestes dates, tinc el costum de llegir la poesia de J.V. Foix, en prosa o en vers, tant se val. El seu món màgic, que sorgeix per la força de la seva paraula, és únic. Hauríem arribat, vogant, fins a la punta de les Coves; però els rems resistien el nostre
No us perdeu l’exposició dedicada al cinquantenari de la publicació de Nosaltres, els valencians al Palau Robert de Barcelona. Teniu temps fins al 17 de febrer.Hi podeu admirar la fina cal·ligrafia de l’autor, minúscula, elegant i perfectament llegible.Documents de l’època, fotografies, manuscrits de Fuster, cartes als editors, escrits de la censura o per a la
Ha mort aquest gran poeta brasiler, als 88 anys, a la ciutat de Sevilla.El seu traductor a l’espanyol en parla en el seu bloc i n’ofereix dos poemes encara inèdits, que valen com a comiat del poeta. A sombra do pássaro Vi a sombra de um pássaro.E onde estava o pássaro?Era uma sombra sem pássarono