Magnífics l’epíleg i el post scriptum d
‘aquest llibre. Abandona el sarcasme i agafa volada i seriositat:
“Tots aspirem a la felicitat. Però si alguna vegada els éssers humans arribessin a reconciliar-se plenament amb la realitat, l’esperit grec -l’esperit tràgic, l’esperit agonístic- s’hauria perdut”.
“El pessimisme grec neix de l’afirmació excessiva de la vida, i no pas de la seva negació. De la incapacitat de reconciliar-se amb la finitud de la vida”.
“Naturalment, es podria escriure també un llibre que es titulés La felicitat de ser grec“.