El gran Georges Perec, integrant del Taller de Literatura Potencial (OULIPO), durant tres dies consecutius del mes d’octubre de 1974 va dedicar-se a observar i anotar tot allò que succeïa a la plaça Saint Sulpice de París en diferents moments del dia.Personatges, vehicles, el temps atmosfèric i el cronològic, les escenes de la vida quotidiana,
La novel.la, publicada per primer cop el 1963, se situa en els llargs anys de la dictadura portuguesa, tot i que sense concretar. Transcorre fonamentalment en la població d’Èvora, escenari d’altres novel.les de l’autor.Els personatges són membres de la petita intel.lectualitat que intenten donar un sentit a les seves vides revoltant-se contra l’estat de coses
L’especialista d’origen gallec en ciència política Carlos Taibo, professor a la UAM, ha publicat un llibre dedicat a un dels personatges que més el fascinen. La figura enigmàtica i misteriosa de l’escriptor portuguès és explorada en les diverses facetes mitjançant una síntesi i contrastació de les dades que es coneixen sobre la seva persona. Carlos
L’autor, enginyer agrònom, sindicalista i ecosocialista compromès, elabora un acurat estudi que és alhora un al.legat en favor d’un canvi de model productiu i social, amb rigor documental i afany argumentatiu. (continua) Amb pròleg i postfaci de Jorge Riechmann, estudiós compromès com l’autor, comença amb una magnífica anàlisi del cicle del carboni.Basant-se en les dades
Testimoniatge sobre una de les experiències límit del segle XX, el llibre gira al voltant de l’estada de l’autor al camp nazi de Buchenwald, les conseqüències en la seva vida i el retorn incessant del seu record traumatitzant.En la segona part del llibre es planteja més directament la qüestió central del títol: la contraposició que
Xose Neira Vilas (1928) és un escriptor gallec que emigrà a Llatinoamèrica i va passar molts anys a l’illa de Cuba. El 1961 va escriure la narració que ara ens ocupa.Amb frases curtes, d’estructura senzilla i amb un lèxic popular considerablement ric, ens explica un tros de la vida d’un nen del camp gallec, imaginem
La darrera novel.la de Philip Roth està ambientada als Estats Units de la Segona Guerra Mundial, amb soldats mobilitzats, joves exempts per impediment físic i una epidèmia de poliomielitis que fa estralls al nord-est del país, entre la comunitat jueva de Newark.El sentit d’extrema responsabilitat que domina el protagonista, reflex d’un afany d’omnipotència no reconegut,
De Vergílio Ferreira (1916-1996), Quaderns Crema va traduir fa uns quants anys una de les seves obres màximes, En nom de la terra, novel.la que em va impactar fortament i que recreava la relació d’una parella d’ancians tot contrastant l’esplendor de la seva joventut amb la decrepitud de la vellesa. L’editorial anunciava la publicació d’un
Cid Cabido (1959) va publicar aquesta novel.la fa un parell d’anys. Pere Meroño la recomanava en el seu bloc i he aprofitat aquests dies de vacances per llegir-la. Un escriptor/periodista desvagat s’interessa per l’assassinat d’un poderós industrial conserver a la ciutat de Vigo esdevingut a les darreries del franquisme, coincident en el temps amb el
Aquest important escriptor i influent director literari italià, sicilià de naixença, va redactar una petita crònica del seu viatge a Sardenya als vint-i-quatre anys, quan podem dir que encara era un escriptor en formació. Bellament escrita i titulada, amb voluntat d’estil i de capítols molt breus, hi reflecteix l’estada en aquesta illa l’estiu del 1932,
Una novel.la de fons esperançat sobre un personatge que busca reconciliar-se amb el seu passat a través de la reivindicació de la dignitat del seu pare. En el rerefons, la misèria moral del franquisme, l’acarnissament amb els vençuts, la covardia de molts, la corrupció dels aparells de l’estat …I una nova generació que obre horitzons
Del Diari de Stendhal. Transcric de l’original francès, potser per pudor: “Je suis ainsi que beaucoup d’autres embarrassé lorsqu’il s’agit d’enfiler pour la première fois une femme honnête. Voici un moyen très simple. Lorsqu’elle est couchée vous la baisotez, vous la branlez, etc; elle commence à s’y prendre goût. Cependant la coutume fait qu’elle se
Acceso no autorizado, de Belén Gopegui, dibuixa les entreteles del poder polític espanyol amb una visió amarga i desencantada: una vicepresidenta honesta que s’oposa a la bancarització de les caixes, un president sense ideologia que la destitueix, un ministre trepa i oportunista…Els hackers que treballen al servei d’uns i altres, els militants desencantats i els