Aquesta novel·la està traduïda al català (em sembla que per Pau Vidal) dins Edicions 62 .Ambientada en la Sicília de finals del XIX, a partir d’una anècdota trivial posa de manifest les relacions socials i polítiques establertes a través del domini de la màfia i la incompetència corrupta de les institucions de l’estat, massa llunyà.
El sociòleg alemany Hartmut Rosa ens proposa una teoria crítica sobre la relació entre l’alienació moderna i l’acceleració, que nosaltres percebem en forma de manca de temps. Els subjectes moderns estan regits, dominats i reprimits per un règim-temps en gran part invisible, despolititzat, indiscutit, subteoritzat i inarticulat, que pot ser analitzat gràcies al concepte de
Monòleg de l’arquitecte de la Mole Antonelliana, monument emblemàtic de la ciutat de Torí. Una parella de turistes s’han extraviat dins l’edifici, ara seu del Museo Nazionale del Cinema, i veuen una silueta que primer prenen per Nosferatu.És l’arquitecte Alessandro Antonelli, que com un esperit o ànima en pena vaga de nit pel seu interior.Amb
Professora de filosofia i membre d‘Espai en Blanc, l‘autora parteix de la filosofia de Merleau-Ponty i la seva certesa en el món comú com a fonament de la veritat per desenvolupar una anàlisi potent i molt crítica de la nostra realitat social i política. “Esto ha supuesto, para mí, abandonar el problema conceptual de la
D’aquests assumptes i altres, com l’horrorós desastre en la fàbrica de Bangla Desh, amb dues importants empreses espanyoles implicades, tracta l’article d’Albert Recio al darrer número digital de mientrastanto. Contra els paranys del pensament dominant, Albert Recio ens proposa una visió alternativa, que modifiqui el marc de discussió i d’anàlisi d’aquestes qüestions.Sempre ponderat, matisat, i
Home d’esquerres, apassionat per la política, especialista destacat en geografia urbana, veu de tota una generació de militants de la política, en temps veritablement heroics però també esperançats.Entre Irlanda, Mèxic, Nova York, Nàpols, Medellín, Buenos Aires i sobretot Londres, de continent a continent, creuant-se i descreuant-se amb la seva companya, Dolors Comas d’Argemir -que també
Un strip-tease el·líptic: Fons taronja. A intervals de deu segons cauen del sostre totes les peces de roba amb què es vesteix una dona. Finalment caurà una sabata i, en esperar que caigui l’altra, baixarà el teló.
En al·lusió a la comèdia i la repressió dels referèndums franquistes: REFREGÀNDUM NACIONAL IIIFons blanc. Reapareix l’obrer amb una escala de mà i resta sorprès del canvi. Mentre mira enlaire tot buscant la inscripció, entren per la dreta una parella de guàrdies civils seguits per un oficial amb una pancarta que diu PROHIBIDO UTILIZAR ESCALERAS.
PIM-PAM-PUMIIL’escenari s’il·lumina. Fons groc. Immòbil al mig de l’escena, un clergue amb barret de teula i manteu. De sobte es despulla lentament. És una dona, una streaptesista que fa el seu número d’una manera rutinària, més aviat vulgar, tot ondulant els costats. sota la sotana duu roba interior femenina de color violeta, amb les mitges
Segon volum de la reedició de la seva poesia escènica, com a l’autor li agradava denominar la seva producció teatral. I certament ho és, de poètica. I mordaç.Una petita joia d’un clàssic modern nostre.En aquests temps de retorn a l’espanyolisme rampant, als atacs als principis democràtics bàsics i a la nostra llengua i cultura, cal
En curs de publicació per Arola editors, després de molts anys d’haver-se editat a Edicions 62.A cura de Glòria Bordons, especialista en l’autor.Han aparegut fins ara tres volums manejables, d’unes 170 pàgines, en format de butxaca, en una molt interessant col·lecció de teatre de l’editorial esmentada.És teatre poètic, de sentit sovint obscur o inexistent -obre
El proppassat 5 de maig s’ha escaigut el bicentenari del seu naixement.A mi m’agafa casualment llegint la traducció al català de Temor i tremolor, que ha aparegut fa ben poc, potser en ocasió d’aquest aniversari. L’edició i traducció és a càrrec de Begonya Sáez en l’editorial Marbot. La mateixa especialista havia traduït -fa 21 anys!-,
6 de juliol (1986) Cap a mitja tarda el cel s’enfosqueix, i el sol sembla constret, reduït a un cercle sense halo, i de color de ferradura roent, com vist a través d’un vidre fumat. I, en efecte, més tard m’adono que un extensíssim núvol de fum ombreja tota aquesta serralada i fins on m’arriba la
Però una alegria estranya havia d’entrar ben aviat a casa nostra, portada per la veu del Jaume. El rei Alfons XIII havia sortit del país i s’acabava de proclamar la República. Jo no m’avenia que allò fos cap felicitat a tenir en compte, però la joia del Jaume rajava per llavis i mans i era
La Sicília de l’època feixista i del tràngol de la guerra mundial, els bombardejos i l’ocupació de l’illa per les forces aliades.El masclisme i l’obsessió pel sexeUn personatge tràgic, impotent secret i després blasmat i ridiculitzat … Escenes còmiques, algunes de ben líriques, i un final amarg.Vitaliano Brancati passa comptes amb el feixisme amb el