Escriptor italià que desenvolupa la seva obra entre els anys seixantes i els vuitantes, aquesta és la seva primera novel.la, publicada quan l’autor ja comptava 49 anys.Narrador tardà però d’èxit considerable, encara que poc o no gens conegut entre nosaltres, retrata en aquest llibre l’ambient d’una vila del nord d’Itàlia, a la riba del llac
Ramiro Fonte va morir el 2008 als 51 anys d’edat, a Barcelona, on intentava tractar-se d’un càncer.As pontes no ceo, publicada un any abans de morir, és la tercera part de la seva trilogia Vidas de infancia, on recull els seus records d’infantesa, lligats a la seva vila natal, Pontedeume, a la Marina de Lugo. Són
Una nova aventura del comisari Montalbano, que es va fent gran. Aquesta vegada patint per un enamorament que li posa en crisi, una vegada més, la seva llarga relació amb una Livia que viu lluny.Les indagacions sobre el cas l’ajudaran a aclarir-se sobre la seva vida privada. Amb la ironia habitual i el bon retrat
Algunes reflexions d’aquest filòsof francès:“Què és el món, examinat, practicat i viscut a partir de la diferència i no a partir de la identitat? Penso que l’amor és això.”“No hi ha res especialment ètic en l’amor com a tal.”“L’amor s’inicia en un trobament, cosa que li dóna un estatut metafísic d’esdeveniment, d’allò que no entra
Una novel.la policíaca protagonitzada per l’nspector Leo Caldas, de Vigo, que ja havia protagonitzat una altra novel.la de l’autor i que figura que també és col.laborador en un programa de ràdio. La ciutat, el seu ambient i els seus voltants són l’escenari de l’obra, que ha tingut un èxit editorial considerable. Apareix un cadàver en el
Aquest narrador no defrauda.Posseïdor d’un món propi, forjat en les lluites de l’esquerra radical italiana dels setantes, coneixedor per experiència pròpia del món obrer i del treball físic, fascinat per la infantesa i la iniciació en la vida adulta, per les llengües, la cultura hebrea, la Bíblia, per l’escalada -té contes memorables amb aquest tema-,
A mig camí entre la crònica i la narració, l’autora va reunir el 1958 set textos que tenen com a rerefons la ciutat de Milà.Un sentiment d’angoixa i desolació els impregna, amb un estil poètic i psicològic. Personatges sense destí o resignats a una vida de frustració, envoltats pel silenci i la incomunicació de la
Un escriptor comunista grec recrea el món de la seva experiència històrica: les peripècies de la resistència grega a la invasió nazi en la diàspora, les maniobres de la Gran Betanya com a antiga potència colonial que situarà Grècia en el món capitalista en virtut dels acords de Ialta, les divisions, les traïcions i els
“Que l’eternitat pugui existir en el temps mateix de la vida, és el que l’amor, l’essència del qual és la fidelitat en el sentit que dono a aquest mot, ve a provar. La felicitat, en definitiva! Sí, la felicitat (bonheur) amorosa és la prova que el temps pot acollir l’eternitat.Com també en són proves l’entusiasme
En aquest estudi d’economia política, l’autor, geògraf emiment i un dels més destacats marxistes acadèmics, analitza les contradiccions del capitalisme en la crisi actual.La seva tesi central és que el capital necessita circular incessantment per obtenir la seva reproducció ampliada (li és imprescindible un 3% de creixement), i que en aquest procés trobarà inevitablement barreres
Un parell d’aforismes extrets de Bestiari: “La higiene ha destruït la major part de l’ecosistema de les puces, ho hem de reconèixer compungidament”“Les granotes mai no es plantegen sinó els problemes que poden resoldre (Marx)” -Marx adaptat a les granotes, naturalment- Joan Fuster és una mina inexhaurible. Molt actual i, per això mateix, incòmode. Bestiari.
Amb aquest títol provocador que és tota una declaració d’intencions, l’autor, un veritable savi d’aquests que haurien de sortir per ràdio i TV però no els hi conviden, no fos cas que la gent es posés a pensar, ens fa participar de les seves tesis ecosocialistes, fonamentades en un ampli coneixement de la ciència, la
“No hi ha res que em sembli més contrari al cultiu de les arts que els hàbits en virtut dels quals un home fa fortuna. (…) Em sembla que expressa el caràcter més antipàtic al culte del bell. De seguida vindrien en la meva llista d’exclusió l’esperit interessat i l’esperit, simplement.“L’esperit d’ordre que anuncia l’absència
“No crec que Stendhal aconseguís algun favor d’amor -per dir-ho d’una forma o altra- ni a París, ni a Milà. el tipus no l’acompanyava. Alguns possibles amants! Res. Pures converses, simples collonades. Sempre, d’una manera o altra, hagué de pagar. Per a un francès i, a més, intel.ligent, haver de pagar! Inexplicable. Però això és
Anotació del 12 de desembre de 1828 dins Promenades dans Rome: “Què no donaria per poder fer entendre al lector que ha tingut la bondat de seguir-me fins aquí allò que és la tranquil.litat de fisionomia d’una bella romana! Estic convençut que un home que no ha sortit de França no se’n pot fer idea.