És sabut que per a Stendhal Itàlia és el lloc de la felicitat, du bonheur, a la recerca de la qual es consagrà el nostre autor i ho reflectí en les seves obres de tema o ambientació italians.A part del seu De l’amour, magnífic tractat sobre l’amor, trobem naturalment moltes altres referències a aquest tema;
Anotació cèlebre de 1931 en el Llibre del desassossec: “No tinc cap sentiment polític o social. Tinc, no obstant, en un cert sentit, un alt sentiment patriòtic. La meva pàtria és la llengua portuguesa. No em pesaria gens que envaïssin o ocupessin Portugal, mentre no m’incomodessin personalment. Però odio, amb odi veritable, amb l’únic odi
Del Llibre del desasossec, anotació de l’1 de desembre de 1931: “Fingir és estimar. No veig mai un somriure bonic o una mirada significativa que no mediti, de sobte, i fos de qui fos la mirada o el somriure, quin és, des del fons de l’ànima en el rostre de la qual se somriu o
En una anotació del 8 d’abril de 1931 del Llibre del desassossec, obra del seu heterònim Bernardo Soares, l’autor manifesta el seu escepticisme davant dels intents reformadors en política: “Revolucionari o reformador – l’error és el mateix. Impotència per dominar i reformar la pròpia actitud envers la vida, que és tot, o el seu propi
D’aquesta manera anomenava Brossa la seva producció teatral. Certament, té molt de poesia dadaista aquest conjunt d’obres que ara s’editen, corresponents al període de la revista Dau al Set, entre finals de la dècada dels quarantes i just al començament dels cinquanta.Obres generalment molt breus, d’una sola escena, on l’autor empra el seu llenguatge quotidià
No hi pensis més. Esperes la visitadel teu diner. Guantat com sempre, gris,t’ha de llegir les xifres que per tusón la Llei. Si ho demanes, amb veu soda,repassarà la llista de cosesque ell, submís, et permet. Potser síque en un extrem del parc, pots fer posarla gàbia, i tenir-hi un lleopard.Cridar l’atenció? No gens. El
Per molts anys!Avui que es compleixen 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians i aviat farà vint anys de la seva mort, Fuster és un clàssic imprescindible que alguns voldrien enterrar per incòmode, com han de ser els clàssics actuals. “Si els catalans, els catalanoparlants, dimitim de parlar en català, el saldo serà
Poesia narrativa, amb paròdia dels clàssics de la poesia catalana, amb domini del llenguatge, dels seus registres i de la mètrica i una riquesa de lèxic remarcable.Amb evidents influències del barroc, tan admirat per l’autor, el problema d’aquesta poesia és el seu contingut: al capdavall, tanta perícia tècnica a on treu cap? Permeteu-me algunes objeccions:
L’entrevista es troba a la darrera pàgina del suplement Cultura de dijous, el millor suplement cultural dels diaris originals en català.Confesso que aquest autor no m’acaba de convèncer, malgrat els elogis de Saramago. La seva narrativa em sembla freda, molt al.legòrica però amb poc nervi. Els personatges i els llocs, amb referents concrets curiosament desplaçats, no
A L’INREVÉS Ho diré a l’inrevés. Diré la plujafrenètica d’agost, els peus d’un noicaragolats al fil del trampolí,l’agut salt de llebrer que fa l’aromadels lilàs a l’abril, la paciènciade l’aranya que escriu la seva fam,el cos amb quatre cames i dos capsen un solar gris de crepuscle, el peixllisquent com un arquet de violí,el blau
Ignasi Aragay l’entrevista a l’edició de dissabte passat.Tot enyorant Ferrater, de qui enguany farà 40 anys de la seva mort, lamenta la pèrdua de curiositat general, virtut elogiada per Aristòtil, i la desaparició de la fidelitat entre autor i editor (quins temps!).I afirmacions sucoses com aquesta: “No és cert que una imatge valgui més que
És una llàstima que la recent edició de dos volums de l’obra assagística de Joan Fuster, dintre la sèrie de les seves obres completes, obligui el curiós i modest comprador a desemborsar la mòdica quantitat de 95 euros.Edicions 62 hauria de ser una mica més considerada, i menys barroera, a l’hora de fer negoci editorial,
Una matança de més d’un centenar de presos indefensos perpetrada a la Sicília governada pels Borbons arran de la revolta de 1848. Al poble on van néixer Camilleri i Luigi Pirandello. El primer llibre, que jo sàpiga, publicat per l’autor, no és pas una narració de ficció, sinó una indagació a mig camí entre la
L’autor del Jardí dels Finzi-Contini elabora una síntesi de la gran novel.la d’Alessandro Manzoni, fundador de la prosa italiana moderna, que havia de servir com a base par al guió d’una pel.lícula que no es va arribar a fer. En els temps descreguts i desesperançats que ens toca viure, Manzoni continua sent un referent per
Sempre han tingut bec les oques. L’escriptor sicilià, aquesta vegada sense el seu comissari Montalbano, ens obsequia amb una novel.la d’ambientació històrica, a la Sicília a cavall del XIX i el XX, basant-se en esdeveniments reals: l’abús que una colla de capellans d’un poblet sicilià cometen sobre unes pobres dones enganyades i massa ingènues, fent-los