Aquest antropòleg del cos, nascut el 1953 i professor a la universitat d’Estrasburg, explora el tema del desplaçament a peu, de forma voluntària, i en destaca les seves virtuts.
La marxa, la caminada, el viatge o el peregrinatge, en les seves diverses èpoques i circumstàncies.
Proveït d’una rica bibliografia sobre el tema, i viatger impenitent ell mateix, al capdavall, com diu l’autor, només compta el camí recorregut. No fem un viatge, el viatge ens fa i ens desfà, perquè ens inventa.
La marxa és l’oportunitat i l’ocasió del retrobament amb un mateix, per més penalitats i, fins i tot, riscos vitals que hàgim patit.
Els senders, la terra, la sorra, la riba del mar, fins i tot el fang o les roques, són a la mesura del cos i del tremolor d’existir.
David Le Breton. Éloge de la marche. Métailié Ed., Paris, 2000
Està traduït a l’espanyol per Siruela el 2011