Acaben d’aparèixer, publicades per Tusquets i traduïdes per Jordi Martín Lloret, dos interessantíssims textos del cèlebre escriptor txec afincat a París, que Gallimard havia editat el 2021, amb sengles presentacions que també es traslladen en l’edició catalana, sota el títol comú “Un Occident segrestat”. El primer, titulat “La literatura i les nacions petites”, és un
Si voleu llegir una sàtira ferotge de J.V.Foix, llegiu el segon acte de l’obra Els beneficis de la nació, apareguda en el volum XIX de la Poesia Escènica completa de Joan Brossa, publicada per Arola editors. Gran tasca molt meritòria d’aquesta editorial. S’endevina fàcilment que Brossa i Foix, tot i participar d’una o altra manera
Una pel·lícula de José Luis Guerín. Si voleu veure bon cinema, aneu a veure-la abans que la treguin. Cinema fresc, culte i irònic. Les paraules -i la literatura, molt especialment- ens poden enredar i confondre però, al mateix temps, ens orienten i donen nom als nostres sentiments. Els personatges són persones reals que es representen
Una altra cosa és que les seves declaracions agradin o convinguin a determinades estratègies. Aquesta primavera passada ja deia que la sortida a l’atzucac en què ens trobem és un referèndum que, als països democràtics europeus és, per descomptat, un referèndum acordat. No pot ser altrament. Recordem també allò que ens diu de buscar suports
Em pregunto a qui serveix dividir el país en dos blocs. La política de blocs condueix, precisament, al bloqueig. Pensem, si no, en la política basca. Aquest no és el model de Catalunya, basat, des dels temps de l’Assemblea de Catalunya, en majories àmplies que permeten d’avançar. A partir de demà veurem si es consolida
1. Primer de tot, he de dir que no entenc la pressa a convocar eleccions: ens interessa molt saber qui tindrem davant. És segur que no serà pas l’actual govern Rajoy. 2. Potser la pressa a convocar-les s’explica perquè alguns pensen que difícilment tindrem un adversari que fabriqui tants independentistes com el govern Rajoy, que
Imatge de xarxapenedes.cat Com és sabut, el govern Tsipras va guanyar, amb una majoria d’un 62% de la població, el referèndum que havia convocat contra les mesures d’austeritat dictades per la Troica comunitària. Finalment, davant les pressions de les institucions europees, Tsipras s’ha vist obligat a cedir en la majoria dels seus plantejaments. Com a
Per mi, les eleccions del proppassat 24 de maig han estat una bona injecció d’esperança. Ens feia molta falta: El triomf de BCN en Comú a Barcelona (que, recordem-ho, és ferma partidària del dret a decidir i inclou independentistes) i tot el que significa de tomb cap a l’esquerra amb formes més participatives de fer
L’aparició de BCN en Comú ha remogut les aigües estancades del municipalisme barceloní. El que semblava que havia de ser una revalidació còmoda de l’alcalde Trias, s’ha convertit en un procés (també ho és aquest) de resultat incert. La intensitat -que de vegades arriba fins al descordament- del debat polític a Barcelona és, em sembla,
Acaba de morir als 83 anys. Gargots de foc Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava només quan feia l’amor amb tu. Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga -pots seguir el seu camí a llambregades en la foscor de la nit, entre les oliveres. Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
No es pot negar que ICV ha fet, si més no, un pas endavant en la definició del futur del país com a estat lliure (associat amb Espanya, això sí). El problema és la manca de concreció de l’horitzó temporal i l’excessiva prudència en la definició d’alternatives en cas d’un bloqueig de l’estat. Si el
ICV bull. Les resolucions de la darrera convenció, en què aquest partit intentava definir el seu programa davant les pròximes conteses electorals, no han resultat prou aclaridores. Les esmenes impulsades pel sector independentista van ser àmpliament rebutjades en el plenari, tot i que el document final recull unes transaccions. ICV es manté en l’ambigüitat que
Hi he comptat onze espectadors, entre els quals he reconegut dos dels compositors les obres dels quals s’interpretaven -Llorenç Balsach i Antoni Besses, acompanyat de la seva esposa- i en un altre m’ha semblat reconèixer el fill de Jordi Cervelló -del qual es tocava un Intermezzo. La pianista Carlota Ruiz ens ha ofert un recital
El diputat Jaume Bosch, d’ICV, que ha anunciat la seva retirada de la primera línia de la política -però no pas de la política tout court, ni tampoc d’Iniciativa-, fa unes aportacions decisives a la pròxima Convenció Nacional del seu partit. En essència, manté que Iniciativa ha de veure la qüestió nacional i el repte
Només el temps. Ni seny ni cor: el temps. L’allarguen les paraules. L’escurça el goig prop del no-gaire. Només el temps, camí de llums i d’ombres, al clos madur de vinyes i de blats. Potser ja som prou rics. (Dins Ombres, ed. Proa, 2000)