Dels segles X al XII entre els comptats catalans i l’emirat de Còrdova, s’hi situava una àmplia franja de frontera, una terra en procés d’organització i poc poblada, era el que ara coneixem com el Penedès. Si al nostre país es calcula que hi ha més d’un miler de fortificacions medievals, a les comarques de
Pedro de Alcántara Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, Pacheco Manrique Aguilar y Silva, més conegut com el catorze Duc de Medina Sidonia, va morir a Santa Margarida i els Monjos el dia de Reis de 1779 i va ser enterrat a Vilafranca. SMMonjos al segle XVIII eren un conjunt de masies amb quatre o
Malgrat que les darreres pluges ens puguin donar una imatge distorsionada de la realitat, actualment ja ningú discuteix que l’aigua és un bé escàs al Penedès i que condicionarà el futur del territori. El tòpic del Penedès, entitat uniformement plantada de vinyes, s’està dissolent amb el seu important desenvolupament industrial emmarcat entre les zones metropolitanes
Ultra el santificat Raimon de Penyafort, el rapitenc més important que ha tingut el municipi de Santa Margarida i els Monjos ha estat el doctor Eduard Pons i Soler. Eduard Pons va néixer el 26 d’agost de 1891, concretament a les 3 de la tarda, a la masia de Sellarés de la Ràpita i va
La cuina era, sense cap dubte, una de les parts més importants de la casa. Era presidida pel setial del foc. El foc era considerat l’element purificador i protector de les nostres llars, de les terres de conreu i fins i tot del bestiar. El setial del foc era l’altar on la família reunida al
EL MOLI D’EN ROVIRA La llavor de la Caritat de JOAN BORRUT FARRAN El Molí d’en Rovira és un mas de principis del segle XVIII, la seva tasca es desenvolupava en la feina d’un molí fariner mitjançant dues pedres de grans dimensions. Aquest, es nodria de la força hidràulica de la riera que rep diferents
El Penedès, viu un dels moments més decisius de la seva història. Un encreuament de circumstàncies que ens porta a la disjuntiva entre ser el pati del darrera de les conurbacions barcelonina i tarragonina, mantenir la nostra identitat tradicional o, fins i tot, avançar cap el futur intentant compatibilitzar les dues opcions. En aquesta situació,
JOSÉ ZORRILLA, A SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS I A LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL 1868 CASTELL DE PENYAFORT.- El poeta va viure uns mesos a la Ràpita per escriure bona part del seu llibre de llegendes “Ecos de las montañas” PUIG I LLAGOSTERA.- Aquest vilafranquí, amic seu, era propietari de del Castell de
Malgrat l’aparent abandó que actualment presenta la casa i el jardí de Ca l’Álvarez-Cuevas, aquest edifici esta inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català. Edifici que no fa gaires anys l’ajuntament volia adquirir per enderrocar. La casa ha estat molt modificada al llarg dels anys. Amb posterioritat a la seva construcció s’hi va afegir
A SMMonjos l’anàlisi dels resultats electorals provisionals, que avui publiquen els mitjans, ofereixen unes peculiaritats diferenciades de la resta de la comarca. A totes les localitats industrials de l’Alt Penedès han guanyat els partits independentistes, excepte a SMMonjos on ho ha fet el PSC -que no guanyava aquestes eleccions des de feia 15 anys- i
Tal dia com avui -14 de novembre- de l’any 1963, el diari francès Le Monde va publicar unes declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, d’oposició a la dictadura franquista. L’entrevista va ser feta pel periodista José-Antonio Novais, per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent . Franco, que s’autoanomenava catòlic i amb ell tot l’Estat, va ser considerat
“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola.… L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al
L’acte gira al voltant de la cançó popular catalana, una de les grans passions d’aquesta poetessa i folklorista, i sobre la seva a vida i obra Dins dels actes commemoratius de l’Any Palmira Jaquetti, el pròxim dilluns 21 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc a la Filmoteca de Catalunya una celebració molt especial.
L’església de Santa Maria de Penafel a Santa Margarida i els Monjos (Penedès) és un exemple del que va passar durant la Guerra de Successió a Catalunya. La seva situació permet una visió privilegiada de tot l’Alt Penedès i part del Baix. Fou destruïda per les tropes castellanes i franceses del Borbó Felip V durant
Més enllà de la tradició oral, l’única referència escrita de la colla de Ball de Valencians de Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos) és la que escriu el reverend Gaietà Viaplana l’any 1927 a les “Notes històriques de la parròquia i vila de l’Arboç”. El 23 de gener de 1770 es va inaugurar a l’església