La cuina era, sense cap dubte, una de les parts més importants de la casa. Era presidida pel setial del foc. El foc era considerat l’element purificador i protector de les nostres llars, de les terres de conreu i fins i tot del bestiar. El setial del foc era l’altar on la família reunida al
EL MOLI D’EN ROVIRA La llavor de la Caritat de JOAN BORRUT FARRAN El Molí d’en Rovira és un mas de principis del segle XVIII, la seva tasca es desenvolupava en la feina d’un molí fariner mitjançant dues pedres de grans dimensions. Aquest, es nodria de la força hidràulica de la riera que rep diferents
El Penedès, viu un dels moments més decisius de la seva història. Un encreuament de circumstàncies que ens porta a la disjuntiva entre ser el pati del darrera de les conurbacions barcelonina i tarragonina, mantenir la nostra identitat tradicional o, fins i tot, avançar cap el futur intentant compatibilitzar les dues opcions. En aquesta situació,
JOSÉ ZORRILLA, A SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS I A LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL 1868 CASTELL DE PENYAFORT.- El poeta va viure uns mesos a la Ràpita per escriure bona part del seu llibre de llegendes “Ecos de las montañas” PUIG I LLAGOSTERA.- Aquest vilafranquí, amic seu, era propietari de del Castell de
Malgrat l’aparent abandó que actualment presenta la casa i el jardí de Ca l’Álvarez-Cuevas, aquest edifici esta inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català. Edifici que no fa gaires anys l’ajuntament volia adquirir per enderrocar. La casa ha estat molt modificada al llarg dels anys. Amb posterioritat a la seva construcció s’hi va afegir
Com diu la dita… Divendres Sant, a collir farigola al camp! La farigola és una planta també coneguda amb els noms de timó, timonet, tomell, tem, tomaní o frigola. La farigola és una planta originària dels països mediterranis, tot i que avui en dia també es troba en d’altres indrets del món com a planta cultivada.
A SMMonjos l’anàlisi dels resultats electorals provisionals, que avui publiquen els mitjans, ofereixen unes peculiaritats diferenciades de la resta de la comarca. A totes les localitats industrials de l’Alt Penedès han guanyat els partits independentistes, excepte a SMMonjos on ho ha fet el PSC -que no guanyava aquestes eleccions des de feia 15 anys- i
Tal dia com avui -14 de novembre- de l’any 1963, el diari francès Le Monde va publicar unes declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, d’oposició a la dictadura franquista. L’entrevista va ser feta pel periodista José-Antonio Novais, per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent . Franco, que s’autoanomenava catòlic i amb ell tot l’Estat, va ser considerat
“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola.… L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al
L’acte gira al voltant de la cançó popular catalana, una de les grans passions d’aquesta poetessa i folklorista, i sobre la seva a vida i obra Dins dels actes commemoratius de l’Any Palmira Jaquetti, el pròxim dilluns 21 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc a la Filmoteca de Catalunya una celebració molt especial.
L’església de Santa Maria de Penafel a Santa Margarida i els Monjos (Penedès) és un exemple del que va passar durant la Guerra de Successió a Catalunya. La seva situació permet una visió privilegiada de tot l’Alt Penedès i part del Baix. Fou destruïda per les tropes castellanes i franceses del Borbó Felip V durant
Més enllà de la tradició oral, l’única referència escrita de la colla de Ball de Valencians de Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos) és la que escriu el reverend Gaietà Viaplana l’any 1927 a les “Notes històriques de la parròquia i vila de l’Arboç”. El 23 de gener de 1770 es va inaugurar a l’església
Malauradament a l’arxiu de SMMonjos hi ha molt poques fotografies anteriors a 1979, sembla que abans d’aquesta data no existís el municipi o que el govern municipal no s’hagi preocupat de recuperar-les. Malgrat que ha costat bastant trobar l’autor de la primera col·lecció de fotografies del municipi, la que es va publicar el dia 18-04-20,
Per evitar que el còlera de 1885 entres a Barcelona, a l’estació d’Els Monjos es va crear un espai de quarantena per persones i mercaderies. L’epidèmia de còlera més greu, de les sis que va patir duran el segle XIX el País Valencià, va ser la de l’any 1885. Cinc mil defuncions a la ciutat
Tot i que no em considero cap estudiós de la Guerra Civil espanyola ni de la posterior dictadura franquista he d’admetre que, com a català i home de lletres, sempre he sentit força curiositat per ambdós esdeveniments històrics. Òbviament, no es tracta de cap curiositat o interès estrany perquè segur que molts dels meus coetanis