Josep Arasa i Ferrer

A Santa Margarida i els Monjos la cultura ha d’estar al servei electoral i al profit del partit socialista que, des de fa 45 anys, governa el municipi. La primera característica que ho fa possible és el desaforat creixement del municipi. Tot el Penedès ha crescut, SMMonjos més. Entre l’any 1980 i el 2022 Santa Margarida i els Monjos ha multiplicat per 2,3 el nombre d’habitants (Sant Sadurní d’Anoia ho ha fet per 1,49; Gelida per 2,17; Sant Martí Sarroca per 1,43). De Sant Sadurní, de Gelida o de Sant Martí no és coneix cap cas de corrupció ni de pèrdua d’identitat.

Ara que ve el Dilluns de Pasqua és un bon moment per recordar un informe de l’Oficina Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (06-10-2016) que recordava que el topònim de l’església i la font on es celebra l’Aplec és Penafel i no “Penyafiel” o “Penyafel”, castellanisme que utilitza insistentment l’ajuntament. Penafel és el topònim correcte segons l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Enciclopèdia Catalana, el Museu d’Art de Catalunya, el Consorci de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès, la premsa, l’ajuntament d’Olèrdola i d’altres institucions. L’Ajuntament indiferent a la cultura del país, ha batejat com “Penyafel” una rambla, la senyalística municipal i subvenciona una associació que manté l’errada toponímica.

Aquest menyspreu a la llengua catalana podria ser circumstancial i fins i tot anecdòtic si no fos tan repetit. El mateix informe de l’Institut d’Estudis Catalans remarca que la barriada que el consistori anomena “Sardinyola”, en català és Cerdanyola. El topònim la Ràpita va accentuat, malgrat que el consistori faci oïdes sordes i manté indicadors sense accent. Fa uns anys, l’ajuntament va inaugurar un local dedicat a la Festa Major, situat a un antic estable on hi havia hagut gallines, ànecs, porcs i possiblement algun ruc, el van anomenar la Quadra.

El menystenint a la llengua catalana ha esdevingut un dels signes d’identitat d’aquests 45 anys de govern municipal a Santa Margarida i els Monjos. Serà perquè l’ús públic del català els hi podria fer perdre vots o perquè creuen que la seva capacitat intel·lectual és superior a la del Institut d’Estudis Catalans i a la resta d’entitats abans esmentades?