Josep Arasa i Ferrer

L’any 1968 qui fou capellà de la parroquial de Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos), mn. Antoni Costa i Fontdevila, després d’haver estudiat els arxius parroquials, afirmava que els primers estrangers que es queden a viure al municipi són els germans Joan i Guillem Costa, pagesos naturals de Montagut, diòcesis de Comenges a Occitània.

Al segle XVI, a Santa Margarida hi havia entre 35 i 40 focs (foc era una casa, una família) aproximadament entre 170 i 200 persones.. Mn. Anton afegeix a aquest estudi, una relació dels primers cognoms de les famílies que hi viuen: Auzina (Alsina), Mascaro, Corbera, Pera, Morató, Vidal, Bas, Guibert (Gibert), Ferrer, Lobregat (Llobregat), Seler (Soler), Masana, Sendra, Crexell, Alagri, Sarrovira, Coniera, Valtanell, Salmoy, Rubió, Garriga.

Els germans Costa venien d’Occitània, aquella nació francesa que pel sud llinda amb els Pirineus, Catalunya Nord, amb Andorra i amb Iparralde; que té el seu nord amb una línia imaginaria que uneix Bordeus amb Lió i la seva capital a Tolosa de Llenguadoc. Aquell territori on tres milions de persones poden parlar occità, aquella llengua dels trobadors medievals que actualment s’estén per quatre estats: el terç sud de la república francesa, la Vall d’Aran, a Catalunya, les Valls Occitanes, a Itàlia (ço és: una franja del Piemont i un tros de la Ligúria) i a un enclavament de Calàbria (la Gàrdia) i al Principat de Mònaco (on l’occità coexisteix amb el monegasc).

El comtat de Comenge -en francès Comminges-, d’on venien els germans Costa, és una regió històrica d’Occitània, fou una jurisdicció feudal i un bisbat de la Gascunya, situada entre Tolosà de Llenguadoc i la Vall d’Aran que avui es correspon amb la part meridional del departament de l’Alta Garona. Està a 257 k de Santa Margarida i els Monjos.. Montagut és una petita localitat del departament.

Entre els anys 1561 i 1598 els reines de França patiren 8 guerres de religió. D’un costat hi havia els catòlics i de l’altre els calvinistes, és a dir, els protestants francesos, anomenats també hugonots. La crisi i el desordre provocades per la contínua inestabilitat van desencadenar una immigració sense precedent d’homes joves que deixaven el reialme francès per arribar a d’altres països, entre els quals hi havia Catalunya, que com sabem s’havia despoblat enormement després d’un segle de pestes i de guerres civils. Catalunya era una terra plena de possibilitats econòmiques derivades de la manufactura i del comerç, amb una demografia molt baixa i amb manca de mà d’obra.

La emigració occitana a Catalunya és un fenomen que ja existia abans de les guerres de religió. Els Pirineus sempre han estat un lloc de pas i comunicació. El punt àlgid de la immigració fou entre 1541 i 1626, període que es caracteritza per l’arribada d’un enorme onada d’occitans del sud, tant arriben joves solters com famílies senceres. Malgrat Mn. Anton no fixa la data de l’arribada dels germans Costa tot fa pensar que va ser a mitjans del segle XVI quan arribaren.

La major part dels immigrats occitans que arribaren a Catalunya aquells anys no eren pas luterans o calvinistes, sinó catòlics del sud que fugien del desordre, de la destrucció i mortaldat que provocaven els hugonots, en certs moments vencedors. Explica Francesc Vall-Llobera en el seu interessant treball “La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle xv al començament del XVIII” que els nouvinguts són sobretot pastors, mossos i domèstics joves i solters.

Els anys en que arribaren els germans Costa, les comarques més dinàmiques i amb activitat econòmica més diversificada, que eren les del litoral i les de la meitat oriental del Principat, on hi ha el nostre municipi, van experimentar un augment demogràfic molt fort, més que a la resta. Eren les que necessitaven més població activa, pel seu dinamisme econòmic o pel buit demogràfic deixat per les epidèmies i guerres.

Mn. Anton escriu que els germans Costa era una família que va generar riquesa, ja que consten en el registre parroquial diferents documents per compres i vendes. Tantes finques van comprar o vendre que avui a Santa Margarida i els Monjos quan parlem de les Masies de la Costa no sabem si l’origen de la denominació són les terres que van comprar els occitans germans Costa, o perquè aquelles finques estan situades a la banda muntanyosa que ens separa del Penedès Marítim. La immigració occitana va contribuir de manera decisiva al creixement del nostre municipi i de tota Catalunya i, a més, es queda definitivament al nostre país.

Benvinguts tots els germans Costa que han fet gran Catalunya!