Tot i que el sol hi pica de valent, l’aire hi passa fresquet i et permet gaudir d’una vista impressionant de la plana d’Urgell.
Els nostres avantpassats sabien buscar llocs privilegiats i el Tossal de les Tenalles de Sidamon ho és. De fet gairebé tant alt (i a tocar) com el cim de la comarca, la Fita Alta (287 metres). Pot semblar poc, però en una terra plana, és una veritable atalaia.
Avui hi he anat per celebrar el primer aniversari dels Amics del Tossal de les Tenalles, un intent de gent de les nostres contrades per dignificar el que hauria de ser l’espai històric més emblemàtic del Pla d’Urgell. Sembla que entre els Amics, l’Ajuntament de Sidamon, la Diputació de Lleida (fan falta calés) i algú més s’està afilerant perquè el Tossal sigui quelcom més que un espai tancat ple d’herbes.
La visita ha estat una bona ocasió per retrobar amics, fer-n’hi de nous, intercanviar teories, aprendre dels que en saben més…
El taller d’escriptura ibèrica ha cridat l’atenció dels presents i el tast ibèric (que no d’ibèric, cal deixar clar) ha ajudat a acabar de passar el matí damunt del Tossal, que a tingut un punt final a l’espai museístic que s’està fent a Sidamon.
Per cert, un tast ibèric on algú ha fet notar que hi havia algun menjar que els nostres avantpassats no van tastar ni de lluny. Això no ha estat impediment, però, perquè de patates fregides en quedessin ben poques.
I deixo pel final (perquè potser molts ja s’hauran cansat de llegir i em fa certa vergonya) per dir que és la primera vegada que he pujat al Tossal de les Tenalles. Tant de bo que en la propera que hi vagi (i que sigui ben aviat) l’espai sigui visitable i els molts projectes plantejats s’hagin iniciat.
Notícia relacionada: La jornada dels Amics del Tossal de les Tenalles de Sidamon reivindica la recuperació d’aquest espai ibèric
