tempus fugit

Hem arribat a un punt on el poble ras i pla només pot contemplar ambdós fenòmens aixecant celles obrint ben bé els ulls llegint la premsa o, parant la mà per fer ressonància a l’orella escoltant la radio o, les dues accions alhora, veient la pantalla del televisor i tot, amb cara d’incredulitat. Aquí a Menorca, com que patim també bons exemples de tot plegat, presumptes corrupcions i evidents nyaps, a l’afer de les macros-rotondes que traspua ferum de corruptela, si tenim en compte com s’estan destapant casos de corrupció urbanística en les concessions d’obra pública arreu l’estat, tampoc s’escapa a enginyers arquitectes o inexperts, el ben visible bunyol (altres de moment encara no) de l’acabat dels trams d’una ampliació de carretera on l’emblemàtica paret seca l’han deixada amb un acabat final de pasterada digna de figurar al rècord Guinness de l’absurd.

Encara sort però, que tant en tant, tenim la possibilitat d’exercir un cada vegada més restrictiu dret a la rebequeria i apareixen cartes d’opinió a l’únic diari editat a l’illa, que té a bé fer-les arribar a tothom també en format digital.