tempus fugit

Cada de matí surt i està a l’aguait. Els ocells petits són la seva preferència, una estoneta aquí i un altre allí, va fent el recorregut de vegades escampant la boira i d’altres cercant el matinal tardorenc sol revitalitzador. El moix, si fa no fa, és com totes les persones que ens el creuem, de costums fixos, ell va al darrere dels pardals per no perdre la forma i nosaltres, al darrere del saludable desig de conservar-la.