El PPartit hereu de tots els tipus de dominació imperialista i dictatorial d’allò que denominen l’”españaunagrandeylibre” gairebé agonitzant -si més no en alguna autonomia on ja se’ls veu el llautó-, ara intenta perpetuar el mandat d’aquest simulacre de democràcia interessadament mal orquestrada per l’alternança sistematitzada on ells, una legislatura si i una de no, governen
Escoltes la notícia per la ràdio i surts a fer el matinal passeig amb una mica de tristor; com sempre, observes els atractius tons del cel de la diària sortida del sol, avui, els fas la foto i vas rumiant el proper apunt al bloc: Abans-d’ahir, l’assenyalat dia de Santa Llúcia, ens va deixar un
Le fou est cet être différent, échappé à l’aliénation sociale, un étre purement sensitif où gít une parcelle de notre vérite primitive. Écrivains et philosophes apprenent à se reconaître dans le miroir brisé de la folia. Michel Leroy. Visions et délires (Boig és l’esser diferent, escapat de la alienació social, la que és purament sensorial on
Són apartaments que lloguen amb una comunitària piscina privada ben visible des d’una balconada que rodeja la restauració de les ruïnes del castell de Sant Antoni de Fornells, i tal com informa una placa en el recorregut podem assabentar-nos que: “L’origen del poble de Fornells està lligat a la fortificació de la badia, enclavament estratègic
Guaites per la finestra intentant visualitzar el vent que omple de sorolls escletxes de velles portes i finestres exteriors, i el copses en l’encongit gest protector de reforçar el cos de vianants que, per necessitat penses, s’atreveixen a circular pel carrer; arbres vinclant-se, febles branques i fulles arremolinant-se per terra…, són les hores àlgides de
Vestit de mariner el nen va fer la primera comunió i l’uniforme nàutic, desat a l’armari, feia temps que destorbava. Regalar-lo no sembla bona idea doncs avui en dia, ¿qui vol lluir d’oficial de la marina quan les criatures poden anar vestides de diari a rebre per primera vegada el Senyor…?, i també segurament, els
Com en el món dels humans, els animals, també tenen necessitats narcisistes; l’innocent colom que per una estona s’erigeix figura destacada ocupant el cim de l’oportú pal de la xarxa de fils d’electricitat fent una paradeta amb els seus congèneres, sembla ufanós, si més no, de la seva figura. Els altres, situats a un nivell
PASTERES (Llei d’estrangeria), Manuel Forcano Vénen a fundar ciutats meravelloses, a plantar llavors de flors que no hem vist mai. A les butxaques sense res porten més déus, un foc que crema diferent, una nova forma de palpar en l’amor. Són protagonistes d’una epopeia que ja fou: naufragi I arribar sense saber nedar a
No podem estar-nos de controlar el temps, i de les vint-i-quatre hores que té el dia, tenim, des de fa segles, dos estris per mesurar-les. Un és el quadrant solar que marca l’horari real sense necessitar cap sistema que el faci funcionar, li basta la presència de sol, ell va fent lliscant una silenciosa ombra
Són metres i metres de filferro amb agressius nusos puats que en uns tems impedirien l’entrada encerclant, a peu de carrer als afores del poble, un petit espai dedicat a l’horta, de no gaire més de deu solcs d’amplada per unes 30 passes de llargada. Actualment, algú que no fa gaire que ha sembrat diverses
El PPequip que encara té majoria a l’ajuntament de Maó, ja li agradaria, aprofitant una revisió del rellotge de la casa de la vila, que aquesta es perllongués i deixes el visible bell quadrant mancat de sagetes per aturar el temps, i així, no passes mai el del seu PPmandat a fi i efecte de
Despietadament veus que les obres de les macro rotondes, avancen a ritme frenètic, per això creus que en cas que els quedi un bri de sensibilitat, els responsables d’haver donat l’ordre, volen acabar com més aviat millor (i que passi el temps) per treure’s del damunt possibles remordiments de consciència doncs, ja s’adonen que l’actuació
Carrers engalanats, comerços expectants…, ja tenim al damunt la il·lusió del Nadal. Qui més qui menys dins la llar ja ha penjat o situat un motiu nadalenc i prest, si encara no l’ha fet ja, un pessebre i l’avet de veritat o fictici s’instal·laran en un racó de la casa doncs ambdós ja són del
EL CARGOL (Josep Carner) —Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt. Temo sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l’herbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un: «Cargol,
Passeges per l’entorn d’algun recinte talaiòtic on la Taula és el motiu emblemàtic que fa anar més disparadors de càmeres fotogràfiques d’arreu el planeta. La imatge clàssica, per contrastar la grandària del monument, acostuma a ser la d’una persona o grup situats a la base de la majestuosa T pètria. Ara, durant la tranquil·la època