tempus fugit

Guaites per la finestra intentant visualitzar el vent que omple de sorolls escletxes de velles portes i finestres exteriors, i el copses en l’encongit gest protector de reforçar el cos de vianants que, per necessitat penses, s’atreveixen a circular pel carrer; arbres vinclant-se, febles branques i fulles arremolinant-se per terra…, són les hores àlgides de l’anunciat temporal de vent tramuntanal i calabruix que deixarà, mentre duri, sense connexions marítimes l’illa i saps que l’endemà els mitjans de comunicació noticiaran les conseqüències desastroses i per qualsevol indret podràs veure inequívocs senyals del vendaval, uns de tràgics potser i d’altres simpàtics com el del fràgil paraigua que alguna càndida ànima s’atreví a dur-lo obert.